L'article és el resultat d'un treball de Jana Compte, Jiayi Xia, Lianyi Ge i Blai Folch, estudiants de 3r curs d’ESO de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus.

1. Futur

L’únic imprescindible per tal de mantenir viva la nostra llengua és que s’usi i es transmeti, per la qual cosa és bàsic promoure referents en el món audiovisual i en altres espais de socialització. A Catalunya, l’oportunitat està en el milió de persones que hi han arribat els darrers anys. Hem de buscar maneres perquè s’animin a utilitzar el català. I sembla que no és el cas perquè, tot i aprendre’l, quan veuen que la resta de la població ens hi adrecem en castellà, arriben a la conclusió que el català no els és útil per viure. Analitzem-ne les causes històriques, observem-ne les circumstàncies actuals i siguem-ne coresponsables tots junts.

2. Present

Si tenim en compte els múltiples atacs que ha patit la nostra llengua al llarg de la seva història, podríem resumir que el català encara es troba en un relatiu bon estat de salut. Actualment, la seva parla s’estén sobre un territori d’uns 68.730 km2, habitat per més de tretze milions de persones pertanyents a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

Però hem d’estar en alerta ja que al món hi ha un 40% de llengües en risc de desaparèixer per la disminució del seu ús. És el comportament lingüístic dels joves catalans en relació amb la llengua catalana, que, tot i haver-la apresa, no la fan servir, el que assenyala la desaparició progressiva d’una llengua com el català.

Les gràfiques que hem realitzat a partir de les enquestes que hem fet als companys de classe de 3r d’ESO B de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus demostren precisament que l’ús del català a casa (amb la família) o amb els amics (a dins de l’aula i a fora de l’aula) és mínim i, si les dades fossin iguals arreu de Catalunya, podríem arribar a pensar que la desaparició de la nostra llengua ja ha començat.

Aquestes gràfiques ens mostren que a classe es parla, en converses entre els alumnes, més el castellà que d’altres llengües i es pot veure, amb un cop d’ull, que el castellà supera per molt el català, la qual cosa és estranya ja que, amb la normativa dels instituts a Catalunya, la llengua vehicular i principal a l’ensenyament és el català, i, doncs, hauria de parlar-se més. A més, l’ús del castellà parlat entre amics a fora de classe també és molt elevat fins i tot en els casos que tots dos amics pertanyin a famílies catalanes. Podem esbrinar per què passa això?

Hi ha diversos factors que poden influir en el fet que algunes persones parlen més castellà que català. Un d'ells és el bilingüisme familiar. Hi ha famílies en què els pares parlen castellà entre ells o per raons diverses prefereixen comunicar-se amb els seus fills en aquesta llengua. Això pot influir en la fluïdesa i l'ús del català per part dels infants i els joves. Un altre factor important és el context sociolingüístic i històric. Durant molts anys, el català va ser discriminat i reprimit durant la dictadura franquista. Aquesta situació va provocar que moltes persones no aprenguessin el català a l'escola o fins i tot l'oblidessin. Tot i que després de la dictadura es va impulsar la normalització del català, encara hi ha persones de generacions més grans que no el parlen o el parlen de manera limitada.

No obstant això, cal destacar que hi ha una gran quantitat de catalanoparlants a Catalunya i que el català té un fort arrelament a la cultura i a la identitat. Les institucions i els mitjans de comunicació promouen activament l'ús del català i hi ha un fort moviment per preservar i fomentar la llengua catalana.

En resum, tot i que hi ha famílies a Catalunya que parlen més el castellà que el català, el català encara és àmpliament utilitzat i té un paper central a la vida quotidiana i a la cultura catalana.

3. Passat

Al segle V, amb la desaparició de l’Imperi Romà, van començar a proliferar a Europa les llengües romàniques, una evolució natural del llatí. Precisament, el naixement de la llengua catalana pertany a aquest grup de noves llengües. El naixement del català se situa entre els segles VII i IX a una part de l’actual Catalunya, al voltant dels Pirineus. Les primeres paraules i els primers textos híbrids entre la nostra llengua i el llatí els trobem en documents quotidians com testaments o actes jurídics que es troben ja per escrit al segle IX. Però no és fins al segle XII quan trobem les primeres obres literàries. Són textos autònoms i altres obres que es tradueixen del llatí al català.

Mapa del territori català, l'any 1000

Posteriorment, al segle XIII va tenir lloc l'expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa i, com a conseqüència, de la nostra llengua i literatura. El rei Jaume I va aconseguir victòries territorials molt importants. D’una banda, les Illes Balears van ser repoblades majoritàriament per catalans. D'altra banda, el Regne de València va ser repoblat també per catalans i part del Regne de Múrcia també va ser conquerit, encara que el català com a llengua parlada en aquest regne va començar a minvar al segle XIV. Durant els segles XVI i XVII el castellà es va anar introduint progressivament al territori de parla catalana. El català va continuar sent la llengua d’ús popular en diversos àmbits (familiar, església, administració, etc.), però va tenir lloc un augment de la presència de llengua castellana a causa de diversos fets.

Després de la Guerra de Successió i d’un període de decadència de la llengua catalana, va aparèixer un moviment cultural i literari, la Renaixença, durant el segle XIX, que va tornar a recuperar la força de la llengua i el sentiment català. La llengua catalana, però, mai no havia perdut el seu ús social, però diferents factors podien amenaçar la seva continuïtat com a llengua vehicular, com, per exemple, l’abandonament de les classes benestants com a llengua per a la cultura i que aleshores ja feia més d’un segle que no era una llengua oficial.

Però el darrer gran atac a la nostra llengua va arribar amb la dictadura, entre els anys 1939 i 1975. La persecució va ser intensa, especialment els anys quaranta i cinquanta. El règim franquista va prohibir l’ús de la llengua catalana en àmbits com l’educació, llibres, diaris o revistes, i va ferir greument de nou la nostra llengua. Però, malgrat tot, el català s’ha mantingut fins ara com a llengua de transmissió familiar.