Quan es tracta d'animals no-humans, els legisladors sempre creen ambigüitats, posem com a exemple el que diu l'article 30 RD53/2013, que expressa intencionadament que "l'òrgan competent podrà autoritzar que un animal pugui ser donat en adopció", és a dir que en aquest cas, la UB pot escollir donar els gossos en adopció o bé matar-los. Com a norma succeeix sempre el segon supòsit, i això és així perquè els animals que són víctimes de l'experimentació, un cop han acabat de ser usats, presenten un estat de salut horrible que s'ha d'amagar, ja que si es fes públic, el rebuig social augmentaria i els interessos econòmics dels laboratoris que els crien i els turmenten es veurien truncats.
Existeixen alternatives a l'experimentació animal, fins i tot més eficaces, també en el sentit del temps emprat per obtenir un resultat sobre l'eficàcia pròpia del producte destinat als humans. Podria parlar de les cèl·lules mare, allargar-me en relació amb els avenços sobre els teixits, etc, però aquest no és un article científic, ja que el que vull transmetre és que parlem dels gossos, d'una espècie especialment protegida per llei; aquesta protecció la trobem tant al Codi Civil Espanyol com al Codi Civil Català i al DL 2/2008. Per tant, a la suada afirmació que "la llei està per complir-la", també hem de saber trobar-li les excepcions, ja que se sap que aquesta s'ha de complir sempre que no formis part d'una administració o d'un altre estament amb poder. A més, en aquest cas, les víctimes són les més vulnerables del nostre sistema, i així els hi fem saber quan, contínuament, són objecte de tortura i mort.
Us n'adoneu de quantes iniciatives portem a terme les persones activistes i quantes vides prenen els qui tenen el poder de decisió? Hauria d'arribar el moment de ser molt més determinats, d'arraconar els qui s'atreveixen a fer mal intencionadament als animals no-humans, que arribés el moment en què la seva impunitat i seguretat personal trontollessin. Hauria d'arribar el moment de capgirar el sistema, de poder defensar amb garanties els drets fonamentals dels altres animals. Les peticions i la impotència han de transformar-se en accions legals i socials contundents, no ens hauria d'aturar res, ni tan sols la por a represàlies, hauríem de demostrar que qui ha de patir por és qui tortura, i no qui lluita pels més febles.
Un cop dit això, quantes querelles s'han presentat en contra de la Universitat de Barcelona per maltractament animal? Rotundament cap. De fet, hi ha entitats i fundacions “animalistes” que hi col·laboren per obtenir un fals prestigi i protegir interessos comuns, per la qual cosa també tocaria fer-ho evident i deixar fora de joc, d'una vegada per totes, a tots aquests vividors.
Ha arribat el moment d'emprendre accions legals i socials que representin un abans i un després en la lluita per l'alliberament animal, perquè la pressió a xarxes i mediàtica passarà, i els explotadors ho saben, per això tornaran a repetir la mateixa acció les vegades que voldran sense patir conseqüències que els impedeixin seguir amb la seva trajectòria professional, motiu que ens ha d'impulsar a actuar en conseqüència.
