Un grup de voluntaris de l'associació la Safranòria ha fet una crida per identificar raïm de taula de varietats antigues del Priorat. S'emmarca en un projecte per recuperar fruiters i crear un reservori genètic a la finca experimental Mas d'en Roger, a Cabacés. La primera fase consisteix a localitzar les classes tradicionals de raïm per després plantar-les i posar-les a disposició dels pagesos. "Hi ha varietats al Priorat que les coneixem d'oïda, però no les tenim geolocalitzades", afirma una de les membres de la Safranòria, Mireia Vilamala. "Busquem varietats que s'han anat passant entre pagesos", abans que la indústria agroalimentària absorbís el sector vitivinícola o que la fil·loxera acabés amb bona part dels peus antics, afegeix.

La Safranòria és una associació que se centra en la conservació i promoció de varietats tradicionals del Priorat. Fins ara havien estat enfeinats amb l'horticultura de la zona i ara just inicien un nou projecte fixant-se en els llenyosos. De moment han publicat un formulari i han obtingut una dotzena de respostes. Un cop les tinguin registrades, faran treball de camp per estudiar cadascun dels casos i decidir quines varietats utilitzaran.

"Si les centralitzem en un lloc i hi ha algú que les custodia i les cuida, és més difícil que les acabem perdent", reflexiona Vilamala sobre les varietats antigues. "Si tenim peus aïllats que depenen d'una família i de les següents generacions que venen, poden vendre el camp o replantar una plantació molt vella de vinya", afegeix. Des de la Safranòria adverteixen que no es tracta de fer un "jardinet", sinó que volen que sigui "útil". Per això, abans d'empeltar les soques, han de garantir que el material estigui lliure de virus i de qualsevol patogen. Un cop aconsegueixin aquesta garantia sanitària, empeltaran les classes tradicionals amb peus que ja ha plantat el VITEC, el centre tecnològic del vi, a Mas d'en Roger.

Varietats antigues

Un dels viticultors que ja ha respost la crida feta per la Safranòria és l'Albert Cirivillé, que té vinya a la Morera de Montsant amb diferents varietats com garnatxa o carinyena. La família de Crivillé fa anys que té ceps, les primeres referències són del segle XVII i el terreny coster on tenen varietats antigues les va plantar el seu avi després de la Guerra Civil. No és una parcel·la uniforme, ja que es plantaven peus americans empeltats amb sarments de poda d'altres tipus. "Hi ha alguna varietat blanca que encara no sabem ni quina és", reconeix Crivillé.

Normalment, aquestes classes tradicionals es troben en costers i amb sòl de llicorella, són ceps que els pagesos no van voler arrencar per la dificultat d'explotar la vinya en un terreny escarpat i amb tant pendent. En aquestes finques hi ha raïm negre i blanc, Crivillé explica que moltes famílies en el moment de la verema guardaven una mica de raïm blanc com a postres.

Fugir de la uniformitat actual

Les varietats actuals que es consumeixen de raïm de taula, com per a fer vi, provenen de vivers. "Es va cap a una uniformitat, totes les plantes són iguals", subratlla el viticultor. La indústria agroalimentària "tendeix cap a la productivitat", comenta Vilamala, "en detriment d'altres caràcters lligats al gust o l'olor".

El sector vitivinícola tendeix cap a fer uns "vins molt semblants", comenta Crivillé. Les varietats antigues donen "una diversitat única en cada parcel·la, la varietat de plantes dona matisos", acaba destacant.