Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

"La teoria de les finestres trencades"

Opinió Cristina Guzmán
Dilluns, 08 Mai 2017 19:57

En els últims anys i des del Grup Municipal del Partit Demòcrata hem comprovat i seguim comprovant de primera mà el mal estat de la nostra ciutat, dels nostres barris, de cada carrer i de cada equipament que en forma part. Hem escoltat veïns i veïnes, entitats i associacions de tots els indrets de Tarragona i tots ells coincideixen en un sentiment d’indignació envers l’actual gestió municipal a l’hora de donar resposta a les nombroses i eternes demandes.

La situació ens fa pensar en la coneguda teoria de les finestres trencades dels científics socials James Q. Wilson i George L. Kelling. Aquesta teoria postula que des del moment que un edifici té una finestra trencada, augmenta la probabilitat que es produeixen més actes vandàlics a la zona. Per què? Doncs perquè una finestra trencada que no s’ha arranjat és símbol d’indiferència, de deixadesa i de descontrol. El missatge que transmet un vidre trencat durant mesos sense cap mena de resposta exterior és que es poden causar d’anys sense que te’n facin assumir la responsabilitat, que no li importa a ningú.

Malauradament aquesta teoria la veiem dia a dia a la nostra ciutat. Un dels exemples més clar és el cas del Centre Cívic de Sant Salvador, on ja fa dos anys que es van trencar un parell de vidres. Aquells dos vidres continuen trencats i actualment hi ha més d’una vintena de finestres esgarrades al mateix edifici, equipament que en els últims estius també ha patit robatoris amb força.

Podríem posar múltiples exemples més: el mal estat de la zona esportiva de La Móra amb les tanques, cistelles i porteries trencades, el deteriorament del mobiliari públic de barris com Campclar i Solimar, els fanals trencats de la carretera principal de La Floresta, la degradació que pateixen nombroses voreres de barris com Riu Clar, Cala Romana i La Llevantina-Bon Sol, etc.

Fa massa temps que els tarragonins i tarragonines reclamen l’arranjament d’aquestes i altres deficiències que veuen dia rere dia al seu barri, als seus carrers. Tant ells com nosaltres ens preguntem el perquè d’aquesta manca de resposta, de la permissivitat d’un equip de govern davant petites reparacions que tan sols requereixen de voluntat política.

La situació actual és complicada però també reversible. Es tracta d’evitar el deteriorament de l’espai públic i de crear una ciutat, neta, ordenada i respectuosa amb els codis bàsics de la convivència. No podem continuar veient-les passar.

Cristina Guzmán

Cristina Guzmán

Consellera del Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDECAT) a l’Ajuntament de Tarragona