Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Oposició d’alcaldes a l’ús de la policia local contra l’1-O

Diversos batlles envien un escrit a la fiscalia per recordar-li que els cossos municipals no poden exercir de policia judicial

Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic, requisant diumenge passat material de propaganda del referèndum d'una parada de la CUP i Capgirem Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic, requisant diumenge passat material de propaganda del referèndum d'una parada de la CUP i Capgirem ACN
Catalunya Azahara Palomares / El Punt Avui
Dimarts, 19 Setembre 2017 07:54

L’ordre de la fiscalia perquè la majoria de policies locals de Catalunya actuïn com una policia judicial en contra de l’organització i la propaganda del referèndum del dia 1 d’octubre és contrària al que va acordar tot just fa dos anys la Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial, de la qual formen part el president del Tribunal Suprem i el fiscal general de l’Estat, entre d’altres. Diversos alcaldes, amb el suport dels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), van adreçar ahir escrits a la fiscalia per demanar que deixi sense efecte l’ordre perquè els cossos municipals actuïn contra la preparació de l’1-O, mesures que aquest cap de setmana s’han repetit en diversos municipis, on les policies locals han requisat materials, han identificat persones i han intentat impedir actes.

Acord del 2015

Tal com van denunciar ahir l’ACM i l’AMI, l’acord de la Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial del 15 de juliol del 2015 estableix, en el punt segon, que les policies locals “no constitueixen la policia judicial en sentit estricte”. Per tant, aquestes funcions corresponen exclusivament a la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i les policies autonòmiques. L’única excepció a aquesta situació són les policies locals “de grans municipis” que hagin signat el conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Interior i amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que les habilita per fer aquestes funcions en una sèrie d’infraccions penals de caràcter “menys greu”.

L’acord de la comissió, que es va adoptar per unanimitat, també estableix que la fiscalia recorri de manera “immediata” contra aquelles resolucions judicials que autoritzin un cos de policia local a fer funcions d’aquesta mena. A banda del president del Suprem i el fiscal general de l’Estat, formen part de la comissió els ministres de Justícia i Interior, el secretari d’estat de Seguretat, el president i un vocal del CGPJ, i els consellers d’Interior de Catalunya, el País Basc i Navarra.

Escrits enviats

L’ACM va recomanar ahir als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona per demanar-li que es deixi de fer servir la policia local com una policia judicial. Els alcaldes de diversos municipis com ara Vic, Sitges, Tortosa, Girona, Figueres, Sant Cugat del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Torredembarra i el Masnou ja van enviar l’escrit ahir, i d’altres, com Amposta, tenien previst fer la petició avui mateix. Algunes d’aquestes poblacions han viscut aquest cap de setmana episodis en què la policia local ha actuat contra actes en favor del referèndum, com és el cas de Sitges, on el consistori va anunciar l’obertura d’un expedient informatiu a l’agent que va requisar un telèfon mòbil a un periodista durant un acte a favor del dret a decidir.

A banda d’aquesta mesura, però, alguns experts com l’advocat i politòleg Josep Costa creuen que els alcaldes estan emparats per ordenar a les policies locals que desobeeixin la fiscalia. “Una altra cosa és si el cap de la policia considera que pot desobeir l’alcalde perquè li està donant ordres que al seu parer van en contra de la Constitució, i decideix aleshores obeir les ordres de la fiscalia, que de fet també són contràries a la Constitució, ja que vulneren drets fonamentals”, va dir Costa, que subratlla que la instrucció de la fiscalia “està fora de lloc”.

Comença el degoteig de declaracions

Tres alcaldes de les comarques de Lleida obriran avui la ronda de declaracions davant la fiscalia dels 712 batlles que van donar suport al referèndum, investigats per presumptes delictes de desobediència i prevaricació. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, compareixerà davant del fiscal superior de Catalunya per la seva condició d’aforat, ja que és diputat al Parlament de Catalunya. També aquest matí, la fiscalia de la Seu d’Urgell prendrà declaració a l’alcalde d’Oliana, Miquel Sala, i al del Pont de Suert, José Antonio Troguet.

Entre el degoteig de noves citacions rebudes ahir, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va ser citat per comparèixer de manera voluntària dilluns davant del fiscal general de l’Estat, ja que és diputat al Congrés. Bel estudia si acceptar o no la compareixença, i va lamentar que no s’hagi tramitat el suplicatori al Congrés que correspondria al seu cas. A Solsona, l’alcalde, David Rodríguez, va respondre ahir a la seva citació advertint la fiscalia que havia comès un error, ja que ha estat citat demà a la fiscalia de Cervera quan li correspondria fer-ho al TSJC com a aforat.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: