Sens dubte ens trobem davant un ocell força fàcil d’identificar, doncs el bernat pescaire (Ardea cinerea) té una mida considerable i una forma i color que ens permetrà diferenciar-lo fàcilment de la resta d’ocells, a excepció de l’agró roig amb qui té certes similituds.
És un ocell força gros, arribant pràcticament a un metre d’alçada, amb unes cames ben llargues i un bec també llarg i potent.
El seu color és predominantment gris, amb taques negres a la part superior del cap, a la vora de les ales (quan resta aturat) i a les espatlles. La zona ventral i del pit és més clara. El coll és també força clar, amb unes taques negres a la part del davant.
En vol, per la part superior té les ales grises amb tota una gran zona de color negre. Podem diferenciar fàcilment en vol els ardeids (ocells de la família del bernat pescaire, esplugabous, martinet blanc, ..) d’altres grans ocells, com les cigonyes o les grues, gràcies a que sempre volen amb el coll doblegat.
Exemplar fotografiat al costat del llac del Parc Samà (E.P.)
A Catalunya el bernat pescaire és una espècie resident tot l’any a molts indrets del país, que rep durant els mesos d’hivern exemplars d’altres punts d’Europa.
A les nostres comarques és un ocell comú però que no trobem de forma gaire nombrosa. Cria en localitzacions molt concretes, a la vora de rius o pantans, i a l’hivern el podem veure a qualsevol punt amb aigua cercant aliment: rius, pantans, vora el mar, zones d’aiguamoll i fins i tot a basses de reg.
Per tant, si el volem cercar podrem buscar-lo a diferents trams dels rius Francolí o Gaià, a embassaments com el de Riudecanyes, a zones amb aiguamolls com la Torre d’en Dolça, els aiguamolls del Pla de Santa Maria o la Sèquia Major, ...
Bernat pescaire en vol, on observem com doblega el coll quan vola (E.P.)
Ens trobem davant un ocell acostumat a caçar. La seva dieta principal la composen peixos de diferents espècies, però també s’alimenta de petits mamífers, granotes, rèptils, polls d’altres ocells, grans invertebrats i, ocasionalment, matèria vegetal.
La seva tècnica de caça va molt lligada a la paciència: resta immòbil a la zona on detecta moviment de peixos, per exemple, i espera que en passi un prou a prop. Quan això succeeix fa un ràpid moviment amb el cap i el captura amb el bec. El seu coll llarg i ondulat li permet fer aquest ràpid moviment.
La seva tècnica de caça és l’espera, observant l’aigua amb deteniment (E.P.)
Un fet curiós d’aquestes aus és que viuen sempre vinculades a l’aigua, però no fan pas el niu al terra, entre el canyissar. Els seus nius els construeixen a dalt dels arbres propers als cursos d’aigua. A la nostra zona no hi tenim grans colònies de cria però a altres punts de Catalunya es troben gran quantitat de nius de diferents espècies d’ardeids als mateixos arbres i a arbres ben propers, com podem veure per exemple en alguns trams del Ter.
Niu de bernat pescaire a dalt d’uns arbres propers al pantà de Riudecanyes (E.P.)
