Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

“Vidal i Barraquer era com Cambrils: amb horitzons amplis i els peus a terra”

La vila natal del cardenal obre el seu any commemoratiu just 40 després que les seves despulles tornessin de l’exili

Mn. Armand Puig acompanyat de l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el director general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat, Xavier Vendrell; i el regidor de Cultura de Cambrils, Josep Lluís Abella Mn. Armand Puig acompanyat de l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el director general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat, Xavier Vendrell; i el regidor de Cultura de Cambrils, Josep Lluís Abella ROMÀ ROFES
Cultura Romà Rofes
Dimecres, 16 Mai 2018 08:53

El dia del 40è aniversari del retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer va ser l’escollit per engegar l’any commemoratiu d’aquest “líder espiritual de Catalunya, que sempre va portar l’empremta cambrilenca”, en paraules de Mn. Armand Puig. Quatre dècades després d’aquella tornada simbòlica, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià va fer reviure de nou l’esperit del cardenal que va morir a l’exili, on va conservar aquest títol i el d’Arquebisbe de Tarragona, tot i els intents del règim franquista perquè l’hi revoquessin.

“Cambrils és una vila de terra i mar, i això també és Vidal i Barraquer: un home amb els horitzons amplis i els peus a terra”, va afirmar Puig presentant la reedició de Vidal i Barraquer, cardenal de la pau. Al seu parer és la biografia “insustituïble” d’aquesta figura, obra de l’espluguí Ramon Muntanyola, “que ens el brinda en un esplèndid tapís molt llegible i igual de bonic”.

El cardenal cambrilenc va viure en primera línia la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, com a referent català de l’Església. “També ho va ser a nivell espanyol, però fora d’aquí li van donar poc joc”, lamenta Puig. En tots casos hi va tenir un paper destacat.

Defensa de la llengua

Durant la dictadura va fer una defensa “amable però ferma” de la llengua en general, i en l’àmbit eclesiàstic en particular. “Intentava convèncer que el seu ús era un do de Déu, i no un acte polític, que era la visió que es tenia llavors”.

Va encarar l’esperit laïcitzant de la Segona República “optant pel diàleg i no per la confrontació, a diferència d’altres cardenals”. I ja en temps de guerra “va defensar que la religió estava per sobre de la política, al contrari d’altres que la van posar al camp de batalla”.

“Moderat en el fer, radical en conviccions”

Prenent com a referència l’obra de Muntanyola, Puig defineix Vidal i Barraquer com un home “moderat en el fer, radical en les conviccions i tenaç en els compromisos”. Entre les seves qualitats en destaca la seva insistència en el perdó i en la pau, i la seva amplitud de mires.

“Tenia una gran amplitud de mires i va saber avançar-se als temps. Era molt clarivident, tot un visionari”, destaca Puig. “En aquest context de complexitat, la seva visió àmplia hauria estat molt important”, lamenta.
Les seves conviccions també van portar-lo a negar-se a signar, ja a l’exili, la carta pastoral col·lectiva en què l’episcopat espanyol donava suport al general Francisco Franco. L’any següent, escriu cartes a Franco i a Negrín demanant que negocïin una pau, i s’ofereix com a ostatge al govern republicà perquè alliberin altres sacerdots empresonats. Finalment, el 1939 el règim li va comunicar oficialment que no podria tornar a la seva diòcesi, i es va veure condemnat a viure entre les cartoixes de Farneta i la Valsainte.

Mendoza: “Paraules com repressió i exili ja no són del passat”

Puig no va ser l’únic que es va referir a la situació política actual durant l’acte d’obertura de l’any cardenal Vidal i Barraquer. De forma molt més meridiana ho va fer l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, qui va lamentar: “Paraules com rebel·lió, exili, repressió que fins fa un any utilitzàvem en passat, ara ens toca fer-les servir en present i en futur”.

També van anar en aquest sentit les últimes paraules de l’acte, en què Mendoza es va comprometre a “no callar davant l’imposició i el silenci, i davant d’aquelles persones que sempre ens volen sotmesos”.

Es tracta del primer capítol d’una sèrie d’actes destinats a “fer memòria de Vidal i Barraquer entre els més grans, i donar-lo a conèixer entre els més joves”, en paraules de Josep Lluís Abella, regidor de Cultura. Abella i la resta de representants polítics van agrair la tasca de totes les institucions i persones de la comissió de l’an Vidal i Barraquer, i en especial a l’exalcalde Josep Maria Panissello, “el capità d’aquest vaixell”.

El proper acte del programa de l’any cardenal Vidal i Barraquer serà la presentació del mateix llibre a l’església Sant Joan de Reus, el proper diumenge 27 de maig, a les 18:00 hores. En aquest cas, però, l’encarregat de presentar-lo serà Joan M. Pujals Vallvé.

Publicitat

icona missatge de correu electrònic

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu:

Privacitat:
  •