Les xifres contrastades pels experts de Exeter i Girona, en un estudi sobre l'entorn i la salut publicat en 'Marine Pollution Bulletin' afirmen que un creuer contamina amb una petjada de carboni superior a 12.000 automòbils. Al Mediterrani, les emissions d'aquestes naus i transbordadors suposen el 10% de tot el planeta. Aquesta és una mar relativament petita, amb trànsit molt intens, pèrdua de biodiversitat i pesca. Les urbs limiten el trànsit, fumar, el soroll i el lloguer de pisos turístics.
Tarragona ha donat llum verda a l'acceptació d'aquestes maleïdes tones de CO₂ i altres tantes substàncies com òxids de sulfur, òxids de nitrogen i el sutge de les xemeneies amb una altíssima concentració similar a la de Pequín i Santiago de Xile. Sumin una altra tona d'escombraries diàries incinerades i eliminades a la mar i l'abocament d'aigües fecals i químiques. Estem dient amén a aquestes cantarelles que cadascú aplica com més li convé sobre proximitat, sostenibilitat, ecologia, energies renovables i compromís ambiental quan encara no hem oblidat els ressons arribats des de 'Els mons de Yoli', la vicepresidenta, que anunciava la supressió de vols domèstics en favor dels trens. Un cant a la incoherència.
Poques banderes blaves a les platges podran exhibir-se i això implica una sentència per a l'anomenat destí familiar que mai ha pogut superar l'estigma del turisme de borratxera. I qui defensa el sector de la pesca, la conservació marina i la salut dels residents? Sense haver resolt el problema de la professionalització i els salaris en l'hostaleria, això és el que ens espera: visitants que per una mitjana de 18 euros gastats en excursions i menuderies, descarregaran totes aquestes escombraries en la nostra llar.
De debò mana l'economia?, llavors perquè no milloren les condicions dels treballadors locals que consumeixen i aporten molt més que els passatgers? Ho lamento pels qui depenen d'aquesta indústria i especialment pels meus amics artistes que davant la desaparició de casinos i mitjans d'entreteniment estables, s'han vist obligats a treballar en els vaixells on res és com en 'Vacaciones en el mar', (The love boat, anys 70). Molts critiquen l'explotació tèxtil a Àsia i ignoren que quan els turistes gaudeixen a bord estan sostenint l'abús de companyies sota banderes no comunitàries que no cotitzen als treballadors de països deprimits, establint la normalitat de la fam per a demà.
Un sou de 1200 € queda gairebé en la meitat per les elevades comissions dels agents de contractació, l'assegurança mèdica privada obligatòria i els viatges des del seu país d'origen, no tenen dia lliure i unes condicions molt restrictives. Es viu millor en terra, però no els falten candidats necessitats d'aquest pa per a avui. Ho sé, ja que fa una dècada em van oferir produir xous amb un sou digne del polític passant per la porta giratòria d'una multinacional i que vaig declinar per diverses raons. Quan els responsables d'aquestes negociacions venen aquesta projecció de futur per a la internacionalització de Tarragona, ometen els perjudicis irreversibles i compleixen els seus objectius empresarials ignorant els debats de la Cimera del Clima.
Per cert, en la majoria d'aquestes companyies navals no volen treballadors espanyols, racisme a la porta de casa. En altres paraules, assisteixi en primera línia a l'agonia de la nostra costa i mengi vostè merda, milions de mosques no poden estar equivocades.
