La vil·la vermella aposta per el manteniment del camí ramader que puja de les terres del Ebre fins a Poblet

La transhumància i les vies pecuàries són part d’un sistema productiu i cultural que, a més del bestiar i els ramats, interessa al conjunt de la societat, ja que inclou processos ecològics i recursos naturals, també béns públics i patrimonis col·lectius, junt amb infraestructures, sabers i formes d’organització social. “Per això Prades ha apostat per el manteniment del camí ramader que puja de les terres del Ebre passant per Falset i Prades fins a Poblet, amb la instal·lació d’un abeurador”, explica Esteve Obis, regidor d’Agricultura i Medi Ambient de Prades. Concretament, aquest abeurador s’ha construït a l’alçada de la font del Cap del Pla.

Una mica d’història

La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana. Es pot afirmar que no és fins al segle XII quan es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins per on havia de transcórrer. Després de la reconquesta de terres als musulmans, els monestirs cristians més potents -com Santa Maria de Poblet o Santes Creus en zones planeres i Sant Martí del Canigó o Sant Miquel de Cuixà en zones muntanyenques-, van establir vincles degut als problemes comuns de manteniment i alimentació del seu bestiar, depenent de l’època de l’any.

Així, els monestirs de muntanya tenien dificultats per fer pasturar el bestiar a l’hivern degut a la neu permanent, i els monestirs de la plana no podien fer pasturar el bestiar a l’estiu degut a l’alta fertilitat de les terres i el seu conseqüent conreu. Per aquest motiu, la preocupació principal dels territoris del Prepirineu català, a través dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, va recaure en la creació d’una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya.