La Marta és una dona de 44 anys, veïna de Tarragona, forta i decidida tenint en compte el fet que ha viscut quinze anys a Nicaragua, com a formadora. Viu a Tarragona, ha nascut a Andorra, però se sent catalana. Va estudiar Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona, i té un Màster en Educació i Teràpia Psicomotriu, Treball Corporal amb nens i nenes.
Al principi de la conversa, li pregunto com és que se n'ha anat tan lluny i per quin motiu. Ella contesta amb fermesa que, “essent amant de l’educació, volia conèixer altres espais". La motivació perquè se n’anés amb dues ONG de Tarragona, Setem i Entrepobles, ha estat el seu desig de conèixer altres plantejaments educatius. Li dic que una persona ha de tenir un caràcter molt fort per prendre una decisió així, i ella satisfeta respon que és així. Abans de marxar de Catalunya, treballava en una Cooperativa de Serveis Educatius.
"Hem vingut al món per ser feliços, no per patir. Quan me’n vaig anar, tenia 27 anys i no era conscient del que canviaria jo mateixa", confessa, alhora que defensa els drets de les dones en general. La Marta explica la imatge que tenia del món d’allà, de pobresa i analfabetisme total i que a Europa coneixíem des de fa trenta anys. Amb tristesa i dolor, diu que hi ha pocs canvis en tots aquests anys. "Fèiem classes a la tarda, fora de l’horari de treball. Estava treballant en una ONG local", recorda la Marta que ha estat dur i l’ha fet canviar.
Un projecte humà
D’una banda, la seva tasca consistia en alfabetitzar les dones joves, adultes i grans, a nens i nenes també, i d’altra banda, ajudar les nicaragüenques a recuperar la seva autoestima com a dones. L’empoderament de la dona, això ha estat el concepte general. Marta està convençuda que "lluitar contra la violència de gènere a tots els nivells" és una qüestió de ser conscient que "la dona encara ocupa el segon lloc i que hem d’aconseguir aquesta igualtat entre dones i homes". Concreta que la humiliació i l’insult són el pas abans del control total i excessiu de l’home cap a la dona, i que això és greu, perquè és el pas cap a la violència física. "Allà he vist molts casos de violència cap a la dona", diu, i afegeix que a Nicaragua segueixen llegint tartamudejant. "Hi ha més escoles i nens escolaritzats, però tot està lluny d’Europa", relata que el treball amb els nens i les dones és diferent.
La Marta ha estat treballant a Matagalea, capital de província a Nicaragua. Assegura que la natura les platges són un encant i que hi ha llocs preciosos.
"Hi havia equips educatius que elaboraven el material didàctic", narra ella sobre el mètode d’ensenyament que feien i el Col•lectiu de dones de Matagalpa, en el qual treballava. L’objectiu era alfabetitzar la gent. Mentre estava a Nicaragua, tornava de vacances a Catalunya amb prou feines cada dos anys, però això l’ha fet "més forta i feliç que mai", i afirma haver vist a "dones que viuen a l’ombra del pare o del marit, i també, a dones que lluiten".
Actualment, la Marta és feliç en l’àmbit de la seva especialitat, exercint com a formadora de formadors, i "per a una salut vital, en una connexió amb la vida", diu creient en la "capacitat humana d’estar vius". Fa biodansa perquè està convençuda, que a través de la dinàmica i del ball, fem sortir "la bondat que tenim per dins".
