La UGT Tarragona ha denunciat, aquest dimecres 10 de juliol, la precarietat i falta de regulació en el sector del socorrisme a les platges. Aquest sector es troba davant un buit legal, ja que l’única llei que regula aquesta activitat data de l’any 1972, per la qual cosa, asseguren que s’ha quedat obsoleta davant el gran auge de turistes dels darrers anys a la Costa Daurada. De la mateixa manera, tampoc existeix un conveni concret que reguli l’activitat de les persones que desenvolupen la seva feina a les platges, com els mateixos socorristes, però també monitors o personal mèdic, entre altres. D’aquesta manera, el sector del socorrisme es regeix segons el conveni català d’instal·lacions esportives, el qual tampoc s’adapta a la seva activitat, partint de la base que les platges no són cap instal·lació i estan a l’aire lliure. A tot això, cal sumar l’arbitrarietat dels ajuntaments de cada municipi que, davant la falta de normativa pel que fa a aquest sector, redacten les licitacions segons els seus propis criteris, uns criteris que poden variar molt d’un municipi a un altre, encara que les característiques de la seva costa siguin molt similars. A més, sovint aquestes licitacions es trauen amb pressupostos molt baixos que accentuen encara més la precarietat del sector, amb sous baixos que no s’adapten al conveni autonòmic i falta de mitjans tècnics.
Jornades de més de 12 hores, exigències de titulacions que sovint no es compleixen, sous que no s’adapten al conveni autonòmic i, en definitiva, una precarietat generalitzada, són algunes de les denúncies que ha fet, aquest dimecres 10 de juliol, el secretari general de la UGT Comarques de Tarragona, Joan Llort, respecte al sector del socorrisme. Tenint en compte que l’única llei que regula l’activitat del socorrisme a les platges és de l’any 1972, abans fins i tot d’iniciar la transició democràtica, aquesta ha quedat totalment “obsoleta”, com ha explicat Llort. Per tant, el sector del socorrisme es troba davant un buit legal que provoca que, a l’hora de redactar i treure les licitacions, cada Ajuntament ho faci sota el seu propi criteri, el qual varia totalment entre municipis, encara que les característiques de les seves platges siguin molt similars.
Els ajuntaments propicien una major precarització del sector
Així mateix, com han denunciat els membres de la plataforma SOS Socorristes i delegats d’UGT, Nico Migueiz i Carlos Parra, els ajuntaments aprofiten aquesta situació per treure licitacions amb pressupostos molt baixos que precaritzen més encara el sector. Migueiz ha detallat el fet que, en aquest cas, l’arrel del problema radica als mateixos ajuntaments, ja que són aquestes administracions les quals redacten i pressuposten les licitacions. En aquest sentit, tal com ha manifestat el socorrista, sovint en aquestes licitacions s’exigeix a l’empresa adjudicatària tots els mitjans tècnics necessaris, però això no es correspon amb la quantitat que es pressuposta. Per tant, com ha dilucidat Migueiz, si la mateixa administració posa sobre la taula unes exigències, s’hauria de responsabilitzar també en donar els mitjans necessaris perquè aquestes exigències es puguin complir. Així mateix, el membre de SOS Socorristes ha denunciat que “continuen sortint licitacions que no compleixen la llei”, com per exemple, amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Per la seva banda, Parra s’ha sumat a les reivindicacions del seu company i han demanat la necessitat urgent que aquest sector tingui regulació. En aquesta línia, Parra ha posat com a exemple els Decrets de platges, que ja funcionen a altres territoris on el turisme és una de les activitats econòmiques més potent, com les Illes Balears i les Canàries.
Es tracta d’una situació que afecta a tot el litoral català, però que, fins i tot, es veuria més agreujada a la Costa Daurada. Havent observat la situació a tot el litoral català, Parra ha afirmat que la situació a la demarcació tarragonina és pitjor, ja que hi ha municipis que encara no compleixen el conveni autonòmic d’instal·lacions esportives, la qual cosa sí que succeeix a la majoria de municipis del litoral de Barcelona i Girona.
D'esquerra a dreta: Nico Migueiz, José Antonio Pasadas, Joan Llort i Carlos Parra, en roda de premsa. ALBA SANCHA
Temporalitat, jornada, nombre de socorristes i mitjans tècnics
Davant de tota aquesta problemàtica, el secretari de polítiques sectorials d’UGT a Catalunya, José Antonio Pasadas, ha demanat una “llei catalana que reguli el servei de socorrisme a les platges”. Tal com ha puntualitzat, el nombre de turistes que arriben a les platges de la Costa Daurada s’ha incrementat considerablement, motiu pel qual la llei estatal de 1972 queda totalment obsoleta. Amb tot això, Pasadas ha detallat que aquesta llei catalana hauria d’incorporar aspectes com la temporalitat durant la qual s’ha d’oferir el servei de socorrisme, que des de la UGT defensen que hauria de ser a partir de Setmana Santa; uns horaris adaptats a les jornades laborals, però també a la realitat de les platges i els usuaris; la determinació de criteris respecte al nombre de socorristes per platges, com els metres de llargada o amplada o bé la perillositat de cada platja; i per últim, la concreció dels mitjans tècnics necessaris perquè els treballadors d’aquest sector puguin desenvolupar la seva activitat. A això, però, caldria sumar l’obligatorietat perquè els ajuntaments ofereixen un pressupost suficient que permeti que totes aquestes mesures es compleixin. “Aquest servei públic ha de tenir un pressupost suficient i adequat”, ha manifestat el secretari de polítiques sectorials.
Actualment, segons ha apuntat Pasadas, es calcula que a Catalunya hi ha un total d’uns 1.100 socorristes licitats. Però, segons les estimacions del sector del socorrisme, caldrien uns 300 socorristes més a tot el litoral català i, concretament a la Costa Daurada, uns 90 més perquè es pugui garantir la màxima seguretat a les platges.
