Mostrant articles per etiqueta: universitat

Investigadors del departament de Geografia de la UAB com el director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya mostren la seva preocupació pel desplegament del pla urbanístic

Les estudiants Patrícia Guzmán i Leandra Mestre han llegit el manifest institucional del 25N, i els participants han pogut veure i debatre sobre el documental 'Chicas nuevas 24 horas' 

Les pràctiques, que es fan a Torredembarra i Creixell, introdueixen els alumnes en les tècniques bàsiques de l'ecologia a la zona de dunes i a la zona humida

Les subvencions per les beques tenen un import màxim de 2.500 euros per estudiant

La URV, amb el suport econòmic de l’Obra Social “la Caixa”, ha convocat uns ajuts destinats a estudiants de grau matriculats a aquesta universitat que, per motius socials o familiars, es troben en una situació d’especial dificultat que pot afectar la continuïtat dels seus estudis (malalties, dissort familiar, circumstàncies familiars difícils no econòmiques, etc.). Això és possible gràcies a un conveni signat entre ambdues institucions. La firma ha anat a càrrec de Joaquim Macià Viladomat, en la qualitat de Director d’Institucions de CaixaBank a Catalunya, i Josep Anton Ferré, rector de la URV.

En el conveni s’assenyala que es podran reconèixer ajuts fins a una quantia màxima de 25.000 euros, que aporta l’Obra Social “la Caixa”, i que s’han de destinar a subvencionar els crèdits de les assignatures en què es matriculin els estudiants de grau per primera vegada, fins a un import màxim de 2.500 euros per estudiant. També es podrà reconèixer un ajut parcial quan el pressupost total dels ajuts s’esgoti i no sigui suficient per cobrir el total de la matrícula d’un dels adjudicataris.

La convocatòria ja està oberta, el termini de sol·licitud és fins al 15 de novembre i es presenten als diferents punts de registre de la URV.

El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré, ha comentat que aquests ajuts “són un reforç addicional molt important per a tots aquells estudiants que no han pogut accedir a les beques del règim general i que, n’estem segurs, contribuïm a facilitar que tots els joves, independentment del seu estatus econòmic, tinguin accés a l’educació universitària”. El director del Centre d’Institucions de Catalunya de Caixabank, Joaquim Macià Viladomat, ha destacat que el suport a la formació dels joves és un dels eixos prioritaris d’actuació de l’Obra Social “la Caixa”, per la qual cosa l’entitat financera agraeix a la URV la possibilitat de col·laborar en el programa de beques de la Universitat.

El programa ‘Fem recerca’ arriba a la seva cinquena edició i s’organitzen també tallers experimentals

De l’11 al 20 de novembre té lloc la 21a edició de la Setmana de la Ciència. Enguany, vuit entitats i institucions diferents apleguen prop de 50 activitats arreu del territori. Una part d’aquests actes s’ha organitzat a través del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ofereix activitats a una desena de localitats com ara la Sènia, Móra d’Ebre o Cambrils, amb l’objectiu d’estendre la divulgació científica i d’incrementar les oportunitats de la societat per accedir-hi. A més, el campus de les Terres de l’Ebre ha organitzat el ‘Dia de la Ciència a l’Ebre’. Serà el 18 de novembre i comptarà amb diversos tallers científics dels àmbits de les ciències i la tecnologia i de les humanitats i les ciències socials.

Programació

El primer esdeveniment començava aquest dimarts, 8 de novembre, a les 11h, al Portal del Roser on es duia a terme una ruta científica sobre Antoni de Martí i Franquès. A les 20h, al Cafè La Cantonada, es seguirà amb una tertúlia on es reflexionarà sobre l’impacte de l’estil de vida en una ciutat com Tarragona.

A l’endemà, a les 11h, al Portal del Roser, es tornarà a produir la ruta científica Antoni Martí i Franquès i, posteriorment, a les 19h, al Caixaforum Tarragona, tindrà lloc una conferència sota el nom ‘Així, l’home de neandertal ja ho feia? Del reciclatge del sílex al del CO2’.

Dijous, 10 de novembre, a les 11h, es tornarà amb la ruta científica. Serà divendres, 11 de novembre, quan després de la ruta científica a les 11h es doni pas, a les 18h, a la Sala Costa Daurada del Tas, a un cafè científic on es desmuntarà el polígraf amb explicacions científiques tot passant per la cadira de la famosa màquina de la veritat.

Dissabte, 12 de novembre, a les 11h, a la Casa Canals es produirà un taller de química familiar. Serà diumenge quan es porti a terme un itinerari ‘Dels Munts a Tamarit’, a les 11h.

Ja de cara a la setmana vinent, el dilluns, 14 de novembre a partir de les 9:30h, al CRAI del Campus Sescelades de la URV, els alumnes podran realitzar activitats senzilles i atractives que il·lustraran diversos continguts científics en el marc de tallers d’activitat experimental. A les 10h el port de Tarragona ofereix una visita en golondrina per poder veure la biodiversitat al Port de Tarragona. També a les 10h, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) mostrarà com aconseguir un aliment que tingui un perfil nutricional saludable. Per la tarda, a les 17:30h, a la Casa Caritat, es proposa una activitat sobre robots mòbils on els participants podran programar un robot educatiu. I, a les 18h, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, tindrà lloc un taller per apropar als assistents a diferents reaccions que es produeixen en les nostres cuines mitjançant l’experimentació. Per finalitzar aquest dia, a les 19:30h, al Centre Cultural Infant Pere, es realitzarà una xerrada per entendre la llum i l’origen dels colors.

Dimarts, 15 de novembre, a partir de les 9:30h, al CRAI del Campus Sescelades de la URV tornarà a tenir lloc el taller d’activitats experimentals; i a les 10h, la ruta en golondrina pel Port de Tarragona. A les 11h es repetirà la ruta científica d’Antoni de Martí i Franquès i, paral·lelament, al Teatre Bartrina, es durà a terme la fase final del quart concurs de ‘Vols saber què investigo?, en el qual sis estudiants de doctorat de la Universitat explicaran què estan investigant en un llenguatge entenedor i atractiu.

Dimecres, 16 de novembre, a part de les activitats ja tradicionals en aquests dies, també es realitzarà un taller de química experimental sota el nom ‘Química en Família’ a les 18h, a l’Auditori de l’Institut Català d’Investigació Química; un taller sobre què cal per ser un bon directriu; una ponència sobre com divulgar ciència a través de les xarxes socials; una conferència sota el nom ‘Les societats en xarxa: del foc a internet’; i una xerrada sobre la confiança que es diposita en la compra de segons quins aliments.

Dijous, 17 de novembre, a banda de la ruta pel Port de Tarragona i del taller de química, també s’incorporarà l’activitat ‘Clàssics a escena: Les metamorfosis d’Ovidi’, on a través d’un enfilall d’històries mitològiques es presentarà una visió cosmològica de l’evolució i la llarga aventura humana. Paral·lelament també es produirà una conferència sobre les 39 regles per estalviar i invertir millor; i una xerrada per poder entendre quins materials provoquen un significatiu abocament de CO2 a l’atmosfera.

Dia de la Ciència a l’Ebre

De cara al cap de setmana, divendres, 18 de novembre, serà el Dia de la Ciència a l’Ebre on l’objectiu és divulgar i acostar la recerca que es realitza a la Universitat als estudiants de batxillerat de les Terres de l’Ebre de manera lúdica i entenedora, i contribuir a fomentar les vocacions científiques entre el jovent.

Dissabte, 19 de novembre, entre els actes tradicionals també s’incorporarà un joc de taula per explorar l’impacte social i ambiental de les activitats bancàries, les inversions i els negocis, i per aprendre a prendre decisions més responsables sobre la gestió dels diners.

Finalment, com a cloenda del diumenge, 20 de novembre, es comptarà amb una Jornada de Portes Obertes a tots els centres dependents del MNAT, a les 10h. A la mateixa hora es realitzarà una visita lliure a l’exposició temporal ‘Re-descobrint Centcelles’ i, per la tarda, a les 18h, una visita científica a l’exposició ‘Sorolla. Apunts a la sorra’.

‘Fem recerca’

El programa ‘Fem recerca!’ pretén apropar l’activitat dels centres i grups de recerca de la Universitat i del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) als estudiants dels instituts de secundària, per mostrar-los in situ com es treballa i quines són les bases de la recerca científica. Aquesta activitat està adreçada a despertar vocacions entre els joves i a incentivar-los l’interès per la ciència i la investigació, així com pels estudis universitaris que la fan possible.

Entrades

Les activitats són gratuïtes però en algunes d’elles es necessari realitzar una inscripció prèvia. Per a més informació es pot consultar la web de la Setmana de la Ciència.

Els projectes, liderats pel Dr. Joan Vendrell i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, investiguen la diabetis i altres malalties metabòliques associades

Dos investigadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII, el Dr. Joan Vendrell, investigador i cap de servei d’Endocrinologia del Joan XXIII, i Sonia Fernández-Veledo, investigadora del Joan XXIII, reben 600.000 euros de la Marató de TV3 per investigar sobre la diabetis i altres malalties metabòliques associades.

El Dr. Joan Vendrell-Ortega, Investigador Responsable del Grup d'Investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV, Cap de Secció d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, membre del CIBERDEM i Professor de la Universitat Rovira i Virgili, conjuntament amb el Dr. Luís Fajas Coll, de la Université de Lausanne de la Faculté de Biologie et de médecine, coordinaran el projecte Anàlisi global de l'activitat kinasa en teixit adipós per trobar diferències moleculars entre subjectes obesos metabòlicament sans i obesos diabètics. Descobriment de noves dianes terapèutiques, dotat amb un finançament de 300.000 Euros.

La Dra. Sonia Fernández-Veledo, Co-Investigadora Responsable del Grup d'Investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV membre del CIBERDEM i Professor de la Universitat Rovira i Virgili, conjuntament amb el Dr. Antonio Zorzano Olarte, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, Coordinador del Programa de Medicina Molecular de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), i Cap del Programa de "Mecanismos celulares y moleculares implicados en el desarrollo y la progresión de la diabetes de tipo 2" del CIBERDEM, coordinaran el projecte concedit amb un finançament de 300.000 Euros, per l’estudi sobre Mecanismes responsables de la deficient capacitat de diferenciació de les cèl·lules mare derivades del teixit adipós en l’obesitat.

L’acte de lliurament de Premis (Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears) va ser conduit pels periodistes Ana Boadas i Toni Cruanyes, presentadors de l’edició 2015 de La Marató. En el recull de premis el Dr. Joan Vendrell, ha agraït en nom dels investigadors premiats la injecció de recursos que la Fundació destina a la recerca en diabetis i obesitat. Vendrell ha destacat que iniciatives com La Marató "posen de manifest que vivim en un país que té molt clar que per viure millor s'ha de fer una aposta clara per la recerca" i ha subratllat que per avançar, "al talent científic li calen recursos" i que "La Marató contribueix a retenir aquest talent".

Fons per a la recerca

Els fons de La Marató 2015 destina a la recerca els 9,4 milions recaptats en l’última edició del programa. Un total de 57 equips de recerca dels principals centres de recerca de Catalunya, en agluns casos coordinats amb equips espanyols i internacionals, duran a terme els 34 projectes premiats (18 unitaris i 16 coordinats) en trobar noves vies de prevenció, diagnòstic i tractament de la diabetis i obesitat, que són les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya, durant els pròxims tres anys. Aquestes malalties metabòliques tenen una gran incidència entre la població catalana, ja que les tenen 1 de cada 4 persones.

Els factors que han determinat la distribució dels fons aconseguits en la passada edició de La Marató de TV3 són la viabilitat de cada projecte, la qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social i el valor innovador.

Els universitaris realitzen aquests dies excavacions arqueològiques al conjunt monumental de Centcelles

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) col·labora, un any més, amb el Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), una col·laboració que es va iniciar l’any 2013.

Així, durant la darrera setmana d’octubre s’estan duent a terme excavacions arqueològiques a un dels centres dependents del MNAT, el conjunt monumental de Centcelles (Constantí) amb la participació d’una quinzena d’estudiants del Màster com a part de les seves pràctiques. Els treballs s’estan centrant en l’excavació de l’àmbit situat a l’est de la sala quadrilobulada, un espai que es caracteritza per la presència d’un pilar central i el pas de la canalització que conduïa les aigües sobrants dels banys de l’edifici tardoromà.

Els objectius principals són, per una banda, la formació pràctica en arqueologia clàssica que reben els alumnes i, per l’altra, l’obtenció de dades que permetin resoldre la cronologia i funcionalitat d’aquesta estança en el context del conjunt monumental de Centcelles.

Dues les activitats destacades d’aquesta edició són les visites a la Universitat de Cervera i al Museu Pere Virgili de Vilallonga

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza i el regidor de cultura, Lluís Abella, han estat els encarregats de presentar la programació cultural que es realitzarà durant els mesos d’octubre i novembre entorn de la figura d’Antoni de Gimbernat, amb motiu del bicentenari de la seva mort. L’XIè Cicle de Memòria de Tardor comptarà amb diverses conferències, una sortida cultural a Vilallonga de Camp i a Cervera, el 22 d’octubre, i amb la Jornada Científica, oberta a tothom, que posarà el punt i final al Cicle, el dia 19 de novembre.

Els Cicles de Memòria de Cambrils, organitzats per l’àrea de cultura de l’Ajuntament i amb la participació de la Biblioteca Municipal, formen part de les línies de treball de recerca i divulgació sobre patrimoni cultural que desenvolupen tant l’Arxiu Municipal com el Museu d’Història de Cambrils al llarg de l’any amb conferències, tallers, visites guiades, activitats escolars, assessoraments i atenció a consultes, entre d’altres. Tot i això, cada tardor el Cicle de Memòria esdevé una cita especial pel que fa als seus objectius de posar llum en un dels aspectes de la història del municipi i pel seu plantejament divulgatiu i interdisciplinari que pretén arribar a un públic ben divers.

L’Hospital de Sang, l’impacte de la guerra civil sobre les persones i sobre els espais, les actuacions a favor de la pau, les societats, el desenvolupament de Vilafortuny, l’arribada del turisme i l’ensenyament són alguns dels aspectes de la història de Cambrils que s’han anat tocant al llarg de les deu edicions realitzades.

Antoni de Gimbernat i Arbós (1734-1816) va ser el primer català i espanyol que va tenir una gran projecció internacional en el món de la medicina i també qui va realitzar grans avanços en matèria mèdica. Per aquest motiu, bona part dels programa d’actes d’aquest XIè cicle està dissenyat per conèixer el cambrilenc i per descobrir la relació que aquest tenia amb Cambrils. Diferents especialistes ens parlaran de la formació acadèmica del doctor, de com era el Cambrils que va conèixer i com va ajudar als pescadors cambrilencs a finals del segle XVIII. També tindrem l’oportunitat de realitzar una sortida cultural a la Universitat de Cervera, on va estudiar Gimbernat, i al Museu Pere Virgili de Vilallonga del Camp, dedicat a la memòria del seu mentor.

A més, tindrem una exposició, realitzada en col·laboració amb el Centre d’Estudis Cambrilencs, per tal de commemorar els diferents homenatges que durant 200 anys s’ha realitzat en honor de Gimbernat.

Es tracta de dos nous rècords meteorològics mundials: el llampec de més durada i el de recorregut més llarg

El comitè d’avaluació de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), del qual forma part el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV representat per la coordinadora, la investigadora Manola Brunet, ha identificat que la distància més llarga del món detectada per un sol llampec es va produir sobre una distància horitzontal de 321 quilòmetres. L’esdeveniment va tenir lloc el 20 de juny 2007 a l’estat d’Oklahoma (Estats Units). El mateix comitè ha validat també la durada més llarga del món detectada per un sol llampec com un sol esdeveniment que es va allargar de forma contínua durant 7,74 segons sobre el sud de França el 30 d’agost del 2012.

Aquesta investigació posa en relleu el fet que, a causa de les contínues millores en la tecnologia i l’anàlisi de la meteorologia i la climatologia, els experts en clima poden supervisar i detectar els fenòmens meteorològics com llampecs amb molt més detall del que mai s’havia pogut fer abans.

El comitè d’investigació està format per experts en clima i llampecs dels Estats Units, França, Austràlia, Espanya, Xina, Marroc, Argentina i el Regne Unit, entre els quals hi ha el C3, de la Universitat Rovira i Virgili. Com a part de la seva avaluació, el grup d’estudiosos també va acordar per unanimitat que la definició formal de “descàrrega del llamp” s’ha d’adaptar a una “sèrie de processos elèctrics que es produeixen contínuament” en lloc de l’interval de temps prèviament determinat “d’un segon”, com fins ara. La tecnologia i l’anàlisi han millorat fins al punt que els experts poden detectar i vigilar llampecs individuals amb vides molt més llargues que un sol segon.

La validació d’aquests nous extrems i la millora de les xarxes de detecció de llamps mostra que un llampec pot viatjar grans distàncies i, per tant, pot haver-hi perill fins i tot molt lluny de la tempesta originària. Els resultats d’aquest treball de recerca s’han publicat al butlletí de la Societat Americana de Meteorologia. Les millores en la detecció i el seguiment d’aquests esdeveniments extrems han d’ajudar a incrementar la seguretat pública.

Aquesta ha estat la primera vegada que els llampecs s’han inclòs a l’arxiu oficial de fenòmens climàtics i meteorològics extrems, del qual es fa càrrec la Comissió de Climatologia de l’OMM i documenta els detalls dels registres de calor, fred, velocitat del vent, pluja, entre altres.

El fons, integrat per 131 documents, es podrà consultar en el termini de sis mesos al CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) del campus Catalunya

El conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, ha donat a la URV – a títol personal- el fons bibliogràfic sobre Dret, que ha anat recopilant durant la seva activitat política. Aquesta cessió s’ha formalitzat amb la signatura d’un acord entre el conseller i el rector de la URV, Josep Anton Ferré.

Aquest fons –tot i que estarà a disposició del públic en general- pot ser d’especial interès per als estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques. Inclou textos sobre normatives electorals, legislacions europees, llibres sobre el federalisme canadenc, el catalanisme, la relació de Catalunya i Espanya amb la Unió Europea, l’estat de les autonomies, propostes per enfortir la democràcia, el govern local, memòries del Congrés dels Diputats, i escrits sobre el llenguatge jurídic.

A manera il·lustrativa, s’hi troben títols com: 'El primer Congrés Catalanista' i 'Valentí Almirall. Figueres Joseph. Departament de Presidència 1985';' Normativa electoral estatal y autonómica'. 2ª ed. Ministerio del Interior. 1993; 'La integración de España en las Comunidades Europeas y las competencias de las Comunidades Autónomas'. Departament de Justícia Patronat Català Proeuropa 1985; 'Informe Comunidades Autónomas', 1993. 'Instituto de derecho público'. 1994; 'El pacto local. Medidas para el desarrollo del gobierno local'. Ministerio de Administraciones Públicas 1999 o 'La moción de censura: un estudio comparado'. Congreso de los Diputados 1992.

El conseller ha explicat la decisió de donar el seu fons a la URV: “tenia, per exemple, moltes monografies relacionades amb el Dret que habitualment no són fàcilment accessibles si no vius el dia a dia de l’activitat al Parlament. Com que vaig tenir oficina parlamentaria a Tarragona quan vaig ser diputat, i a la URV hi he participat en alguna activitat docent, vaig considerar oportú fer el donatiu a aquesta Universitat”.

Per al rector de la URV, “tenir la biblioteca d’un parlamentari és molt bo per a la Universitat. Els llibres sempre ajuden i tenir accés a continguts especialitzats amb volums que generalment no es poden adquirir encara li dóna més valor”.

Els participants poden fer arribar les còpies dels treballs, fins al 30 de setembre, a l'Ajuntament de la Selva del Camp

Els mitjans de comunicació Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio i InfoCamp.cat, amb el suport de l’Ajuntament de la Selva del Camp, l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la Cambra de Comerç de Reus, convoquen el primer Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat.

En memòria del periodista Joan Marc Salvat (1988-2015), es vol reconèixer la trajectòria de joves periodistes compromesos amb la professió, l’honestedat, el compliment del codi deontològic, la capacitat d’iniciativa i l’emprenedoria en el món de la comunicació d’acord amb les següents bases:

1. PARTICIPANTS

Aquest premi està destinat a periodistes de fins a 27 anys residents al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre.

2. OBJECTE

Aquest guardó, de caràcter anual, vol premiar i estimular específicament la realització i difusió de treballs periodístics, amb mèrit qualificat, que estiguin relacionats amb les comarques meridionals (premsa escrita, ràdio, televisió, fotografia...), o bé reconèixer una trajectòria professional que s’hagi destacat en la promoció de treballs periodístics o iniciatives en l’àmbit de la comunicació corporativa i l’emprenedoria.

3. FORMATS I CARACTERÍSTIQUES DE LLIURAMENT

S’acceptaran tant treballs inèdits com publicats en algun mitjà de comunicació entre l’1 d’octubre de 2015 i el 30 de setembre de 2016. Si és el cas, caldrà especificar on i quan s’ha publicat el treball, i l’enllaç corresponent si es troba penjat a la xarxa. En tots els casos caldrà adjuntar una breu descripció de l’obra, una declaració signada que n’acrediti l’autoria i les dades completes de l’autor (nom, DNI, adreça, telèfon i correu electrònic).

a) Premsa escrita o digital: el treball s’ha de presentar en format PDF, en suport CD o USB.

b) Ràdio i televisió: s’ha d’adjuntar un enllaç d’Internet d’algun servidor en el qual estigui penjat el treball. En el seu defecte, caldrà presentar-ne vuit còpies en format DVD.

c) Fotoperiodisme: cal presentar una sèrie de 5 fotografies en format JPG, amb resolució de 300 ppp i 1.000 píxels de costat llarg, en suport CD o USB.

d) Trajectòria professional: curriculum vitae que acrediti l’experiència, els principals mèrits assolits i una mostra significativa dels treballs duts a terme.

4. LLIURAMENT

Els participants han de fer arribar les còpies dels treballs, fins al 30 de setembre de 2016, a l’Ajuntament de la Selva del Camp, plaça Major, 4. 43470 La Selva del Camp.

5. DOTACIÓ

La dotació del premi és de 3.000 €, que es distribuirà en tres reconeixements:

El primer, de 1.500 €; el segon, de 900 €, i el tercer, de 600 €.

6. JURAT

El jurat estarà format per diferents professionals del món de la comunicació vinculats als mitjans convocants i als organismes col·laboradors.

7. CONCESSIÓ

El jurat, en analitzar els treballs, tindrà en compte l’especificació periodística, la capacitat divulgadora o innovadora, el contingut científic i històric, i el nivell de qualitat de cada obra o conjunt d’obres a valorar de cada autor.
El jurat podrà deixar desert algun dels premis.
Les altres qüestions i circumstàncies no especificades seran resoltes pel jurat mitjançant acord inapel·lable.

8. VEREDICTE

Els mitjans de comunicació convocants faran públic el veredicte durant el mes de novembre de 2016, i també es podrà consultar a les pàgines web dels organismes col·laboradors.
L’acte de lliurament dels premis se celebrarà el divendres 25 de novembre al Castell del Paborde de la Selva del Camp.

9. FISCALITAT

El premi està sotmès a les retencions legalment establertes.

En virtut de l’article 5 de Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), s’informa que les dades de caràcter personal sol·licitades als guanyadors dels premis seran incorporades i tractades en un fitxer de dades de caràcter personal, responsabilitat de l’Ajuntament de la Selva del Camp.

La finalitat d’aquest tractament i/o fitxer és gestionar la tramitació de la convocatòria del premi, així com fer-los arribar, en el futur, informació de les futures convocatòries. Es podran exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a l’Ajuntament de la Selva del Camp, plaça Major, 4. 43470 La Selva del Camp.

El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat rep la col·laboració d'Òmnium Baix Camp, el Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Tarragona, la Direcció General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, Canal Camp, Ràdio La Selva del Camp. El Punt Avui i Imagina Ràdio.

Els alumnes de tercer d'enologia enceten el curs amb el treball de camp al Mas dels Frares de Constantí

Gairebé tres setmanes d’esforç. Aquest és el temps que fa que s’ha iniciat la temporada d’enguany de la verema a la finca experimental de la URV, el Mas dels Frares de Constantí. Durant aquests dies, els alumnes que enguany començaran el tercer curs a la Facultat d’Enologia de la universitat tarragonina estan experimentant el que és una de les experiències més gratificants del conjunt dels estudis que es cursen a la facultat de Tarragona, que no és res més que la recollida manual del raïm que servirà per elaborar el seu propi vi.

“Cada any els alumnes ens expliquen que aquesta és una de les experiències que més els agrada dels estudis”, explica el professor de la Facultat d’Enologia, Fernando Zamora, que detalla que la feina que es porta a terme aquests dies equival a les tasques de pràctiques de l’alumnat, que es reparteix en diversos torns per assolir el volum de la tasca. Zamora apunta que els alumnes que en cada curs s’incorporen procedents de programes d’Erasmus “sempre queden molt sorpresos i molt gratificats amb aquesta pràctica”, detalla Zamora.

I això que, de feina, se’n fa. I molta. En aquestes setmanes que l’alumnat treballa al Mas dels Frares ja s’han recollit bona part de les 16 varietats que es cultiven a la finca, que són la malvasia, el moscatell de gra petit, la garnatxa blanca, el macabeu, el xarel·lo, el parellada, el chardonnay, el chenin blanc, el sauvignon blanc (les blanques), el pinot noir, el marselan, el merlot, el sirà, el cabernet sauvignon i l’ull de llebre. Enguany s’ha recollit també per primer cop la varietat de moscatell d’Alexandria. El celler té una capacitat de processament de 40.000 quilos de raïm. Aquesta producció es fa servir bàsicament per a docència i una quantitat s’utilitza per fer recerca. Part dels vins també es comercialitzen. A més a més, enguany es preveu una bona verema.

“Enguany hem tingut un clima molt sec que ha beneficiat positivament la collita de raïm”, apunta Zamora, que explica que la bona qualitat del subsòl del Mas dels Frares ha beneficiat la retenció d’humitat, un fet que pot afavorir que es recullin entre 30.000 i 35.000 quilos de raïm, més que en ocasions anteriors, que es transformaran en 1.000 ampolles de vi blanc jove i 2.000 de negre criança, per exemple. A més a més, s’espera que la producció sigui de molta qualitat i que es puguin embotellar uns 500 unitats de gran reserva, “una feliç circumstància que no es dóna cada any”, detalla el professor. Es preveu que la verema acabi a mitjan octubre, però, fins aleshores, encara queda molt per fer. 

La Universitat Nova Història va aplegar a Montblanc, durant cinc jornades, diversos investigadors que es mostren crítics amb la historiografia oficial que s'ha difós des de l'Estat

Durant segles, els catalans han estat expandits per la Mediterrània, a Sicília, Nàpols i Sardenya. En tots aquests territoris s'hi ha guerrejat però també s'hi ha negociat, conviscut, construït palaus... És possible, doncs, que en la història actual hi hagi tants pocs rastres d'aquesta prolongada presència?

Aquesta és la pregunta que es fan els membres de l'Institut Nova Història (INH) i la base sobre la qual parteixen els debats de la Universitat Nova Història, la tercera edició de la qual es va celebrar a Montblanc. Es tracta de desmuntar o, si més no, qüestionar relats del passat que, amb diverses motivacions, es considera que han estat amagats o tergiversats. I en aquest cas, es fa referència directament al poder de l'Estat espanyol d'haver creat una imatgeria històrica pròpia en què la presència catalana ha estat bandejada o silenciada. “Resulta que tots els grans navegants de la península són extremenys”, exemplifica Jordi Bilbeny, impulsor de l'INH.

Bilbeny va ser qui uns anys enrere va aixecar la llebre de la revisió històrica amb la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom. Precisament l'empremta catalana de la descoberta d'Amèrica també ha estat present en aquesta edició de la Universitat, però moltes de les ponències han anat a eixamplar, per exemple, la hipòtesi d'un origen vinculat a llinatges catalans de l'artista Leonardo da Vinci.

En els darrers temps Bilbeny i altres estudiosos han treballat aquest àmbit, des de les relacions familiars fins al fet que l'escut familiar dels Da Vinci el formin tres pals de la senyera, com sovint es representava en època de la Corona d'Aragó. Ara, però, s'ha aprofundit en aquesta premissa analitzant al detall, per exemple, el conegut quadre de la Mona Lisa.

Així, a la hipòtesi s'hi han afegit arguments que porten a identificar Isabel d'Aragó i Sforza, duquessa de Milà, com la model que Da Vinci, també pintor de la cort del duc de Milà durant 11 anys, va emprar per crear la Gioconda. La historiadora de l'art Maike Vogt-Lüerssen va ser una de les primeres investigadores que va palesar les semblances de la Mona Lisa amb el retrat d'Isabel de Nàpols pintat per Raffaello Sanzio. Però encara s'ha anat més lluny.

Diversos autors identifiquen els cims que apareixen al fons del quadre de Leonardo com Montserrat, una opinió que referma l'alpinista i guia de muntanya Joan Cassola. L'investigador Albert Fortuny fa un pas més i situa el pont que Da Vinci va plasmar a la part inferior dreta del seu quadre com el pont de Castellvell i el Vilar (Bages) sobre el riu Llobregat. Per reforçar el seu plantejament, Fortuny fa l'exercici de fotografiar les vistes des del castell del municipi, del segle X, per aconseguir una panoràmica amb el pont i, al fons, les muntanyes de Montserrat, talment com en el fons de l'obra. I a l'altre costat del quadre, a l'alçada de l'espatlla de la Gioconda, en diagonal al pont, hi identifica un meandre que forma el riu Llobregat a la zona.

Els treballs de l'escriptor i historiador José Luis Espejo també han estat presents a les jornades de la Universitat celebrades a Montblanc. Espejo ha estudiat amb profunditat la flora que apareix als quadres pintats per Leonardo i conclou amb el protagonisme que hi té la planta coneguda com l'orella d'ós o la Ramonda myconi. És una espècie representativa de Catalunya i de Montserrat perquè és endèmica. Sols es troba a Catalunya, Aragó, Andorra i Catalunya del Nord.

Si els artistes reflecteixen els paisatges propis a les seves obres, quina és la conclusió? “Hi ha molts plantejaments que tenen coherència”, afirma Josep Andreu, alcalde de Montblanc i amfitrió de la Universitat. I en aquest sentit, Bilbeny insisteix que les aportacions que s'han fet no es plantegen com a conclusions sinó com a elements de reflexió que, sumats, sí que poden capgirar determinades certeses.

Per això, la Universitat, a banda de continuar incidint en línies de treball que ja mantenia, ha encetat durant les jornades nous camins d'investigació. Ha estat el mateix Bilbeny qui ha llançat la pregunta: “El Bosco, era català?”

Insistents i criticats

L'INH malda en el seu objectiu, plasmat en una taula rodona: ‘Recuperar el passat per guanyar el futur'. I ho fan aliens a qui els veu com uns abduïts per teories de la conspiració o com uns separatistes que manipulen.
En la seva columna a El Punt Avui, Andreu Mas deia: “Com que els catalans encara tenim allò que en diuen la mentalitat de l'esclau [...], ens és més fàcil catalogar Bilbeny entre els conspiranoics que no pas acceptar que té raó, perquè aporta proves de la seva teoria i perquè l'han avalada alguns historiadors estrangers”.

Un total de 2.588 estudiants de la demarcació s’han matriculat aquest curs a màsters i graus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

L’estudi a distància és una pràctica cada cop més habitual. Només en aquest curs, 2.588 estudiants de la demarcació de Tarragona s’han matriculat en graus i màsters universitaris de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Poder compaginar estudis i feina, la manca de temps o la impossibilitat d’assistir a les classes presencials fa que, cada cop més estudiants optin per aquesta via.

La majoria d’estudiants de la UOC, 585, es troben en la franja d’edat dels 25 als 28 anys, 443 entre els 30 i els 34 anys i 340 alumnes en tenen de 35 a 39. Una bona part dels estudiants trien aquest mètode per poder cursar segones carreres o màsters universitaris. El grau de Psicologia és el més demanat a les comarques tarragonines, amb més de 440 matriculats, seguit per l’ADE (Administració i Direcció d’Empreses) amb 315 estudiants a distància.

La delegada territorial de la UOC al Camp de Tarragona, Fanny Galve, recorda que la UOC va ser la primera universitat que va oferir la possibilitat d’estudiar i seguir formant-se al llarg de la vida: “Sense aquesta possibilitat hauria estat molt difícil per a moltes persones completar els estudis”. La delegada també destaca que els alumnes -al marge dels estudis que cursen- es fan competents en la planificació i gestió del temps, una demanda de les empreses d’avui en dia.

Segones carreres i Màsters

El perfil d’estudiant que predomina a la UOC és aquell que ja té una carrera i una feina. Robert Gas, veí de l’Aldea i llicenciat en Història, està estudiant un Màster en Anàlisi Política per la UOC. És el segon màster que fa, doncs aquest jove de 26 anys n’havia fet un en professorat. Gas va escollir estudiar a distància per la “comoditat” d’estar a casa i compaginar-ho amb una feina. El fet que es permetés la matriculació en l’època de Nadal també va facilitar que el Robert s’hi apuntés, ja que cap altra universitat matriculava en aquest període.

Mar Gilabert està cursant la segona carrera per la UOC. Llicenciada en ADE per la Universitat de Barcelona, aquesta tarragonina de 36 anys va decidir estudiar Educació Social per la UOC per conciliar els estudis amb el seu treball, que és a jornada completa, i que l’obliga a desplaçar-se a diari a Barcelona . La Mar va destacar positivament el mètode d’avaluació continuada de la UOC, doncs “fan treballar força els materials i és una manera d’assimilar millor els conceptes”.La Mar no és la única que va decidir començar una segona carrera per la UOC. Aitor Alfonso, veí de Tarragona de 25 anys i graduat en Relacions Laborals i Ocupació per la URV, va començar Psicologia a distància. L’Aitor recorda:”Em van dir que la carrera de Psicologia a la UOC està més ben valorada”.