Perquè, mancant un mèdium fiable mai ho sabrem. Des que es recreés la pel·lícula 'The Polar Express', a Tom Hanks li encanta la idea de ser immortal gràcies a la intel·ligència artificial. La digitalització de les persones pot semblar ocurrent i també inquietant a causa de la moda del 'deep fake' i com en tota innovació es desconeixen les conseqüències. Els drets d'imatge plantegen qüestions legals i ètiques.
Quan treballava en les varietats, venia un senyor de la SGAE i prenia nota del repertori amb el corresponent benefici pel propietari intel·lectual. Recordin quan la citada societat es va aplicar a fons amb els negocis per a cobrar per l'execució de música i imatge. Vaig ser crítica amb el cànon al CD per enregistrar, d'ús personal i vaig protestar, és que ens cobraran per emmagatzemar en el nostre cervell els records o cantar a casa?, i és que ningú fotocopia un text quan estudia?
Hi ha una persecució d'imitacions en qualsevol mercat ambulant, amb notícies sobre destrucció de productes confiscats i resulta que tota la costa mediterrània fa més de dues dècades que utilitza material protegit intel·lectualment pel qual no es paga en els espectacles de les seves terrasses. He arribat a veure xous amb la banda sonora, coreografia original―i el text― d'una obra musical per equips d'animació d'hotels i ressorts, i orquestres contractades per ajuntaments que usen fragments de pel·lícules i vídeos de famosos en la pantalla de fons. Això no es correspon amb la quota ambiental d'un bar, no és execució. És interpretació i difusió pública, un frau fet costum que perjudica doblement els autors que més que drets tenen esquerres.
Finalment, em fixo en aquestes bandes anomenades 'Tribut' com el xou 'Hola Raffaella', que tota la premsa de Tarragona va anunciar com a plat fort de les passades Nits Daurades de Salou, presentant un calc de la informació de venda facilitada per l'agència productora, sense haver-se documentat sobre la qualitat d'aquest. Pàgines, dient bajanades com que Raffaella ―l'original― era extravagant, o que la imitadora de la italiana ―abnegada infermera, però poc professional d'escena― anava acompanyada de coreografia i vestuari que feien honor a la diva i a la seva època. Falsa propaganda. Adoro a la Carrá, és el meu referent de joventut i vaig estar temptada de contemplar-lo en directe, però tres vídeos en YouTube, un de la promo, em van convèncer de no assistir. Viure del conte a costa del mite i del pressupost municipal, amb una perruca de basar, roba de nyigui-nyogui i dos ballarins descompassats, em sembla una aixecada de camisa. Crec que molts van aplaudir a la seva pròpia nostàlgia i no, no va ser un èxit va ser un engany. M'alegro que Raffaella D.E.P., no hagi hagut d'assabentar-se de semblant despropòsit, una burla, i sento molt que d'ella es beneficiïn i ho continuaran fent sense el seu consentiment altres espavilats, amb aquest 'esquerre d'imatge' que desprotegeix als qui no poden reclamar.
En l'escena, tal com deia Paco Calatrava 'el lleig' dels germans còmics, que estimo per molta carretera i manta en temps, 'Ja que hi som, ho farem bé'. Afegeixo la frase del sorneguer regidor Carlos Salgado en el teatre Apol·lo de Barcelona en començar la funció: 'Senyoretes, facin-ho bé, no com sempre'.
Vagi per a la premsa que s'omple la boca d'excel·lència quan es tracta de mediocritat, tècnics i regidors que no distingeixen el que contracten i empreses que se salten la legalitat en contra dels autors. No bastarien els 3 cossos policials que operen a Hospitalet de l'Infant, darrere de dues dotzenes de senegalesos, un diumenge al matí per a acabar amb tots aquests pirates invisibles i tan tolerats, que destrueixen la bona feina d'aquesta cultura que a ningú importa.
