El 20 de setembre es van intervenir els comptes de la Generalitat, i des de llavors el Ministeri d’Hisenda és qui obre i tanca l’aixeta de les finances catalanes. Un mes després, amb l’arribada de l’article 155, per primer cop es va admetre sense complexos ni cap tipus de rubor que l’objectiu era el control absolut del govern de Catalunya. Així ha estat. Els representants del govern democràticament escollits van ser destituïts, el Parlament es va haver de dissoldre i les ordres es dicten avui des de Madrid. Fins i tot les comunicacions internes han de ser en castellà, per afavorir la comprensió amb els nous caps (encara que en el cas de la cartera de Salut al capdavant hi hagi una ministra catalana, Dolors Montserrat). Segons l’executiu de Mariano Rajoy, totes aquestes són mesures “excepcionals” que s’han hagut de prendre per respondre a la gosadia catalana de convocar un referèndum i intentar aplicar-ne el resultat, però encara que la duresa del càstig sigui inaudit, és un capítol més del guió que fa anys que escriu Madrid gràcies a la perfecta comunió –o connivència– entre el govern del PP i els magistrats del Tribunal Constitucional.
La consulta de l’1 d’octubre i la posterior declaració d’independència han estat l’excusa perfecta per anar un pas més enllà i aniquilar l’autogovern, però fa molt temps que aquest es buida de contingut. A la pràctica, la principal missió del Parlament, que és debatre, elaborar i aprovar lleis, està bloquejada, ja que les normatives es poden debatre, es poden elaborar i es poden aprovar, sí, però durant poc temps poden demostrar si han estat encertades o errònies. Només tres mesos, des d’agost a novembre, ha estat en vigor la llei del comerç 18/2017, un dels últims textos legals catalans suspesos pel TC. El govern del PP ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra set dels seus articles i, com passa en tots els casos, ha estat suspesa cautelarment. Portar bona part de les normes catalanes al TC és un vell costum, però mai com des que Carles Puigdemont és president del govern –des del mes de gener d’aquest any– el ritme ha estat tan frenètic i l’intent de limitar les competències de Catalunya tan descarat.
“Com que el govern espanyol no estava disposat a legislar per frenar els desnonaments, vam estar molt de temps estudiant si Catalunya podia fer-ho i vam veure que sí, així que sabem del cert que la llei catalana contra els desnonaments no és inconstitucional encara que ho digui el TC”, assegura Toni Mora, secretari de política territorial, acció social i migracions de CCOO. Gràcies a la batalla jurídica impulsada per l’Estat, que ja ha anul·lat dues normatives catalanes contra les execucions hipotecàries, milers de persones –14.000 l’any passat– segueixen perdent casa seva. És només un dels exemples de com la simple entrada d’un recurs al TC afecta el teixit social, econòmic i productiu del país.
I és que la fixació de l’alt tribunal no només són totes les activitats relacionades amb el procés –en aquest cas, evidentment, la seva rapidesa i eficàcia és insòlita– sinó que els seus tentacles arriben a qualsevol àmbit d’actuació. Només aquest any, han estat suspeses totes les lleis que introduïen noves vies de finançament. És el cas de la normativa que creava el cànon digital, una petita taxa que pagaven les operadores d’internet –25 cèntims per cada usuari– i que servia per finançar el sector audiovisual català. Tampoc es pot aplicar la llei sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que gravava béns de luxe com joies o iots. Massa pionera ha estat també la llei contra el canvi climàtic, que perseguia la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i gravava els vaixells més contaminants. Deixar els comerciants sense regulació de proximitat és un clàssic, de manera que també s’han suspès nombrosos articles de la nova llei del comerç. Ni els difunts se’n salven: també s’ha suspès la llei sobre les voluntats digitals, que establia que els testaments poguessin contenir voluntats digitals i permetia designar una persona per defensar-les davant els operadors d’internet.
El procés, anul·lat en temps rècord
Evidentment, si passen pel calçador totes les lleis catalanes relacionades amb temes tan variats com medi ambient, exclusió social, habitatge, comerç, la petjada digital o els contractes, entre la feina dels magistrats del Tribunal Constitucional no podia faltar tombar totes les normatives que el Parlament ha anat bastint per articular la consulta de l’1 d’octubre i l’aplicació dels seus resultats. De fet, les iniciatives parlamentàries relacionades amb les relacions entre Catalunya i Espanya són debatudes i resoltes en un temps rècord. L’últim moviment del TC relacionat amb el procés –perquè amb el Parlament dissolt i mig govern a la presó i l’altre mig a l’exili ja no queda res més a suspendre– ha estat la declaració d’independència. Es va anul·lar només 14 dies després de proclamar-la, tot i que molt abans ja estava, per descomptat, suspesa.
Fins i tot es va arribar a suspendre una mesa del Parlament –la que havia de valorar els resultats de l’1 d’octubre– que no estava ni convocat. I, per si de cas, el TC deixava clar que si es feia, seria“radicalment nul i sense valor ni cap efecte, qualsevol acte, resolució o acord”. D’altra banda, per si no n’hi hagués hagut prou amb boicotejar la consulta, el tribunal va anul·lar una vegada i una altra qualsevol cosa que hi tingués relació. Així, es va deixar sense efecte la llei de transitorietat, però també els acords de la mesa del Parlament que van permetre elaborar-la.
Fa pocs dies, el TC va aixecar les sancions imposades als membres de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre, que van abandonar el càrrec perquè si no havien de pagar fins a 12.000 euros diaris. Va ser el primer cop que el tribunal feia servir la potestat de multar.
