L'oposició carrega contra la decisió de convocar un ple sense cap punt d'urgència

Valls va celebrar dimarts un ple extraordinari amb els únics punts d'una modificació de crèdit de 500 euros i la retirada de títols franquistes. Una convocatòria que va ser qüestionada pels grups de l'oposició, des de la CUP fins al PP, que van considerar que no hi havia cap raó d'urgència que la motivés.

La crítica més directa va ser la del regidor popular, Francesc Caballero, que va posar sobre la taula la contradicció que “una modificació de crèdit de 500 euros hagi costat a la ciutat 6.000 euros”. Segons Caballero, les indemnitzacions que rebran en conjunt els regidors per l'assistència a la sessió plenària més la corresponent comissió informativa prèvia “serà dotze vegades” la xifra de la modificació de crèdit que es va debatre. En aquest sentit, tant Crida per Valls-CUP com el PSC es van sumar als retrets del regidor popular. “No sabem el motiu d'un ple extraordinari; ens ho podríem haver estalviat”, va reblar la portaveu socialista, Rosa Maria Ibarra.

L'alcalde, Albert Batet, va posar fre a les crítiques i va justificar la urgència del ple per no dilatar més la retirada dels honors i per aconseguir que l'organització del Correllengua tingui la subvenció com més aviat millor. Arran de les crítiques, Batet va demanar quins regidors estaven disposats a renunciar a la seva indemnització. I es va fer un significatiu silenci.

L'oposició de la CUP i ICV lamenta que no s'ha incorporat a la llista alguns noms de la ciutat que van ser fidels al franquisme

L'Ajuntament de Valls va celebrar ahir un ple extraordinari que va revocar una desena de títols que la ciutat havia atorgat a personatges vinculats al règim feixista. El primer, el títol d'alcalde honorari i perpetu que es va concedir el 1964 a Francisco Franco, a qui el regidor de Compromís per Valls-ICV va qualificar de “càncer de 163 centímetres”.

El ple va sustentar les altres revocacions en un informe de l'Institut d'Estudis Vallencs, que no s'ha fet públic i es manté, com és habitual, restringit als electes, sobre honors i distincions que es van donar en el període entre la fi de la Guerra Civil i les primeres municipals del 1978. Es tracta del títol de vallenc adoptiu a Francisco Labadie Otermin; el Fènix de Plata als excombatents de la División Azul; i el títol de Xiquet de Valls honorari a Laureano López Rodó, Rafael Fernández Martínez, Esteban Massaguer Gil, José María Noguera Salort, José María [sic] Serrano Montalvo i Antonio Aigé Pascual.

El punt, Crida per Valls-CUP i Compromís per Valls-ICV el van aprofitar per recordar que l'informe no havia tingut en compte alguns personatges locals fidels al règim.

La col·legiada va fer expulsar del camp l'autor del crit “Vés a fregar els plats”

Marta Galego Salguero, àrbitra del partit del grup sisè de segona catalana disputat entre la UE Valls i el CF Cambrils Unió, no s'ho va pensar dos cops i va suspendre el matx després que des de la grada se sentís un crit de clar contingut sexista dirigit a ella. La col·legiada, que era assistida a la banda per Anna Maria Martínez García i Aitor Ramírez Duran, no va decidir la represa del joc fins que l'autor va ser fora de l'estadi del Vilar de Valls.

Els fets van passar diumenge a la tarda, quan tot just s'estava jugant el minut 23 de la primera part del partit i es va sentir el crit ofensiu des del públic. Segons ha confirmat el Col·legi Tècnic d'Àrbitres, la col·legiada que va rebre l'insult va recollir en l'acta del partit que havia sentit la frase “Vés a fregar els plats”.

En aquest punt, Marta Galego va aturar el joc i es va dirigir al delegat del camp perquè prengués les mesures pertinents. Al cap de pocs minuts, l'autor de l'andanada ofensiva va ser convidat a marxar de les instal·lacions i immediatament es va tornar a reprendre el partit.

La presència de crits sexistes, racistes, homòfobs i xenòfobs, o actituds violentes, no és encara un fet aïllat als estadis. I, en aquest sentit, fa temps que la Federació Catalana de Futbol treballa en diversos mecanismes per eradicar-los.

Així, el mes de febrer passat, es va impulsar la iniciativa Zero insults a la grada, que estava enfocada principalment al món del futbol de base i que contenia mesures que permetien als àrbitres aturar tres vegades un matx si es produïen insults, o fins i tot suspendre'l. L'assemblea general ordinària de la federació del 25 de juliol passat també va introduir diverses modificacions reglamentàries. Entre aquestes, les previstes en l'article 332 del reglament general, que fa referència a la facultat dels àrbitres d'aturar o suspendre el partit en cas d'insults i el seu règim de sancions.

La paràlisi dels treballs de l'aparcament de Ca la Mateueta genera el malestar dels veïns de la zona

Valls podria passar a la història pel fet de ser la primera ciutat amb tomaqueres finançades amb fons Feder. Aquest és un dels acudits que circulen entre es veïns de la zona de l'aparcament de Ca la Mateueta i amb el qual verbalitzen el seu malestar. A la paràlisi de les obres s'hi afegeix el risc que l'arc medieval que s'hi va trobar es malmeti, l'acumulació de runa i deixalles i el corresponent problema de salubritat, i la manca d'informació sobre com s'acabarà d'enllestir. La mostra de deixadesa és que hi han crescut, florit i fructificat espontàniament unes tomaqueres.

La poca informació que per ara flueix de l'Ajuntament arriba a través de l'Associació de Veïns del Barri Antic, que manté trobades periòdiques amb el govern per analitzar la situació. Com diuen, a l'última reunió es va notificar que “de manera imminentment, es reunirà la regidora de Barri Antic amb tècnics del fons Feder per parlar de com cal continuar les obres de l'aparcament”. Les obres compten amb aquesta subvenció dels fons europeus, que es podria perdre en el cas que no estiguin enllestits abans de final d'any.

A més, l'entitat veïnal i el consistori difereixen en fons i forma sobre el dibuix final. Mentre l'Ajuntament treballa per consolidar-hi un aparcament, l'Associació de Veïns recorda que és una actuació provisional fins que es disposi dels fons per fer-hi el centre cívic del barri.

Des de l'aparició de l'arc, ha estat el joc de disbarats. En l'enderroc d'una casa hi va caure una part a sobre i el va estar a punt de destruir. Primer, l'Ajuntament va dir que les tones de runa eren per protegir-lo. Un cop desenrunat van apuntalar l'arc amb fustes i hi van tancar l'espai deixant-hi part d'enderrocs. Fins ara, que hi floreixen les tomaqueres. “Que hi facin un hort urbà”, ironitza un veí.

‘La desmesurada vida de Ramon Llull' es podrà veure fins al 17 de setembre

L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus participarà en els actes de commemoració de l'Any Llull amb dues conferències i l'exposició La desmesurada vida de Ramon Llull, que es podrà veure a partir d'avui i fins al 17 de setembre al dormitori del monestir. També avui, a les cinc de la tarda, es farà una xerrada amb el títol L'estil aràbic de Ramon Llull, a càrrec d'Òscar de la Cruz.

La segona conferència es farà el dia de la festa anual, que se celebrarà el 17 de setembre al recinte del monestir. Els actes començaran a les cinc de la tarda amb l'obertura de la sessió, que, en aquesta edició, se centrarà en fra Jaume Gener (de Cabra), el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí (de Montblanc) i Joan Bonllavi (de Rocafort de Queralt). La conferència anirà a càrrec de Josep M. Rovira, director de Cultura i Paisatge.

El nou curs 2016/17, al conjunt de les comarques de Tarragona, destaca per l'augment d'alumnes i docents

Un total de 132.580 alumnes, 2.558 més que el curs anterior. Aquesta és una de les dades que presenta el curs escolar 2016/17 a les comarques del Camp de Tarragona, unes xifres que es van donar a conèixer ahir i que es tradueixen, segons els responsables d'Ensenyament a les comarques de Tarragona, en més professorat i més suport a l'escola inclusiva.

En total, segons les dades del departament, a les sis comarques del Camp de Tarragona la plantilla docent creix en cinquanta places noves i se situa en 6.767 professors. Aquest any, també com a novetat d'aquest nou cicle escolar, el nomenament dels substituts s'avança al començament del curs i, així, a partir del 8 de setembre ja serà possible que s'incorporin al centre que els correspongui.

L'augment del nombre d'alumnes a les escoles va acompanyat d'una reducció del nombre de centres de la demarcació que enguany impartiran classes en mòduls prefabricats. “Hem retirat setze mòduls prefabricats i se n'han afegit quatre de nous”, destaca la responsable dels serveis territorials d'Ensenyament, Sílvia Rodes, que també explica que les sis comarques del Camp de Tarragona tindran 149 mòduls prefabricats, dotze menys que el curs anterior. “Estem fent un esforç important per retirar, cada cop més, aquestes estructures”, confirmen des del departament, al mateix temps que destaquen que una de les escoles que fa més temps que està en aquesta situació –l'escola Arrabassada de Tarragona– ja té el projecte d'adequació enllestit, una planificació que ha suposat una inversió de 400.000 euros i que resta pendent de l'aprovació del pressupost del 2017 per seguir amb els tràmits de posada a licitació i inici de les obres. Aquest nou curs, a més, el Camp de Tarragona disposarà d'un nou centre educatiu, l'escola Mont-ral, que s'inaugurarà pròximament.

Una altra de les novetats d'enguany és l'ampliació del projecte d'atenció en infants en escoles rurals de les comarques de Tarragona. Aquest projecte ja es va començar de manera experimental el curs 2015/16 i, a partir d'aquest setembre, un total de dotze escoles hi participaran. Amb aquest pla, segons informa Rodes, es pretén “evitar que les famílies s'hagin de desplaçar per anar a escoles d'altres municipis”. Enguany també augmenta la quantitat destinada a les beques de menjador, amb una partida oberta prevista de prop de 12,5 milions d'euros.

Valls farà una taula rodona i un concert per commemorar els esdeveniments d'aquell estiu del 1976

El divendres 3 de setembre del 1976, unes 2.000 persones es van concentrar al Pati de Valls per rebre un grup de gent que marxava caminant en dues columnes, batejades amb els noms de Rafael de Casanova i Abat Escarré, en direcció a Poblet. La nit prèvia hi havia hagut “la detenció de tres caminants de la columna Abat Escarré i d'un xicot de Valls, que foren posats en llibertat divendres al migdia. Però la rebuda que Valls donà a la Marxa de la Llibertat [.../...] fou apoteòsica”, explica la crònica del diari Avui que signava la llavors corresponsal i avui escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta.

Aquella mateixa nit, la plaça de l'Oli es va omplir a vessar per assistir a la representació de La rosa dels vents a càrrec del Grup de Teatre del Principal, davant la presència de la Guàrdia Civil. I l'endemà es va fer una acció de neteja de l'estany de la plaça del Carme, un dels indrets més descurats i bruts de Valls. Va durar gairebé set hores i, de l'aigua, se'n va treure fins i tot una moto. Però va tenir un impacte positiu en el conjunt de la ciutadania i va ser la llavor d'un document presentat a l'Ajuntament en què es denunciaven els dèficits que tenia la ciutat de Valls en diferents àmbits.

Avui, a les set de la tarda, a la plaça de l'Oli es farà un acte per commemorar els 40 anys de la marxa a Valls, amb alguns dels promotors. Inclourà una taula rodona amb Ignasi Moncunill, Joan Cavallé, Pep Ollé, Pere Plana, Joan M. Guinovart, Oriol Luján, Arcadi Oliveres i Margarida Aritzeta, seguida de l'actuació musical de Jordi Jubany. També es podrà adquirir el llibre Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, de Josep Calvet i Oriol Luján.

“Lluny de la nostàlgia”, assenyalen els organitzadors, l'acte vol reivindicar el que qualifiquen de “la primera lliçó política de la Transició protagonitzada per la societat civil”. Amb el seu pas, molta gent va començar a perdre la por de manifestar-se i a les forces repressives.

La diada ‘top' veu 14 castells de gamma extra, quatre dels quals de deu pisos

Esbossar el cúmul d'emocions i de matisos que ens va deixar ahir la diada de Sant Fèlix ja els avanço que serà complicat. És d'aquelles vegades que el pintor necessita més tela de la que havia previst. Va ser una exhibició de castellística en grau suprem, amb matrícula d'honor per a les quatre colles. Benvinguts a Sant Fèlix, això són els castells. En la seva essència.

La primera ronda s'ha d'explicar a part. Fulgurant. Amb els Minyons de Terrassa repetint la sortida de l'any passat, ni més ni menys que amb el 3 de 10. Amb algunes cares noves, el castell va arrencar amb convicció en tots els pisos i la carregada va ser contundent, neta, impecable, per bé que les defenses ja estaven castigades i el gegant es va trencar a l'inici de la descarregada. Atenció, silenci. Tot seguit li toca el torn a la Colla Vella. Els rosats havien completat el seu primer castell de deu per la Firagost. Des d'aleshores, no s'hi havien enfrontat. Però el rei no es va atrevir a fer-los ni una esgarrinxada. Execució senzillament excepcional, el 3 de 10 descarregat i la pressió per a Vilafranca. Els verds, que ja s'ho esperaven, van recollir el guant i van respondre amb la mateixa contundència. Molt concentrada, la colla va completar el seu tercer 3 de 10 de l'any per posar rúbrica a una ronda mai vista. Abans, la Colla Joves havia descarregat un 2 de 9 que s'intuïa decisiu per a la seva autoestima.

El gran combat

La segona ronda es va encarar amb una eufòria encomanadissa. La seqüència és memorable. La Colla Vella es llançava sobre el 4 de 9 net, el castell total. Braços de ferro, entrada dels sisens imperial i una descarregada antològica per fer ressonar la fúria rosada al temple dels somnis castellers.

I per segona vegada, Vilafranca es trobava pressionada. Ara just en el moment d'afrontar el seu gran objectiu, el colossal 4 de 10. Instants de tensió màxima i intent decebedor, que es trenca de primer moment. Un cop moral duríssim que es va veure agreujat amb l'intent posterior de 3 de 9 amb l'agulla, que els vilafranquins necessitaven per recuperar sensacions, però que es va haver de desmuntar.

La Colla Vella no va voler desaprofitar l'ocasió i va ordenar formar per a un atac un punt agosarat sobre el 4 de 10, un castell que encara ha d'assajar molt més i que es va ensorrar abans que sonessin les gralles. Però si la Vella és la Vella és, també, per accions com aquesta. En qualsevol cas, els rosats van saber reconduir la situació clavant el 4 de 9 amb el pilar, amb el qual brodava la millor tripleta de la seva història. Quina colla!

No es rendeixen

En aquest punt, imaginin-se un quadrilàter amb un lluitador damunt la lona i l'àrbitre a punt de decretar el KO. És la pel·li de Rocky (la primera, la bona), amb ell estès i l'Apollo aixecant els braços quan, de sobte, el Balboa s'aixeca inexplicablement. El combat no s'ha acabat.

Els verds van engrandir la llegenda tot encadenant, d'una tacada, primer el 3 de 9 amb l'agulla, enfilat amb les ungles, i després, en un atac a tot o res, una esbatussada contra el mateix colós que els havia foragitat de mala manera. La geometria a vegades enganya, però m'atreveixo a dir que la segona escomesa va pujar amb esquerdes per tot arreu. L'única veritat inqüestionable, però, és que Vilafranca va aconseguir carregar el primer 4 de 10 de la seva història. Irreductibles.

El cansament acumulat va passar factura a la Colla Vella en el seu pilar de 8, que es va carregar in extremis (amb l'enxaneta deixat anar de mans, el pilar perd la verticalitat però manté el contacte en tots els seus pisos, abans de caure; tal com s'aprecia en alguna de les fotografies que circulen per la xarxa). En canvi, Vilafranca va culminar una actuació inoblidable clavant l'espadat de 8. Duel de titans.

En les grans cites, la Colla Joves sempre s'hi deixa la camisa. Però més enllà d'aquest atribut, la Joves va protagonitzar un altre dels moments culminants de la diada en recuperar el seu rei de la gamma: el 4 de 9 net. Amb el ganivet entre les dents, la colla va afrontar la carregada amb valentia i la rapidesa de la canalla va culminar amb una aleta majestuosa. Llàstima que la tempesta ja s'havia desfermat i no es va poder salvar la descarregada. Igualment impressionant va ser la contundència amb què la Joves va descarregar tot seguit el 5 de 9, una “supercatedral” de domini i casta. Els diables vermells han tornat.

La caiguda del 3 de 10 (carregat) no va condicionar l'ambiciós programa dels Minyons, que va oferir també el 5 de 9 i el 2 de 9, aquest últim d'un control absolut. Quant a la “supercatedral”, dient que no semblava la primera de l'any, podem intuir la categoria de l'execució. Extraordinaris Minyons, que tornen a casa amb unes credencials per afrontar tot el que es proposin.

De traca i mocador. Un Sant Fèlix de museu.

Vilafranca del Penedès (Plaça de la Vila)

CASTELLERS DE VILAFRANCA:
3/10fm, i4/10fm, id3/9fa, 3/9fa, 4/10fm(c), P/8fm
COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS:
3/10fm, 4/9net, 4/9fa, P/8fm(c)
MINYONS DE TERRASSA:
3/10FM(C), 5/9F, 2/9FM, P/7F
COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS:
2/9fm, 4/9net(c), 5/9f, P/5

El Pla de Santa Maria ha demanat a la Diputació una subvenció de 30.000 euros per a l'execució del projecte de construcció d'una plataforma elevada que garanteixi l'accés al nucli de Torre. La petició del consistori del Pla es formula després que s'ha arribat a un principi d'acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per facilitar l'accés a la urbanització.

Aquest accés travessa la rasa de la Fonollosa i és una zona inundable quan hi ha pluges fortes. La gestió de la rasa correspon a l'ACA, que inicialment exigia la construcció d'un pont de més de dos metres d'altura amb un cost superior als 200.000 euros. Finalment, l'Ajuntament diu que ha arribat amb l'ACA a un principi d'acord per construir un pont gual amb canals de menys alçària coberts per reixes. Aquest sistema donarà seguretat als veïns perquè accedeixin a les seves llars i té un cost assumible pel consistori.

D'altra banda, l'Ajuntament també ha demanat una subvenció de 20.000 euros per l'adquisició dels terrenys que es destinaran a la construcció d'una pista esportiva polivalent. Al mes passat l'Ajuntament va signar la compra d'un terreny situat al costat de l'escola Sant Ramon i de la llar d'infants Quatre Vents. El cost és de 87.269,84 euros, que l'Ajuntament pagarà en tres terminis, fins a principi del 2018.

Concretament es centra en les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona

‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’ és el títol de l’exposició itinerant que aquest cap de setmana es podrà visitar al restaurant El Brugent de Farena, coincidint amb la festa major de la localitat. L’acte d’inauguració serà divendres, 26 d’agost, a les 19h. El comissari de la mostra i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Josep Maria Vergès, farà una xerrada sobre el projecte de recerca que ha propiciat la mostra i els principals resultats obtinguts fins ara.

Què es pot apreciar?

“L’objectiu és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, en què consisteix aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”, ha assenyalat Josep Maria Vergès.

La mostra la integren 11 plafons organitzats en àmbits com ‘història del projecte de recerca’, ‘geomorfologia i geocronologia del territori estudiat’, ‘els recursos i el paleoambient’, entre d’altres. A través de textos sintètics i imatges es donen a conèixer els principal resultats de 14 anys de treball arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps “hem pogut saber, per exemple, quina va ser l’evolució del poblament humà en aquesta àrea, en un període que va entre el milió i els 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.

En aquest context s’ha registrat quan i on es documenten els assentaments i grups humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el Barranc de la Boella (la Canonja) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la Cova de les Borres (la Febró), entre d’altres; els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes d'urbanisme a l'Era del Castell (el Catllar). “A més, també s’ha documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d'art moble i art rupestre”, comenta Josep Maria Vergès.

Recorregut per la prehistòria

“El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES, Marta Fontanals. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests 14 anys de vigència del projecte”, assenyala la mateixa arqueòloga.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts un veí de Valls, de 53 anys, com a presumpte autor de l'incendi intencionat del seu habitatge. Els fets van passar a tres quarts de nou del vespre, quan els bombers van rebre l'avís d'un foc en una casa unifamiliar adossada de dues plantes situada al número 94 del carrer dels Castells, al barri del Fornàs. De seguida va sorprendre a tothom tant la potència de les flames com l'intens fum negre que generava la combustió i que era visible des de diferents punts de la capital de l'Alt Camp.

Unes hores després, els Mossos van procedir a detenir l'home com a presumpte autor dels delictes d'incendi i de maltractament en l'àmbit de la llar. Segons fonts policials i dels veïns, l'home estava en procés de separació i, després d'una discussió familiar, va ruixar amb combustible la casa i hi va calar foc. També es té constància que fa unes quantes setmanes l'home va protagonitzar una temptativa per autolesionar-se.

L'incendi va destruir totalment les dues plantes de la casa i durant el sinistre es van haver d'evacuar una vintena de veïns de les cases dels costats, que finalment no van resultar afectades. En l'extinció, hi van treballar cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van donar el foc per controlat al cap de mitja hora. També es va haver d'acordonar una part del carrer per seguretat.

L'antic hotel Mas Can Ros de Gaians estava a la venda per la Sareb des del 2008

Fa alguns mesos l'hotel rural de Cal Ros d'Aiguamúrcia apareixia com un dels immobles més cars que tenia a la venda la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), més coneguda com a banc dolent. A partir d'ara, passarà a ser gestionat per Amalgama-7, una institució privada, concertada amb l'administració pública, que es dedica a l'atenció terapèutica i educativa a adolescents, joves i les seves famílies.

L'hotel Mas Can Ros de Gaians, una masia del segle XIV que va ser restaurada totalment el 2005, va tancar portes el 2008 i va passar a mans de la Sareb, que inicialment el va posar a la venda per 3.150.000 euros. L'immoble està situat al camí de les Ordres, que el banc dolent definia com una “excel·lent ubicació a la part alta de la plana central de l'Alt Camp, comarca amb gran desenvolupament d'activitats turístiques i comercials”. La finca és en una parcel·la de 830.115,00 metres quadrats, dels quals 3.324,25 estan construïts en dues plantes, golfes i planta semisoterrània. Disposa del restaurant i de quinze habitacions, a més d'una pista poliesportiva, piscines i un bar exterior. També té una pista de doma i un parc infantil.

L'edifici serà la seu ara d'un equipament especialitzat adreçat a nois i noies adolescents amb problemes educatius que no presenten coeficients intel·lectuals baixos, sinó tot el contrari. Són joves que tenen dificultats escolars no per raons intel·lectuals, sinó per manca de motivació, la qual cosa no afecta només el rendiment a l'escola, sinó que en molts casos també provoca una falta d'encaix familiar i social.

Els residents de Cal Ros empraran les instal·lacions per treballar en els eixos de l'escola, l'esport i la natura. Seran atesos per un equip interdisciplinari clínic, acadèmic i socioeducatiu. Montserrat Magrané és la directora d'Amalgama-7, que té com a director mèdic Jordi Royo. Tots dos tenen una àmplia experiència en el sector públic i el privat. L'equipament entrarà en funcionament de manera progressiva i està previst que generi a l'entorn d'uns setanta llocs de treball de manera directa, a més dels llocs de treball que ja està generant la primera fase de posada en funcionament.

Carros, cavalleries i també motos Vespa faran el trasllat del santuari de la Conca a Tarragona

Els portants de la ciutat de Tarragona, bo i acompanyats de la Societat de Sant Antoni de Valls, s'enfilaran a la muntanya de la Brufaganya per omplir els barrals d'aigua de les fonts i traslladar-la a la ciutat per complir la tradició de les festes patronals de Sant Magí. Hi arribaran demà, dimarts, on faran nit després de celebrar una missa i de sopar. Avui, però, i per tercer any consecutiu, a primera hora del matí també emprenen el viatge un grup de tarragonins que faran el mateix cerimonial però complint un requisit imprescindible. Ha de ser a dalt d'una moto Vespa.

Dimecres, amb les primeres clarors del dia, des del santuari de la Brufaganya, situat al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà), la corrua dels portants de l'aigua sortirà cap a Tarragona amb els carros i cavalls, passant per Santa Perpètua de Gaià i endinsant-se a l'Alt Camp per les carreteres i camins de Querol, el Pont d'Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Bràfim. L'endemà, dijous, el camí es reprendrà cap a Nulles per entrar al Tarragonès pel Catllar i els Pallaresos. Cap a les 19.00h, s'espera que l'aigua arribi a la plaça de la font i que comenci la programació festiva que dóna la benvinguda.

La tradició de la portada d'aigua de la Brufaganya a Tarragona està documentada de l'any 1843, tot i que probablement és molt més antiga. Al segle XX la Guerra Civil Espanyola en va interrompre la celebració, però el 1994 un grup de tarragonins va decidir recuperar-la.

El seu origen se situa entre la història i la tradició, quan l'emperador Dacià, enemic dels cristians, va ordenar que sant Magí fos degollat. El sant havia fugit de la presó però el van localitzar a les muntanyes de la Brufaganya, on feia vida d'anacoreta. Sant Magí va veure arribar els soldats assedegats, va picar amb el bastó a terra tres cops, i va fer brollar una font d'aigua. El gest no va tenir contrapartida i el van degollar un 19 d'agost de l'any 360.

L'aigua, però, va passar a tenir consideració de miraculosa i un capellà de Tarragona va encarregar anar-la a buscar amb carros i cavalleries. Així, malalts i devots que no es podien desplaçar a la Brufaganya en podien beure.

Amb una forta devoció arreu de tot el país

Sota el santuari de Sant Magí de la Brufaganya hi ha la capella de les Fonts de Sant Magí. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera i Igualada han anat a buscar aigua de les fonts per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns. A prop de la capella també hi ha un pedró dedicat a sant Magí per la ciutat d'Igualada, que dóna fe de la devoció igualadina.

Una parella de Valls guanya el Concurs de Dames i Vells i representarà el seu ball parlat per Santa Tecla

La plaça de Dames i Vells va ser l’escenari ahir del segon vermut popular que va servir per recaptar fons que es destinaran al sistema de megafonia que s’utilitza en les representacions del ball durant els dies de Santa Tecla. La principal novetat d’enguany va ser la presentació de la Rumba del Ball, una peça que els membres de Dames i Vells van ballar i corejar amb l’ajuda de tots els assistents. La cançó compta amb la lletra de l’actor Oriol Grau i la música a càrrec de l’Enric ’Xato’ Grau. Ca p a dos quarts de dues del migdia, la plaça es va convertir en una comunió per gaudir d’una autèntica rumba d’estiu.

Entre ball i ball es va celebrar la segona part del Primer Concurs - i potser l’últim- de Dames i Vells, on hi podien participar parelles disfressades per recitar els seus versots. Enguany, no va haver-hi dubtes en l’elecció ja que la única parella participant - de Valls- va guanyar el concurs i podrà participar en la darrera representació de versots del Ball de Dames i Vells, que se celebrarà, el dia 23 de setembre, per les Festes de Santa Tecla.

La parella vallenca ja va advertir en el primer versot que “no som tarragonins genuïns” però, tot i així, van demostrar tenir un bon domini dels temes d’actualitat local com els Jocs Mediterranis, la prohibició d’actuacions musicals a les platges o el futur de l’aparcament Jaume I. L’acte va tancar amb una fideuada per a tots els assistents i molta música per ballar i gaudir d’un dels actes previs de les Festes de Sant Magí.