El 5 de juny es complia la primera dècada des que l’Arxiu (tant el municipal com el comarcal del Baix Camp) es va traslladar des d’un espai tan emblemàtic i cèntric com la plaça del Castell de Reus i l’emplaçament del carrer de l'Aiguanova a unes noves i modernes instal·lacions al carrer d'Antoni Maria Claret amb una capacitat total de dipòsit de 16.360 metres lineals de prestatgeria de les quals s’han dotat 10 quilòmetres lineals. Juntament amb el nou edifici inaugurat pel conseller de cultura de la Generalitat, Joan Manuel Treserras, el 2010, l’Arxiu encara compta actualment amb l’habilitació de dos espais més: una nau al polígon AgroReus, on es custodien 318 metres quadrats de documentació de consulta poc freqüent, una part de la qual es traslladarà en breu al soterrani de la biblioteca Pere Anguera; i l’antiga escola Rubió i Ors que va exercir com a arxiu administratiu durant uns anys i on, actualment, es diposita documentació eminentment eliminable o pendent de desinfectar com el destacat fons empresarial Sanromà cedit a la ciutat a finals del 2019.
La singularitat de compartir espai
Respecte a l’edifici nou i al seu desè aniversari, l’actual arxivera municipal, Elisenda Cristià, destaca que “suposa un canvi de model” i que són “unes instal·lacions amb control climàtic, dipòsits i mobiliari acondicionat” que se situa en un solar i edifici de propietat municipal i que aplega també les instal·lacions de l’arxiu comarcal del Baix Camp amb entitat i direcció pròpies. “Hi ha una relació de cooperació” entre les dues institucions, sosté el que va ser arxiver comarcal entre 1986 i 2018, Sabí Peris, tot assenyalant que la majoria d’actes organitzats es realitzen amb els logos tant de l’arxiu municipal com el depenent de la Generalitat de Catalunya.
El nou perfil de les tasques de l’arxiu
En el càrrec d’arxivera municipal des de 2015 en prendre el relleu a l’anterior responsable, Ezequiel Gort, Cristià ha desenvolupat un perfil propi en què el lideratge respecte l’administració electrònica, la preocupació per documentar el present des d’una vessant social, la restauració de documentació amb valor patrimonial i les donacions de fons de particulars a la institució són alguns dels elements més visibles de portes enfora de la institució municipal.
Precisament sobre el camp de l’administració electrònica, l’Ajuntament de Reus acaba de llençar en els darrers dies l’anunci que elimina l’entrada de documentació en paper en els tràmits de la ciutadania per aprofundir en el procés de transformació digital. “Tot allò que la llei preveia i els tècnics ho estaven preparant organitzativament no és fins ara que ha quallat” precisa la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’ajuntament de Reus, Montserrat Flores, qui considera la dimensió de l’administració electrònica juntament amb la democràtica una de les potes essencials de l’actual tasca de l’arxiu municipal.
Sobre la coincidència d’aquest anunci amb els deu anys del servei al carrer d'Antoni Maria Claret, valora que “és molt feliç” i el defineix com un “salt endavant que ha fet l’administració electrònica” precisament durant aquesta primavera, un factor que pels profans pot identificar-se amb el trasbals de la Covid-19 però que en realitat es deu al treball desenvolupat durant les etapes prèvies. “Ara estem en un moment d’eclosió”, assenyala Flores respecte el camí de planificació i disseny que s’ha seguit amb anterioritat per impulsar aquest camp i gestionar-lo de manera coordinada des de l’organització a través d’una comissió municipal amb presència de tots els implicats.
En aquest marc, Cristià assenyala que el canvi d’organigrama per a què l’Arxiu passés des de l’àrea de Cultura a la de Serveis Generals hi ha contribuït molt a canviar els objectius.
Podeu llegir l'article sencer a 'Reusdigital.cat'
