Mostrant articles per etiqueta: art

La pallassa Pepa Plana, l'escriptora Margarida Aritzeta i l'escultor Joaquim Serafini, entre els noms homenatjats

L'últim ple de l'Ajuntament de Valls ha aprovat la concessió de sis títols de reconeixement de la ciutat. Per a la concessió de la distinció d'aquests guardons, el consistori té en compte la vàlua de persones o entitats tant per la seva trajectòria i actitud com per actuacions concretes que han tingut un ressò o una incidència en la vida local.

Els títols de reconeixement han recaigut sobre el músic Modest Soler Batalla, per la seva feina envers el món coral; l'escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta Abad, per la seva dedicació al món de les lletres; l'industrial Josep Campamà Cuscó, per la seva dedicació empresarial i associativa amb el bàsquet de Valls; Joaquim Torres Martí, per la seva vinculació al món ciutadà i empresarial; per a l'escultor Joaquim Serafini Madéu, per la seva tasca en el món de l'art, i l'actriu Pepa Plana, per la seva aportació al món teatral.

Valls atorga quatre reconeixements i distincions. A banda del títol de reconeixement, es lliura la medalla de la ciutat de Valls, màxim exponent que s'entrega de manera excepcional a entitats o institucions que, bé per actes o actuacions memorables en el temps, o per mèrits propis ben definits, tinguin una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat i es considerin mereixedors de tal guardó.

També s'estableix el títol d'honor a persones, entitats o institucions en benefici o honor de la ciutat, o per premiar condicions exemplars o virtuts cíviques de vallencs o de forans en aspectes relacionats amb aquest municipi.

Finalment, coincidint amb les Festes Decennals, es poden distingir persones significades al llarg del temps amb la inclusió d'un retrat o quadre a la Galeria de Ciutadans Il·lustres.

El lliurament dels premis tindrà lloc el pròxim dimecres, 24 de febrer, a les 19h a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona
Els projectes ‘Centcelles, el nostre objectiu’, impulsat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) en col3laboració amb l’Ajuntament de Constantí, amb patrocini de l’empresa Repsol i amb la participació de tots els centres educatius de Constantí i el projecte ‘WikiArs a Tarragona’, una iniciativa del moviment Wiquimedia desenvolupada per l’Associació Amical Tarragona, rebran el pròxim dimecres, 24 de febrer, a les 19.00 h, els premis Didascàlia i Carles Miralles, respectivament, en l’acte entrega dels Premis Auriga 2014 i 2015.

Aquests guardons els concedeix anualment la Revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya. El lliurament tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, a l’edifici històric. Els premis Didascàlia i Carles Miralles estan adreçats a projectes o iniciatives docents.

Premi Didascàlia

L’any 2014 el Premi Didascàlia va reconèixer el projecte ‘Centcelles, el nostre objectiu’, un projecte educatiu i de participació ciutadana envers el patrimoni.

Aquest projecte té com objectius introduir noves formes d’accés al coneixement de l’època romana, a partir d’un monument clau de Constantí que és Patrimoni Mundial. Per fer-ho, planteja una experiència de participació ciutadana envers el patrimoni històric i cultural més proper, amb l’objectiu d’implicar els joves en el seu coneixement, valoració i difusió. També vol fomentar entre els participants el treball cooperatiu que faciliti el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració i defensa del patrimoni, incentivar propostes per al coneixement de Centcelles que puguin ser utilitzades per la comunitat educativa i per la societat en general i treballar a partir de les noves tecnologies.

Tots els treballs i la dinàmica d’aquest projecte es poden seguir a Centecelles, el nostre objectiu.

Projecte ‘WikiArs a Tarragona: posar el coneixement a l’abast de tothom’

L’any 2015, aquests premis, amb el nom de Carles Miralles, van reconèixer el projecte ‘WikiArs a Tarragona: posar el coneixement a l’abast de tothom’. L’objectiu d’aquest projecte és que els estudiants de l’EADT (Escola d’Arquitectura i Disseny de Tarragona) realitzin, a través d’un conveni de pràctiques, imatges il·lustratives de temes històrics d’època romana, que puguin ser utilitzades, amb una llicència lliure, a Viquipèdia i altres publicacions.

En el projecte realitzat a Tarragona hi han participat alumnes de l’EADT, els seus professors, membres de l’Amical Wikimedia que fan de pont entre la comunitat viquipedista i el desenvolupament del projecte i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que assumeix l’assessorament científic i la proposta i definició dels encàrrecs.

Tots els treballs es poden trobar a Wiki Ars.

Aquests projectes, iniciats durant el curs 2012-2013 en el cas de ‘Centcelles, el nostre objectiu’, i al 2013-2014 en relació al projecte ‘WikiArs a Tarragona’, continuen en actiu amb una clara voluntat de futur amb l’objectiu de fer del coneixement de la història i del patrimoni una eina per a l’educació i per al desenvolupament de la nostra societat.

S'organitzaran actes oberts a la ciutadania, que difondran les artistes femeninnes i les joies facturades a l'Escola d'Art i Disseny

La Diputació de Tarragona ha presentat avui els actes del 40è aniversari de la creació del Museu d’Art Modern de Tarragona i dels estudis de joieria de l’Escola d’Arts i Disseny de Tarragona. El programa d'aquesta efemèride s'ha fet públic aquest dimarts, en un acte encapçalat pel president de la Diputació, Josep Poblet, qui s'ha referit al MAMT, l'EADT i al conjunt de centres que gestiona la institució com a focus culturals de primer ordre i d'impuls a la cultura col·lectiva. En total, s’organitzaran una trentena d’actes oberts a la ciutadania.

El Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) celebra els 40 anys havent-se consolidat amb uns 30.000 visitants anuals, una part de les quals són escolars. El museu compta amb una exposició permanent, un fons de 5.000 obres d’un centenar d’artistes del territori i una biblioteca. Cada any, el museu acull una desena d’exposicions temporals i una cinquantena d’actes culturals.

Els actes del 40è aniversari reivindicaran les dones artistes de les comarques tarragonines, des del segle XIX fins a l’actualitat. La quinzena d'actes programats pel MAMT (http://www.dipta.cat/mamt/) al llarg d'aquest any posen èmfasi en el paper de la dona en el món de l'art, així com en altres aspectes, com la literatura o la pedagogia. Uns i altres es fonamenten en la interrelació de la ciutadania amb el museu.

40 anys dels estudis de joieria

Enguany també se celebren el 40è aniversari dels estudis de Joieria que han situat l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona (EADT), com a centre de referència al mapa artístic català i espanyol. Els actes amb motiu dels 40 anys dels estudis de Joieria de l'EADT (http://www.dipta.cat/eadt/) -més de 20 activitats- es concentraran bàsicament al mes d'abril, i inclouran exposicions en espais públics i aparadors de la ciutat, conferències i una desfilada per la Rambla Nova. Tot plegat ha de servir per promoure el centre arreu i, sobretot, per donar visibilitat a la tasca creativa de l'alumnat. De 1999 a 2015, han cursat els cicles formatius de grau superior, en l'especialitat de Joieria Artística, un total de 204 alumnes.

A l'acte també hi ha participat, el diputat delegat de l'àrea de Cultura de la Diputació, Joan Olivella; la directora del MAMT, Rosa Ricomà; el director de l'EADT, Daniel Uzquiano, i la professora responsable dels estudis de Joieria d'aquest centre, Eugènia Arnavat.

S'hi exposen més de 140 fotografies que va fer entre els anys 1929 i 1939

Més que informar, Gabriel Casas (1892-1973) pretenia “crear sensacions” amb les seves fotografies. Una mostra del seu treball, el que es va concentrar entre els anys 1929 i 1939, quan la seva obra va adquirir una gran maduresa, es pot veure fins al 29 de maig a CaixaForum Tarragona. Per Juan Naranjo, el comissari, Casas va unir psicologia i tècniques visuals “per crear un nou tipus d'informació”; “juga amb els picats, fotomuntatges, els punts de vista inusuals per crear sensacions”, va dir poques hores abans de la inauguració, a la qual va assistir també la filla de l'artista, Núria Casas.

Les més de 140 fotografies que integren la mostra Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat són un exemple de com va “connectar amb l'avantguarda europea” i amb “els corrents més innovadors de pensament i artístics” de l'època, segons Naranjo. Les seves imatges van tenir una gran repercussió i van il·lustrar llibres i revistes, i també van ser utilitzades per a la creació de cartells propagandístics. Va ser un dels primers fotògrafs del país que van adoptar el llenguatge de la Nova Visió, amb els nous recursos estètics, i va renovar de dalt a baix la manera de fer informació visual.

El període que comprèn la mostra és el que va entre l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 i el final de la Guerra Civil, el 1939, quan part de la seva obra va ser decomissada i ell va ser condemnat a la presó i desposseït del permís per exercir com a fotògraf de premsa. Aquest darrer fet va fer, segons va explicar la seva filla, que Casas quedés en l'oblit durant molts anys. “No va voler signar els principis del movimiento i ja no va participar mai més en la premsa; potser per això va quedar oblidat”, va dir.

Les 20.000 imatges que es conserven de Casas són a l'Arxiu Nacional, que ha organitzat l'exposició conjuntament amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Obra Social La Caixa.

Tallers, visites comentades i altres activitats

CaixaForum Tarragona ha organitzat diverses activitats complementàries de l'exposició, que van començar ahir mateix amb una conferència inaugural a càrrec del comissari, Juan Naranjo, i acabaran a finals de maig amb diverses visites comentades i dinamitzades. Per al 10 de març, s'ha organitzat una conversa amb Núria Casas, la filla del fotògraf, i el 21 de maig, coincidint amb la Nit dels Museus, l'exposició estarà oberta fins a les 23.00h.

La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls

El proper diumenge 14 de febrer, a les 12h, al Museu de Valls, es farà una visita guiada a l’exposició ‘Capella de Sant Roc. 30 anys d’art contemporani’, per part de Sefa Figuerola, artista i historiadora de l’art. Amb aquesta activitat es clourà la mostra organitzada pel Museu de Valls per celebrar les tres dècades de continuïtat en la programació d’aquest espai d’art emergent de la la ciutat.

L’exposició, oberta des del passat 19 de desembre, recull l’activitat d’aquests trenta anys, a través d’una selecció de les obres que els artistes han donat al fons del Museu, en motiu d’haver fet l’exposició a la Capella. La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls, des del vestíbul d’entrada fins al tercer pis. També recull els catàlegs que s’han publicat en aquest llarg període de trenta anys. La clausura de l’exposició coincideix amb el tancament de la mostra ‘Llar dolça llar’ a la Capella de Sant Roc, de l’artista CiprianHomorodean.

La Capella, dues etapes diferenciades

La Capella va ser un projecte iniciat l’any 1985 per Anton Gurí, aleshores director de l’Escola d’Art de Valls. Des d’aleshores ha tingut dues etapes clarament diferenciades. La primera, que cobreix els primers quinze anys, va ser dirigida per Anton Gurí, el qual va marcar la dedicació i l’esperit de la programació d’aquest espai tant emblemàtic en relació amb la promoció dels artistes joves que es movien en el camp de l’art emergent.

La segona etapa serà el Museu de Valls qui responsabilitzarà de la programació, amb el suport de l’IEV i la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Valls. Des de l’any 2001 fins al 2006 es farà directament des del personal del museu i a partir d’aquell any a través de diversos comissariats. En primer lloc per la crítica d’art Cèlia del Diego, l’any 2006-2008, i posteriorment per Albert Martínez López-Amor, l’any 2008-2010, Jordi Antas, del 2013-2015, i, des d’aquest any, per Marina Vives.

En aquests trenta anys s’hi ha fet més de cent-cinquanta exposicions en les quals hi ha participat gairebé el mateix nombre d’artistes.

L’exposició dels treballs es pot visitar, fins al 20 de febrer, a l’Espai Jove Kesse de Tarragona

Després de la important tasca duta a terme al llarg del 2015 del projecte ‘L’Artista va a l’escola’ i de la satisfacció tant per part dels centres educatius com dels artistes i l’organització, ara es pot veure el resultat de la feina feta a l’exposició que es pot visitar a l’Espai Jove Kesse.

L’’Artista va l’escola és un projecte’ d’El Teler de Llum impulsat per Thais Salvat i Eloïsa Valero, que apropa l’art més actual a les escoles i instituts de la ciutat de la mà d’artistes propers. Aquests treballen durant diverses sessions amb l’alumnat i el professorat en un projecte artístic diferent en cada cas. Aquesta activitat a tres bandes (estudiants, docents i artistes convidats) vol crear sinergies que promoguin contextos educatius arriscats i innovadors, que fomentin el plaer d’aprendre i d’expressar-se plàsticament amb llenguatges contemporanis.

Participants de l’edició de 2015

Enric Llevat a l’Escola Pax, amb el projecte ‘El silenci del blanc’, impartit de gener a febrer del 2015, que va comptar amb la col·laboració de la mestra Jacqueline Pedescoll i la participació dels alumnes de 6è de primària. Els estudiants van conèixer inicialment l’obra de l’artista Enric Llevat en una visita a la seva exposició ‘Souls’ al Museu d’Art Modern de Tarragona, on van fer-hi un primer taller de tinta xinesa. Llevat va continuant treballant amb els nens a l’escola la il3lustració de haikus. En vàries sessions els nens van anar evolucionant des de tenir el full en blanc i haver de pensar com representar les seves idees fins a ser capaços de pintar lliurament i expressar-se a través els haikus i la tinta xinesa.

Béatrice Bizon va presentar a l’Institut de Torreforta el projecte ‘El buit i el ple. Empremtes’ durant els mesos de març a abril. Hi va col·laborar la professora Thais Salvat i els alumnes de 2n d’ESO van participar. Béatrice Bizon va apropar l’escultura als alumnes de l’Institut Torreforta, en primer lloc, explicant de primera mà la seva obra i trajectòria i, més endavant, introduint-los de manera pràctica a aquesta disciplina. Entre tots els membres del grup d’alumnes van escollir el tema del bullying que van plasmar a través de la tècnica de l’escaiola. Després del procés, les peces van ser col·locades a la façana exterior de l’institut conformant un mural.

Jordi Llort a l’Escola Saavedra, amb la col·laboració de la mestra Lourdes Belenguer i els alumnes de 5è de primària, va presentar el projecte ‘Diari d’un/a Observador/a’. Llort va explicar als alumnes el valor de les llibretes d’artista i durant dos mesos (des d’abril fins a maig) en van crear de pròpies que van omplir amb il·lustracions, dibuixos i textos. Un cop acabats els blocs, el primer dibuix del seu interior va ser autoretrat fet amb l’ajuda d’un mirall.

Andrea Eidenhammer, amb el seu projecte ‘Social crossover’ i la col·laboració de la professora Eloïsa Valero i la participació dels alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Antoni de Martí Franquès, va introduir el concepte de videoart. Des d’abril fins a maig va donar a conèixer una disciplina artística que vol provocar una reacció en l’espectador. L’art ha de connectar-se amb les persones per tal d’adquirir sentit. Durant les diverses sessions van prepara la filmació de la peça de videoart ‘Social Crossover’, que van realitzar entre tots, aprenent la importància de tots els rols implicats: l’equip creatiu, les càmeres, el director, entre d’altres.

Finalment, Àlvar Calvet, a l’Escola Torreforta va impartir el projecte ‘Conèixer l’altre’ durant els mesos d’octubre a novembre. Va comptar amb la col3laboració de la mestra Jordina Olivé i la participació dels alumnes de 6è de primària. Calvet es va proposar treballar el tema de la por a allò desconegut i, a través del coneixement de la realitat dels companys de l’aula, ajudar a superar alguns prejudicis i alguns allunyaments, i així conèixer altres realitats que comportin un enriquiment cultural. A través de diverses activitats es van treballar a l’aula temes i conceptes com conèixer a l’altre per tal d’entendre millor al company i a la seva realitat i, per tant, aprendre a estimar-lo i respectar-lo, conèixer els costums de l’altre, de la seva llengua, etc. En una última sessió els alumnes es van autoretratar amb els ulls tancats.

Es pot accedir a més informació a: https://lartistavaalescola.wordpress.com

Segona edició de l’’Artista va a l’Escola’ al 2016

Donat els bons resultats d’aquest projecte, El Teler de Llum repeteix aquest 2016 una segona edició de ‘l’Artista va a l’Escola’ i ha seleccionat els autors Armand, Arnau Casanoves, Esther Fabregat, Núria Rion i Maite Serna.

El consistori destaca la importància d’impulsar la projecció internacional de la ciutat

L’Ajuntament de Reus ha rebut, aquest dimecres, 3 de febrer, una delegació d’empresaris japonesos que pretén explorar noves vies de col·laboració i negociació a la capital del Baix Camp, centrant-se, principalment, en el sector del turisme. La trobada ha estat fruit dels lligams institucionals durant els darrers mesos entre l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, i el cònsol general del Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi. La jornada ha comptat amb la participació dels regidors de Projecció de Ciutat, Montserrat Caellas; i de Promoció Econòmica, Marc Arza, a més del president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà; i representants d’empreses del territori dels sectors de l’oli, el vi i el vermut.

Amb la recepció dels japonesos, el consistori vol llençar-se a la recerca de nous mercats turístics asiàtics, donant continuïtat a la política de l’agència Reus Promoció, que, en el context del programa turístic, ja havia comptat darrerament amb la incorporació i la visita d’algun operador japonès. Segons ha declarat l’alcalde, Carles Pellicer, una de les tasques de l’Ajuntament és obrir mercats i crear afluència turística: “és bo que puguin degustar productes típics de casa nostra”, ha insistit, fent referència principalment al vermut i a les avellanes. Altrament, destaca que Reus es tracta d’un punt estratègic entre Barcelona i València –rutes turístiques habituals en la trajectòria dels asiàtics a Catalunya– per la seva ubicació i la seva riquesa arquitectònica, de caràcter modernista.

Per la seva part, el president del Cercle empresarial Japó-Espanya, Jorge Lasheras, ha subratllat que Catalunya és una de les Comunitats Autònomes pioneres a l’hora d’establir vincles amb el Japó: “Són 500 empreses espanyoles, aproximadament, les que han exportat més d’un milió d’euros al Japó, i 160 són catalanes”, apunta. En aquest sentit, encara que Barcelona sigui el destí principal dels asiàtics, Lasheras ressalta que Reus ofereix moltes possibilitats i que, amb esforç, s’intentaran propulsar diversos projectes i iniciatives. “És important trobar connexions entre les institucions públiques reusenques i les empreses privades japoneses”, afegeix. Per últim, assegura que, si es treballa i s’analitza la situació, el turisme japonès acabarà sent un incentiu important en el desenvolupament econòmic de la ciutat.

Amb tot, l’objectiu és incrementar la presència de les exportacions i el prestigi de Reus al Japó, un fet que es veuria potenciat si es recupera el vol directe entre Barcelona i Tokio, una de les reivindicacions més destacades per part de Lasheras. La trobada ha finalitzat amb la visita de la delegació d’empresaris japonesos a la Casa Navàs i al Gaudí Centre.

L'artista ebrenc presenta la seva obra més recent amb l'exposició 'Cartografia (És)', que es pot visitar fins al 21 de febrer

El Pati del Palau de la Diputació acull fins al proper 21 de febrer l'exposició 'Cartografia (És)', l'obra més recent de l'artista ebrenc Miquel Paton (Tortosa, 1959). Quadres de gran format i d'altres de mida reduïda, però tots amb un mateix fil conductor: l'abstracció aconseguida a través dels esquemes compositius i el joc cromàtic. Geometries plenes de color que amaguen una reinterpretació del seu territori més proper: les Terres de l'Ebre. Sota d'aquesta aparença formal hi trobem paisatges típics com el Delta de l'Ebre o els camps de conreu ebrencs.

Aquest vespre s'ha donat el tret de l'inici a aquesta mostra abstracta i colorista, amb un acte presidit pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i al qual han participat també el diputat Joan Josep Malràs i autoritats d'arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Durant l'acte s'ha posat de manifest que la pintura de Paton requereix una reflexió, que et permet traspassar l'estructura formal i arribar a l'essència de l'obra. És així quan arribes a l'origen, al territori ebrenc. El Pati de la Diputació torna a acollir l'obra d'aquest artista ja consolidat, després que l'any 1994 exposés "l'empremta del temps", amb quadres de la seva primera etapa. Els espais expositius de la Diputació es refermen, d'aquesta manera, com una plataforma per a donar a conèixer els artistes del territori, que poden apropar les seves obres al ciutadà.

Miquel Paton és llicenciat en Belles Arts en l'especialitat de pintura per la Facultat de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1990 la seva obra ha estat protagonista de nombroses exposicions individuals i d'altres de col·lectives arreu del territori.

Les bases de la nova edició del Concurs de Pintura del Vendrell té com a novetat la temàtica lliure

La Regidoria de Cultura ha publicat les bases d’una nova edició del Concurs de Pintura del Vendrell, que enguany, com a novetat, serà de temàtica lliure. En anteriors edicions, els participants havien de presentar propostes sobre el terme del Vendrell, però enguany les obres no tenen un tema definit. Com ja és habitual, hauran de ser originals i inèdites i es podran realitzar en qualsevol tècnica pictòrica.

El concurs compta, per quarta edició consecutiva, amb la col·laboració de Serveis Mèdics Penedès i Barnadas Assessors, SL en els dos primers premis. En concret, el guanyador del primer premi rebrà 1.800 euros (Serveis Mèdics Penedès) i la possibilitat de poder exposar les seves obres a la Sala del Portal del Pardo l’any 2018. El segon classificat del concurs rebrà 1.000 euros (Barnadas Assessors, SL), mentre que el tercer premi està dotat amb 750 euros atorgats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell.

Informació per participar

La inscripció al concurs és totalment gratuïta i es pot fer personalment a la Regidoria de Cultura o a al web de l’Ajuntament del Vendrell, on també s’hi poden consultar les bases completes del certamen. Les obres s’han de presentar, de l’1 al 5 d’agost de 2016, a la seu de la Regidoria de Cultura (La Rambla, 24. 43700 El Vendrell) de dilluns a divendres, de 10h a 14h. Lògicament, no podran ser signades fins després del lliurament dels premis.

El jurat seleccionarà un màxim de 15 obres, que s’exposaran del 26 d’agost al 24 de setembre a la Sala del Portal del Pardo, coincidint amb l’exposició del guanyador de l’anterior edició del concurs, Josep M. Batlle. Precisament, el mateix 26 d’agost, al mateix espai cultural, es farà l’acte de lliurament de premis.

Per a qualsevol dubte o aclariment, està disponible el telèfon de la Regidoria de Cultura del Vendrell (977 66 56 84) o el correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

S'han programat fins a 22 diferents mostres per a l'any 2016, amb una clara aposta per l'art modern en diferents disciplines

Una nova etapa que encaren "amb força i il·lusió". Des del moviment d'artistes reusencs, Lluís Agustench ha impulsat un nou projecte per gestionar i programar una oferta d'art centrada en donar a conèixer nous talents artístics de la ciutat i el territori. D'entrada, i a partir d'aquest dissabte, el públic que passi per La Llotja de la plaça de Prim podrà descobrir el treball de Yati, un jove artista tarragoní que ha fet de l'aerografia la seva tècnica marca de la casa. A banda, però, el nou projecte de l'entitat passa per programar tot tipus de cites per tal de "cobrir tots els vessants de l'art", explica Agustench. En total, enguany, la sala té previst acollir fins a 22 diferents activitats artístiques.

Aposta pel talent reusenc

"Alguns dels artistes que exposaran a La Llotja ja tenen una trajectòria més o menys consolidada, però n'hi ha d'altres a qui els cal una empenta", avança Augustench. Així, posem per cas, la sala reusenca acollirà una mostra en què diferents alumnes de l'artista Lídia Pàmies mostraran per primer cop la seva obra. L'art ceràmic també tindrà pes durant l'any que tot just acabem d'encentar. "Molts dels qui exposaran són novells", detalla Agustench. Amb tot, el referent de l'entitat és la cita que anualment dediquen als Beatles. "Serà al febrer i la munta en Josep Maria Gómez, un col·leccionista que té retalls de premsa, fotografies, cartells i fins i tot certificats de naixement dels de Liverpool. "És el nostre acte de referència", exclama.

I serà ja al juny, amb l'arribada del bon temps, quan La Llotja donarà pas a una nova mostra feta per als artistes reusencs. La nova proposta del col·lectiu té l'objectiu d'aconseguir "que la programació que tenim preparada sigui estable, i molt variada". En aquest sentit, l'aposta d'aquesta nova etapa a La Llotja és també de caràcter pràctic. "Volem que quan surtin d'exposar amb nosaltres puguin entrar a altres sales i espais de la ciutat i de la demarcació", apunta. "Volem donar difusió a la gent que comença. Reus té potencial i, la seva gent, creativitat i talent", subratlla. Amb tot, Agustench troba que hi hauria d'haver més recursos per potenciar el talent artístic de la ciutat i que "potser manca una mica d'entesa entre els artistes. Hauríem de treballar conjuntament", demana.

Tot tipus de moviments i tendències

Agustench, veterà pintor, creu a més que l'art actual "s'ha vist afectat per la irrupció del món digital". "Les sales tenen un problema. Abans, el públic anava a veure diverses exposicions al cap de l'any. Ara ho tenen en un clic, ja no es mouen", diu. I, segons apunta, s'hauria de potenciar la creació artística ja al període escolar. "Als programes formatius de les escoles s'hauria d'aconseguir que els nanos aprenguessin a estimar l'art". "Se'ls hauria de mostrar figures com la de Banksy. I així, del més modern potser acabarien interessant-se per la història de l'art", declara.

I potser també és per això que Agustench s'ha decidit a liderar un projecte "en què tot hi pugui tenir cabuda". "Hi haurà fotografia, grafits, art conceptual, urbà i expressionista. Ens interessa contactar amb creadors de tot tipus de moviments i tendències", diu l'impulsor d'aquesta nova etapa La Llotja. De cara al futur, i un cop el projecte del moviment ja estigui consolidat, la fita és la d'organitzar un mercat d'art "de lliure participació" que es converteixi en punt de trobada i suposi un incentiu econòmic per als artistes, ja que "és complicat poder guanyar-se la vida amb l'art i qualsevol iniciativa en aquesta línia és benvinguda". A més, a finals d'any, l'entitat reusenca vol celebrar la tercera edició dels Pinzells d'Argent, uns premis en què es distingeix dos artistes reusencs, un d'ells a títol pòstum.

Tot plegat buscarà convertir l'espai de la plaça de Prim, que la Cambra de Comerç de Reus cedeix al col·lectiu, "en un lloc en què es fomenti l'art de les nostres comarques". Un art valent, compromès i ple de reptes. "El camí dels nous artistes és complicat", descriu Agustench. "I nosaltres, el que intentarem és guiar-los, donar-los un espai per tal que puguin expressar-se i tenir contacte amb el seu públic". La primera cita la tenim aquest dissabte amb els treballs de Yati, que podran ser visitats fins al 30 de gener. "La seva obra és hereva del pop art, i té un punt irreverent i provocador", raona.

Formen un dels pocs conjunts de vidre cistercenc que es conserven a Europa

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat uns vitralls gòtics del transsepte sud de l'església del Reial Monestir de Santes Creus. L'actuació és el primer pas d'un projecte de restauració del conjunt de vitralls gòtics cistercencs del monestir. El de Santes Creus és l'únic monestir que conserva un extens conjunt de vitralls datats a principi del segle XIII, i està entre els pocs conjunts de vidre cistercenc que hi ha a tot Europa.

Els vitralls mostren colors clars i dibuixos geomètrics. Aquests motius simples són típics de l'estil cistercenc, que es caracteritza per la seva extrema austeritat. Algunes de les peces estaven fracturades i amb fragments despresos i presentaven taques per l'oxidació de les varetes metàl·liques de sosteniment. A més, el plom amb què se subjecten tenia signes de corrosió, i la majoria dels plafons estaven corbats.

Les feines de conservació i restauració van començar a l'octubre, amb la retirada del vitrall i el trasllat cap al taller del restaurador, Jordi Bonet. El conjunt ja havia estat objecte de diverses intervencions, amb una restauració al segle XVI, tres segles després de la seva col·locació. També amb anterioritat, es va restaurar un vitrall de la zona del claustre, seguint els mateixos criteris. I, al segle XIX, hi van fer una intervenció utilitzant restes de vidres i ploms provinents de la destrucció dels vitralls, al segle XVI, per un incendi.

L'objectiu de la intervenció ha estat aturar els processos de deteriorament a què han estat sotmesos els vitralls i perllongar-ne el temps de vida. L'actuació ha consistit en una tasca prèvia de documentació fotogràfica i un calc del vitrall per tal de documentar amb precisió com anaven col·locats, abans de desmuntar-lo, per poder-los restaurar en el taller. També s'han fet anàlisis per estudiar la composició química i els processos de deteriorament a què han estat sotmesos els materials, i adoptar-hi els criteris més adients d'intervenció. Finalment, n'han netejat, consolidat i la reintegrat els materials, amb la nova disposició i ancoratge en el seu finestral, amb un sistema que en garanteix la futura conservació.

El logotip, dissenyat per Aixut Interiorisme, acompanyarà les comunicacions de l'Ajuntament tot l'any

L'Ajuntament de Vimbodí i Poblet ha definit la imatge gràfica i els primers actes de la commemoració de l'Any Potau-Campdesunyer. La imatge oficial ha estat dissenyada per Josep M. Aixut Grau i Josep M. Aixut Francisco i servirà per difondre arreu l'any que s'ha dedicat als pintors vimbodinencs Joan Potau i Adrià Campdesunyer. El distintiu farà part de totes les comunicacions oficials que l'Ajuntament dugui a terme al llarg del 2016.

El logotip, dissenyat desinteressadament per Aixut Interiorisme, atorga el protagonisme principal a la imatge dels dos pintors, amb un disseny que en reprodueix els rostres mitjançant un efecte gràfic que els vincula directament amb el dibuix. A la part de sota, un fris de colors reflecteix el vessant pictòric de tots dos artistes, a mode de pinzellades de diferent intensitat. I al centre, l'inconfusible lletra característica de l'estudi Aixut identifica tots dos pintors, les dates de naixement i mort de cadascun d'ells, el municipi de Vimbodí i Poblet i la vigència d'aquest any commemoratiu.

D'altra banda, el tret de sortida de l'Any Potau-Campdesunyer tindrà lloc durant la festa major d'hivern de Vimbodí i Poblet, a mitjan mes de gener, en què s'ha programat una conferència sobre les figures de Joan Potau i Martell (1882-1936) i Adrià Campdesunyer i Vendrell (1891-1946). La xerrada revelarà aspectes inèdits de tots dos artistes. D'altra banda, també durant aquest acte, està previst que Josep M. Potau, que és nét de Joan Potau, faci el lliurament d'un quadre del seu avi a l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

L'Ajuntament de Vimbodí i Poblet ha declarat el 2016 Any Potau-Campdesunyer coincidint amb els 80 anys de la mort del primer i els 70 anys del traspàs del segon. Inclourà dues exposicions antològiques amb obres originals dels dos pintors, dues mostres que tindran lloc a la vila de Vimbodí i a la ciutat de Tarragona. També hi haurà conferències, visites guiades pels llocs on van viure i treballar els dos pintors, com també pels espais que van immortalitzar en els seus quadres, concursos de pintura i altres esdeveniments vinculats.

Dues figures que restaven força en l'oblit

Joan Potau i Martell va néixer a Vimbodí el 1882. Va exposar a Barcelona fins que anar-se'n a l'Argentina, on va obrir una acadèmia i va participar en exposicions. El 1916 va tornar a Vimbodí i va ser alcalde. El 1936 va morir assassinat per uns milicians de la CNT.
Adrià Campdesunyer i Vendrell va néixer a Barcelona el 1891. Pintava per a particulars i un cop acabada la guerra es van instal·lar a Vimbodí, on va morir el 1946.

L'artista Jordi Abelló munta una peculiar exposició per a pregadéus disponible a internet

Jordi Abelló és de tot menys previsible, tradicional, encarcarat. L'artista reusenc, que els darrers anys ha retratat l'amenaça de les màquines per als humans, que ha abordat la figura i la simbologia del papa de Roma i que ha exhibit una exposició sobre la seva idea d'eròtica en la parada d'una prostituta de carretera, presenta, ara, una nova proposta artística transgressora: una exposició per a pregadéus (Mantis religiosa), un insecte que, diu ell mateix, li ha despertat l'interès per la seva voracitat i bellesa, comparable a la condició humana. Aquest nou treball es pot veure, com els seus darrers projectes, a internet (http://mantisjordiabello.tumblr.com).

Donada la mida reduïda dels pregadéus –coneguts també amb el nom de plegamans–, de poc més de 7 centímetres, l'artista ha construït una sala d'exposicions ajustada a la seva mida. Els insectes són els espectadors de la seva obra i, a la vegada, en són una part fonamental. Abelló ha instal·lat en aquesta petita sala retrats de diferents insectes i hi ha deixat anar pregadéus perquè els contemplin i hi experimentin. Tot això ho ha gravat i documentat en un vídeo (que es pot consultar en l'enllaç https://vimeo.com/147024896), “per deixar-ne constància i registre”. Aquest material audiovisual que ara presenta “esdevé la primera exposició realitzada mai per a pregadéus”, segons l'artista.

Els insectes que Jordi Abelló ha seleccionat com a espectadors per a la seva peculiar exposició procedeixen d'Ulldemolins. L'artista reusenc va recollir els pregadéus en aquest municipi del Priorat, però vol deixar clar que, en acabar el treball fotogràfic i videogràfic, els va retornar al seu espai natural, “per deixar-los seguir vivint en llibertat”.

Prolífic i divers

El treball al voltant dels pregadéus el va iniciar el mes de maig passat i arriba després de les sèries Pope, Machines, Eròtica i Metamorfosi, una bona mostra de la temàtica prolífica i diversa d'Abelló. En les dues últimes exposicions és on va néixer l'interès de l'artista pels pregadéus, un insecte que “és inofensiu per a l'home i que sovint resta a prop de flors a l'aguait d'insectes pol·linitzadors”.

El nou treball consta de més de 3.000 dibuixos, fotografies i pintures de petit format. S'ordena en més de 35 sèries per fer “un viatge fascinant i entendre a través del dibuixos el que tenim al davant, el que ens fascina i el que ens obsessiona”. “Sabia que al final de la sèrie acabaria mostrant el que havia fet a les mateixes protagonistes”, explica l'artista. Avisa que ja té un nou projecte entre les mans, però calla davant la curiositat.

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, Abelló va obtenir una forta repercussió amb l'exposició Bank, una sèrie de quaranta retrats de banquers com ara Emilio Botín i Rodrigo Rato, interaccionant amb una colònia de voltors. Es va exposar a la Documenta 13 de Kassel, a la galeria Canem de Castelló i en vuit entitats bancàries a través d'aplicacions per a dispositius mòbils. Des de fa dos anys, exposa permanentment a internet. Ho recull tot al web www.jordiabello.com.

Precedent

L'interès pels insectes no és nou en Jordi Abelló. En la sèrie Metamorfosi, de l'any 2013, l'artista ja va recollir 1.200 dibuixos d'insectes, en una reflexió sobre la metamorfosis. Diu que aquí és on va néixer el seu interès pels pregadéus, a què ha dedicat el seu nou projecte creatiu.