Josep Maria Flores destaca per la seva àmplia trajectòria periodística tan en mitjans escrits com audiovisuals. A més d’haver col·laborat en Els matins de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1, també ha treballat més de vint anys al diari El Punt. Allí va coincidir amb l’ara President Puigdemont, amb qui comparteix amistat i professió. Actualment dirigeix l’agència de comunicació Taempus i s’ha iniciat en el món literari amb el llibre ‘De pedra picada’, en el qual acosta al lector la figura més humana del President a partir de diverses veus properes a ell.

Com li va sorgir l’oportunitat d’escriure aquest llibre?

‘De pedra picada’ és un encàrrec que em va fer Angle Editorial, el dilluns 11 de gener. El famós pas al costat del president Mas es va produir el dissabte 9, quan truquen a Puigdemont i li proposen ser el candidat a la presidència després del pacte amb la CUP. El diumenge 10 de gener, va tenir lloc el pla d’investidura en què Puigdemont es va convertir en president i aquell dilluns, a mig matí, em va trucar l’editorial proposant-me fer un retrat sobre ell, ja que sabia que som amics i que havíem treballat junts com a periodistes.

Com definiria l’obra?

L’obra no és una biografia, sinó que la definiria com un retrat o aproximació a la figura humana i política d’en Carles Puigdemont. Quan em van fer l’encàrrec vaig pensar com podia enfocar el llibre i se’m va acudir la idea d’escriure’l a partir de tot el material periodístic i literari creat per Puigdemont, que tenia un blog amb més de 2.000 articles.

Llegint el seu blog vaig descobrir molts articles on es retratava a partir de coses quotidianes tant des del punt de vista polític com personal. Per exemple, utilitzava molt la metàfora de la cuina per parlar del procés sobiranista o parlava dels seus gustos musicals comparant-los amb els seus gustos polítics. Aquí vaig entendre que una primera font per escriure el llibre era el mateix Puigdemont i que estaria bé agafar algun dels paràgrafs dels seus articles per tal d’introduir en els capítols les diferents facetes del seu perfil. A part, també explico anècdotes personals del temps que hem treballat junts i he buscat altres mirades de gent propera a ell, com la seva dona, Marcela Topor, el seu mentor polític, Xavi Matamala, i gent que hi té un vincle com en Queco Novell -Puigdemont a Polònia- o el cantautor Lluís Llach, candidat de Junts pel Sí.

Per tant, és un retrat personal construït a partir de diversos testimonis.

Sí, he volgut construir un retrat polièdric a través de diverses mirades plurals. És un llibre coral però alhora íntim, ja que les persones amb qui he parlat són molt properes a ell. Com a periodista, vaig voler buscar moltes fonts que ens aportessin llum sobre el personatge. A més, el llibre és molt amè, té un llenguatge molt directe. S’expliquen moltes anècdotes que jo i els demés personatges hem viscut amb Carles Puigdemont i que ens ajuden a retratar-lo, o situacions personals com l’accident de trànsit que va tenir a principis dels anys 80 o l’episodi en què va estar a punt de ser detingut en una manifestació independentista a Barcelona.

D’on ve el títol ‘De pedra picada’?

Jo sempre he dit que Puigdemont és un president de pedra picada, que té unes fortes conviccions, ja que és independentista des que té ús de raó. Fa anys, els seus amics li dèiem que no enteníem com podia ser independentista i militant de Convergència i ell sempre ens responia que un dia acabaria canviant el partit. No dic que l’hagi canviat ell, però sí que el partit ha fet una evolució que s’ha aproximat a les seves tesis independentistes. Per això crec que és una persona molt encertada per ocupar el càrrec en el context polític que ens trobem. Carles Puigdemont sempre ha dit que la independència no és un caprici, sinó que és un instrument per tenir una societat més lliure i més justa. Quan vaig escollir aquest títol tenia molt clar que volia que transmetés un dels seus principals valors.

Quines són les temàtiques que aborda en el llibre?

El llibre s’estructura en 21 capítols en què faig sortir les diferents persones amb les que he parlat. Cada capítol s’obre amb una frase o text del president a partir de la qual descobrim un aspecte del seu caràcter o de la seva manera de ser. Per exemple, la primera cita textual que trobem al llibre és la frase “Gràcies Tribunal Constitucional, amb tu va començar tot”, que va dir al Parlament, a partir de la qual dibuixo el Puigdemont comunicador i determinista. Una altra, més quotidiana, és un tros d’un article on ell parlava dels accidents de trànsit, a partir de la qual explico el seu accident: com va passar, què li va passar i com l’ha marcat a la vida.

Vostè va ser company del president a la redacció d’El Punt Avui, cosa que li permet fer aquest retrat més íntim i personal. Com defineix Puigdemont tant en la seva vessant professional com en la personal?

En Carles Puigdemont té un càrrec polític des de fa nou anys, per tant és un polític novell, un president en construcció, en aquest sentit. Representa la nova manera de fer i la nova política, ja que parla amb un llenguatge molt planer, amb poques metàfores, directe i entenedor per tothom, cosa que forma part dels seus dots com a comunicador. Personalment també és una persona molt clara i, com que té unes conviccions molt profundes, quan se li posa una cosa entre cella i cella l’ha de tirar endavant. Per exemple, quan va crear l’Agència Catalana de Notícies (ACN) els del seu voltant pensaven que allò no tindria futur, ja que en aquell moment imperava el fax sobre el correu d’electrònic. Això demostra que és una persona visionària. Per altra banda, és molt pròxim, lleial als amics i honest. Tu pots discrepar de la seva opinió i ell t’escoltarà, però t’intentarà convèncer sempre des del diàleg i la seva convicció.

I com a periodista?

Com a periodista jo he après d’ell a contextualitzar i donar més claus al lector per poder interpretar què ha passat. Ell ens deia que no només hem d’explicar el què veiem sinó que hem d’interpretar-ho en l’entorn en què es produeix. Penso que és un excel·lent periodista i comunicador perquè té aquesta capacitat de visió. Jo em sento en part deixeble d’aquesta mirada interpretativa o crítica de la realitat que sempre ha imperat en el Puigdemont periodista.

Com ha viscut l’investidura del President i com ho reflecteix en el llibre?

En el primer capítol del llibre explico que, el dissabte 9 de gener, quan es va precipitar tot, jo estava a casa i vaig rebre un whattsapp d’un amic anunciant-me que s’estava plantejant la retirada de Mas i que podria entrar en escena Puigdemont. Primer vaig quedar parat, però després vaig respirar una certa tranquil·litat, perquè amb la situació tan delicada en la que estem Puigdemont em dóna garantia, perquè el conec i sé de quina pasta està fet. Li vaig enviar un whattsapp donant-li ànims i ell estava content però una mica espantat, lògicament. Tots els amics li vam donar suport, ja que sabem que és una persona que quan ensopega s’aixeca i que té molta capacitat de regeneració a causa de les seves fortes conviccions.

En el capítol també relato la part una mica més domèstica de Puigdemont durant d’aquell dia. Explico com ell estava amb les seves filles a Girona quan el van trucar i va haver-se de buscar la vida per deixar-les amb uns amics i anar al Palau de la Generalitat, on en Mas li va proposar ser President. O per exemple, que aquell mateix vespre va tornar amb el seu cotxe a Sant Martí Sapresa, un poble proper a Amer, on va néixer ell, per sopar amb la seva família i amb amics molt íntims.

El President Puigdemont li ha explicat el canvi que experimentat de ser periodista a polític?

Sí, n’hem parlat. Jo crec que és un pas que ha viscut amb molta naturalitat. Sí que hi ha un salt a la seva vida quan surt escollit alcalde, ja que té dues filles molt petites i en aquest moment ha de destinar moltes hores al seu càrrec i és una de les coses que li sap més greu. Però ell ho viu amb molta naturalitat, són canvis logístics i intenta que li afectin el mínim a la seva vida particular. A més també té al seu costat la seva dona, Marcela Topor, que en tot moment li ha donat suport amb totes aquestes obligacions que ha acceptat assumir.

Canvia la visió que es pot tenir d'un president o mandatari polític des de l'òptica d'un periodista, respecte la mirada d'un escriptor?

Un dels factors que vaig traslladar a l’editorial és que jo no sóc escriptor, sinó que sóc periodista i, per tant, faria una crònica periodística a partir de diverses fonts, ja que és el mitjà que conec i l’entorn en el qual em sento còmode treballant. Per tant, no he fet tant d’escriptor, com sí de periodista, tot i que en un format diferent a l’habitual: un llibre. Però això no vol dir que jo hagi fet una evolució de periodista cap a escriptor, ni tinc aquesta pretensió. Jo em considero un periodista, que penso que és el que sé fer. És un llibre molt fàcil de llegir, amb un llenguatge molt de carrer, que no deixa de ser com un gran reportatge.

Què li ha aportat escriure ‘De Pedra Picada’?

M’ha aportat conèixer coses que desconeixia de Carles Puigdemont. Jo vaig treballar amb ell al diari, som amics i tenim relació, però per exemple tota l’època d’alcalde de Girona la vaig viure amb molta distància, ja que jo visc al Penedès i ell a Girona.

També m’ha donat la possibilitat d’iniciar-me en el mercat literari, tenir la possibilitat d’escriure un llibre i presentar-lo. A més, he conegut molta gent i les seves opinions positives respecte el President Puigdemont. M’ha aportat coses molt positives, però també és veritat que m’ha absorbit i durant aquest temps no he pogut dedicar-me tant a la meva dona i a les meves filles. Per això el llibre el dedico a elles, a la meva dona que també és periodista i m’ha ajudat a ordenar el llibre i enfocar algunes coses, i a les meves filles per la paciència que tenen acompanyant-me a les presentacions.

Què espera d’aquest llibre?

Espero acostar la figura del President Puigdemont a la gent per tal de generar una certa confiança entre la població, donar a conèixer les seves virtuts i conviccions perquè sàpiga que tenim un president que té clar l’objectiu i el full de ruta i que no s’arronsarà. En les presentacions del llibre he vist que el President Puigdemont és un personatge desconegut però que la gent es comença a estimar, perquè és molt pròxim, i si jo puc contribuir a fer això és una manera d’aportar un granet de sorra a tot el procés.

Estarà present en alguna parada de llibres per Sant Jordi per tal de firmar exemplars?

Sí, seré a la Rambla Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès, de 10.00 a 14.00h, i de 18.00 a 20.00h, estaré a Arenys de Mar, ja que jo visc al Penedès però sóc del Maresme i un amic em va convidar a la seva llibreria.