En plena situació d’emergència climàtica i amb unes reserves d’aigua als embassaments inferiors al 19%, l’Ajuntament ha pres de la decisió que això de la transició energètica no va amb la ciutat de Valls ni amb els seus ciutadans i ha decidit eliminar, sense fer soroll, les bonificacions fiscals per a instal·lacions d’energies renovables a partir de l’1 de gener del 2024; és a dir, les peticions registrades a partir d’aquesta data no tindran dret a les bonificacions de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), ni sobre l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). El tema ens sembla d’una gravetat extrema vist el panorama actual en una regió, la nostra, la mediterrània, en què els efectes del canvi climàtic es deixen sentir amb especial intensitat (sequeres extremes, temporals, incendis, etc.). Per tant, considerant que el canvi de la normativa fiscal encara està pendent d’aprovació definitiva, ens sembla important informar els ciutadans de les conseqüències d’aquest gir de 180º en les polítiques municipals respecte a aquest tema.
Un grup de ciutadans-activistes amb formació professional de caràcter tècnic de Valls, preocupats pel canvi climàtic i veient la dificultat per a introduir les energies renovables en certs barris i especialment en els blocs d’habitatges, ens estem organitzant, amb total independència de les institucions i partits polítics, i sense cap ànim de lucre, amb l’objectiu de potenciar aquestes energies en les seves diferents formes. La intenció és impulsar, informar, assessorar i donar suport a la població en tot allò que estigui al nostre abast. Considerem imprescindible col·laborar amb les administracions, sobretot amb l’administració local, ja que, sense el seu suport i exemple serà impossible trobar solucions a moltes de les situacions existents i convèncer la població de la urgència i els avantatges d’apostar per la producció i l’autoconsum d’energies renovables.
L’Ajuntament de Valls va ser un dels primers, i dels més generosos, a establir unes bonificacions per a les instal·lacions solars tèrmiques i per a les fotovoltaiques. Sense distingir entre unes i altres instal·lacions, contemplava la reducció de l’IBI al 50% els 5 primers anys i al 25% els 5 següents. Pel cas de la solar tèrmica aquestes bonificacions superaven en molts casos el cost total de les instal·lacions, creant una situació difícilment sostenible i de dubtosa legalitat i així es va comunicar de manera informal, ja fa més de tres anys, a algun regidor municipal de l’equip de govern, sense que hi hagués cap modificació. Sobtadament, l’11 d’octubre d’aquest any, 2023, es va decidir eliminar totalment aquest tipus de bonificacions.
Al llarg d’una reunió mantinguda entre el nostre grup i l’Alcaldessa i amb la presència del regidor municipal d’Hisenda, per tal de presentar-nos com a grup i oferir la nostra col·laboració, coneixements i expertesa en temes d’energies renovables, es va posar en evidència la incoherència d’aquest canvi de criteri en les bonificacions, tot considerant la necessitat i l’obligació que tenen totes les administracions públiques de lluitar contra el canvi climàtic i la dependència d’energies fòssils. Més encara si considerem el recent acord municipal del dia 30 d’octubre en que l’Ajuntament s’adhereix al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia que parla d’emergència climàtica i estableix, entre d’altres, l’ambiciós objectiu de reduir les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle d’un 55% el 2030 i d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Si l’objectiu ja de per sí és difícil (diríem que impossible atesa la situació de partida de Valls), és evident que sense la implicació ciutadana i l’estímul fiscal per dur a terme instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, aquest objectiu serà una autèntica quimera.
L’única explicació que hem rebut és un canvi de prioritats, com ara la bonificació de construccions en règim cooperatiu i altres actuacions en matèria d’habitatge. És evident que és un objectiu desitjable i molt lloable i que correspon a l’Ajuntament establir les prioritats, però creiem que és perfectament compatible amb el manteniment, amb ajustos importants, això sí, de les bonificacions fiscals. Resulta incomprensible l’estroncament d’un programa d’impuls a les energies renovables tot just en aquest moment en què començava a arrencar i que encara està tot per fer. Per ser més precisos no podem entendre que la transició energètica no estigui al bell mig de qualsevol decisió que, en aquest cas l’administració local, vulgui prendre. El fet que alguns regidors de l’actual equip de govern afirmin en un debat radiofònic que “les plaques solars són del present o del passat” (?), o bé que amb els Fons Next Generation es poden obtenir ajudes de 18.000 € evidencia que no se sap de què es parla, causa desconcert i dóna idea del desconeixement i de la poca sensibilitat que hi ha en la matèria.
El PROENCAT 2050 (Prospectiva Energètica de Catalunya 2050), elaborat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), estableix uns objectius d’instal·lació de 12.000 MW renovables per l’any 2030 i 58.400 MW fins l’any 2050 per assolir un sistema totalment descarbonitzat. No cal dir que per assolir aquests objectius es requereix un ritme d’instal·lació com mai s’ha vist a Catalunya... i, és en aquest context que, a Valls, no se’ns acudeix res millor que aturar el ritme dels darrers anys.
La proposta del GIR, i així es va exposar a la reunió amb els responsables municipals, era distingir entre les instal·lacions de solar tèrmica (per la producció d’Aigua Calenta Sanitària -ACS-) i la solar fotovoltaica per autoconsum. Pel cas de la primera, la solar tèrmica, reduir a un màxim de 3 anys i, si calia, fins i tot eliminar completament les bonificacions. Pel cas de la fotovoltaica per autoconsum, proposàvem una bonificació del 50% de l’IBI amb un màxim de 600 €/any i limitada a 5 anys. Dit en altres paraules, l’estalvi fiscal màxim que obtindria una família seria de, com a màxim, 3.000 €, que contrasta de manera clara amb l’ordenança actual. Considerem que amb mesures com aquesta es podrien anar corregint les deficiències de l’anterior ordenança i, el més important, es podria seguir impulsant la imprescindible col·laboració ciutadana en la producció d’energia elèctrica renovable. I, si realment aquest fos el topall, no es pot dir que amb la bonificació de l’IBI es “paga” tota la instal·lació; res més lluny de la realitat. És una petita empenta, una ajuda per dur a terme una inversió que, pel cap baix, serà d’uns quants miler d’euros. No s’ha de perdre de vista que la diferència entre la inversió i la bonificació fiscal s’haurà d’eixugar mes a mes amb l’estalvi generat en la factura elèctrica.
És evident que sense el suport i l’exemple de l’Administració Local, serà impossible trobar solucions a moltes de les situacions existents i convèncer a la població de la urgència i els avantatges d’apostar per la producció i l’autoconsum d’energies renovables.
Pronostiquem que, si l’Ajuntament de Valls no rectifica i desapareixen les bonificacions a les energies renovables, el proper any 2024 s’aturaran dràsticament les peticions de noves instal·lacions. Això serà un cop molt dur no només per a les empreses instal·ladores locals , sinó que afectarà també l’economia dels consumidors que no les podran implantar i, evidentment els objectius de descarbonització amb els que l’Ajuntament diu estar implicat.
Per al nostre grup de voluntaris suposa començar amb molt mal peu. L’Ajuntament ens deixa sense un bon argument per intentar agrupar i guanyar voluntats i per animar a instal·lar plaques fotovoltaiques a la població, sigui en forma d’autoconsums individuals, col·lectius (en blocs de pisos) o en forma de comunitats energètiques. Si tenim en compte que l’energia és el factor més influent en el canvi climàtic, hauríem d’intentar tots plegats aturar aquest despropòsit i donar la importància que mereix al canvi de paradigma que el món necessita, potenciant les energies renovables a tots els nivells.
Grup Impulsor d'Energies Renovables
Signat:
Pedro Garcia Brito, Josep Llop Tous, Jordi Martí Balcells, Josep M. Martí Duran, Marc Miquel i Godall, Fèlix Nolla Magrinyà, Cèsar Roca Vallverdú, Josep M. Ruiz i Cases, Jordi Trilla Folch i Jordi Tudó i Berenguer.
