No vàrem patir les conseqüències devastadores, però vam ser testimonis del sofriment dels nostres companys d'una orquestra d'Alzira que no podien tornar a casa. He vist les fotos de la platja de Pinedo on tantes albades meravelloses vaig passar... no m-ho puc creure.

A València li tinc gratitud i afecte per les gires de teatre amb Colsada i Bibiana Fernández. Però molts d'aquests pobles que avui surten en les notícies els vaig conèixer, de bolo amb els meus estimats Manolo i Paco Calatrava. Amb Esther la meva companya també ballarina i Àngel, actor. Llavors vivíem en el Saler en una caseta, al costat de l'artista eurovisiva Salomé i el seu marit, Verneta. Ens portaven Espectáculos La unión (de Jacinto i Cano). I quin artista, en un moment o altra, no ha passat per València?, terra de grans talents.

Diria que gairebé conec més pobles de Llevant que de Catalunya, encara que fossin xous de carretera i manta, alguns llocs fins i tot repetits. Gent entranyable que t'obria casa seva, al mig de la plaça, per fer un camerino improvisat al seu dormitori i et convidava a pica-pica amb les colles de les fires locals. Eren temps d'esplendor i felicitat. En totes aquestes circumstàncies, vaig ser molt ben tractada, tant com a Saragossa i Bilbao, i en realitat a tota Espanya. I tots, escolti'm, sabien que sóc catalana. Mai polonesa, mai un menyspreu.

M'entristeix aquesta tragèdia. Com si passés en qualsevol altre lloc on la gent ha estat exposada a aquestes salvatjades meteorològiques. El dolor que estan patint, no té comparació. Com els afectats pel volcà de La Palma de 2021, molts no han recuperat la vida que tenien, ni la que els van prometre obtenir amb una ajuda que sempre arriba tard i menys. Atents, som un país solidari per als de fora, i per als de dins, però sempre hi ha qui es queda en el camí de les promeses sense complir i els somnis trencats. Ho sento molt. És terrible.

Som, pròpiament vulnerables a qualsevol desastre que no distingeix entre pobres i rics, i, així i tot, continuem barallant per uns pressupostos autonòmics amb els veïns de territori que ja veuen, al final, tampoc aconsegueixen tranquil·litat per a tots, justament per qui més ho necessita. No ens mereixem les desgràcies, però menys, aquests governs que es trepitgen per competències i sobiranies i es neguen a ser ajudats com va respondre el govern valencià al català. S'esvaeixen per pura egolatria sense pensar en les persones.

No han actuat bé, una vegada més. I tampoc serveix allò de "pídele cuentas al rey", aquest solament hi és per sortir a la foto del funeral oficial.