En aquest sentit cal insistir que la protecció al risc d’incendi és un dels aspectes més exigents en la construcció i rehabilitació d’edificis i també en l’obertura de noves activitats. És, juntament amb les singularitats de l’estructura, l’aspecte que més verificacions i controls rep.

Les característiques mínimes dels materials que utilitzem, l’assaig dels diferents productes i la comercialització, són, en el cas de la protecció contra incendis, especialment exigents. En el disseny de qualsevol edifici, en funció dels seu ús, alçada i ocupació, es dona especial atenció al risc de propagació interior i exterior, la resistència de les estructures, les vies d’evacuació i la intervenció segura dels bombers en cas d’incendi.

La protecció al risc d’incendi és una legislació en continua evolució impulsada des de l’administració, els cossos de bombers i els professionals vinculats a l’arquitectura. Dissortadament, l’experiència de situacions com les que hem viscut divendres passat a l’edifici de València, al Grenfell a Anglaterra o la torre Àmber a Madrid, entre d’altres, contribueix a modificar el marc legal sobre la protecció enfront els incendis.

Actualment, un nombre important d’edificis realitzen obres de millora de l’eficiència energètica. Són precisament les mancances en matèria d’eficiència energètica dels edificis construïts als anys 60, 70, 80 i 90, les que actualment fan necessari intervenir a les façanes per reduir la despesa energètica i millorar l’habitabilitat dels habitatges.

En aquests casos, és obligatori justificar que els materials i els sistemes constructius utilitzats, ja sigui un sistema SATE (sistema d’aïllament tèrmic exterior) o una façana ventilada, compleixin les condicions que actualment requereix la legislació sobre incendis als edificis: Caldrà utilitzar materials no combustibles i, en funció de l’alçada de l’edifici, garantir que no produeixin gotes que es puguin desprendre cap a pisos de plantes inferiors en els primers deu minuts.

El risc d’una ràpida propagació vertical del foc a través de la façana és una situació que els professionals de l’arquitectura i l’actual legislació, contemplen específicament.

La immensa majoria dels edificis de les nostres comarques disposen d’una façana tradicional amb pedra, revestiments de morter o obra vista, constituïda amb materials no combustibles i on la propagació vertical del foc pot dependre específicament dels tendals, cortines i materials que s’emmagatzemen als balcons dels immobles.

Una actuació en façana no té perquè implicar canvis en les característiques de propagació del foc que té un edifici però, això sí, els materials que s’utilitzen han de complir el que determina l’actual normativa.

Saber com està la pell del nostre edifici, conèixer quines actuacions cal fer i tenir clar que és necessari fer revisions periòdiques és cabdal. Com a propietaris de part d’un immoble heu de vetllar pel seu manteniment i seguretat. Per això des del COAATT apostem perquè tot edifici disposi del tècnic de capçalera, l’arquitecte tècnic, expert en rehabilitació. Només ell us pot donar un cop de mà en aquests aspectes tant importants per preservar-lo en bon estat, garantint la vostra seguretat i la del vostre patrimoni.