El passat divendres, 3 de maig, va finalitzar el cicle de quatre debats dedicats als rius del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. El títol del debat va ser “Esmenar errors i preparar el futur” sobre el riu Gaià, un debat on es van tractar els desafiaments ambientals i l’activitat humana.
El debat sobre la gestió del riu Gaià ha posat damunt la taula un dels principals reptes de futur: què fer a mitjà i llarg termini amb l’embassament del Catllar, gestionat per Repsol i amb un conveni de l’any 2011 per alliberar part del cabal al tram final a través de la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Es destaca la bona acollida del cicle de debats sobre els rius del nostre territori que ha comptat amb una alta participació d’experts i de públic interessat.
Full de ruta per l’embassament
Ramon Nieto, director de Serveis, Programació i Logística del complex industrial de Repsol a Tarragona, va destacar la importància de fer un full de ruta pensant ja en el final de la concessió que té l’empresa sobre el pantà del riu Gaià, que té com a data límit el 2054. “Hem de decidir què fer entre totes les parts implicades: l’ACA, les comunitats de regants, les entitats, els municipis i els veïns. Repsol té alternatives que no tenia el 1975, quan es va construir l’embassament i només tenia aquest recurs d’aigua”, apuntava Nieto. “Repsol no té ara una necessitat imperiosa de l’aigua del Gaià i això facilita molt les coses”, va afegir.
La concessió, que es va donar per 75 anys, acaba el febrer de 2054. “Repsol té prou aigua amb la concessió del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i a més a més estem apostant per l’aigua regenerada, quasi un 20% en l’actualitat i tenim projectes per arribar al 40%”, va raonar Nieto.
“Hem de decidir entre tots què fem amb l’embassament”, va insistir el representant de Repsol. “L’ACA està estudiant la viabilitat de rebaixar la cota de l’embassament. Val la pena tenir un petit embassament pels regants, o ho desfem tot? Amb el risc que s’han fet moltes infraestructures aigües avall de la presa; amb un episodi com el temporal Glòria hi hauria afectacions molt greus per inundacions”, alertava Nieto. “Quan s’esgota la concessió de l’embassament del Gaià la llei diu que s’ha de reconstituir l’estat inicial. Però ara no es pot treure l’embassament, a la primera gaianada hi hauria morts”.
Hi ha càmpings i un munt d’infraestructures a la part baixa que no hi eren”, va explicar en la mateixa línia Joan Díaz Rull, exalcalde del Catllar i col·laborador de l’Associació Terres del Gaià.
Díaz Rull va posar context històric a la gestió de l’embassament. “És important saber d’on venim. L’any 1974 es va coronar un embassament per 8 hectòmetres cúbics d’aigua (Hm3). Es va fer llavors un recreixement de l’embassament, del projecte inicial, i es va pujar la coronació 50 metres, passant de 8 Hm3 a 60 Hm3 sobre un riu de cabal mitjà de 8 Hm3. Farien falta vuit anys per omplir l’embassament. Va ser un despropòsit darrere l’altre”, va recordar Díaz, que participa en les comissions de seguiment del conveni d'alliberament de cabals ambientals al riu Gaià.
Antonio Ruiz de Castroviejo, vicepresident de l’Associació Terres del Gaià, recordava que l’entitat va començar justament per “l’esperit de lluita al Baix Gaià, una pol·lució pel que es considera un greuge, un embassament sobredimensionat i un riu segrestat en aquella època al 100%”.
Els tres ponents van coincidir en la necessitat de gestionar el futur de l’embassament i del riu Gaià a mitjà i llarg termini, per buscar grans consensos en el context actual d’emergència climàtica i menys precipitacions. “Sabem que en 30 anys s’ha de fer alguna cosa perquè acaba la concessió. Millor fer-ho i planificar-ho amb temps, hem d’arribar a un acord amb l’ACA, les administracions locals i els regants”, destacava Nieto.
“Vull pensar que ho sabrem fer i que ho farem bé. Que Repsol ho tingui damunt de la taula és important”, ha dit en aquest sentit Díaz Rull. “El futur l’hem de planificar entre tots, enfrontar-nos entre els sectors d’un territori no ens ha anat mai bé”, va concloure Ruiz de Castroviejo.
