Els investigadors del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV han coordinat un projecte per protegir la població civil d'atacs amb gasos de guerra química. Aquest projecte internacional, SENSOFT (acrònim en anglès de sensibilitat intel·ligent per a la ràpida resposta a amenaces químiques en espais vulnerables), ha desenvolupat sistemes que detecten gasos com el mostassa o el nerviós. Es poden situar en llocs concorreguts, com ara estacions de tren, aeroports o centres comercials, o en esdeveniments multitudinaris. El grup de recerca MINOS (Microsystems Nanotechnologies for Chemical Analysis) de la URV s'ha encarregat de fer els sensors que detectem els compostos químics.
El mètode permet "donar una resposta ràpida" davant d'un atac químic i que els equips que han d'intervenir "tinguin de seguida informació sobre el que està passant". Amb aquest objectiu s'han desenvolupat dos instruments. D'una banda, hi ha els nodes d'una xarxa sense fils, que incorporen els sensors desenvolupats pels investigadors de la URV. De nodes se n'han de col·locar "molts" per abastar tant espai com sigui possible i això fa que "l'equip no pugui ser molt car", que els sensors "no siguin cent per cent selectius i que hi pugui haver alguna falsa alarma".
Per això, el segon instrument del sistema són les anomenades "trampes passives", un mecanisme que conté un material absorbent dels compostos que hi pot haver en l'ambient. Quan hi ha una alarma, els equips d'intervenció accedeixen amb un detector portàtil per determinar amb exactitud de quin compost es tracta. És un mecanisme "totalment selectiu i molt sensible". Es basa en l'ús de superfícies absorbents funcionals desenvolupades juntament amb un detector portàtil d'espectroscòpia Raman, que proporciona informació detallada sobre l'estructura química d'un compost a través de la seva interacció amb la llum.
Per tant, el sensor del primer equip detecta els gasos a temps real i el segon equip acumula la informació. "Els sensors alerten i el sistema alternatiu confirma. Així, les persones que han de respondre a un possible atac arribarien al lloc protegits i amb el detector, i comprovarien si hi ha perill real", ha concretat un dels investigadors de la URV, Eduard Llobet. El sistema s'ha testat amb compostos de guerra química reals en una acció a Madrid, al Campus Tecnològic la Marañosa de l'Institut Tecnològic Aeroespacial (INTA).
Altres usos
Aquest sistema, però, es pot fer servir també per a altres finalitats. Una de les que es proposa des de la URV és la detecció de tòxics en el medi ambient. Un altre més social seria "el control no invasiu" de persones vulnerables que viuen soles, a través de determinats gasos que permeten saber l'activitat humana que es duu a terme en una casa.
El projecte ha estat finançat pel programa H2020 de la Unió Europea. Hi han participat la URV, coordinadora del projecte i responsables dels sensors, equips de la Universitat de Saragossa, la Universitat de Navarra, la Universitat de Bordeus i les universitats de Waterloo, al Canadà, i de Michigan, als Estats Units; dos centres de recerca de Portugal, i dues petites i mitjanes empreses d'Alemanya i Portugal.
