Ens trobem davant d’una espècie amb força variabilitat de plomatge. Generalment té el cos de color marró, amb un collaret de tons més clars (és un dels trets que sovint més ens ajuda). Vist des de sota, en vol, la part anterior de les ales és de color marró i la resta de l’ala és de color molt clar, amb la vora negra. La cua és també clara amb la vora negra. Des de la vista superior és de color força uniforme, també marró.

De tant en tant trobem alguns exemplars de color molt clar, quasi blancs. Tal i com he dit, la variabilitat de color i disseny és força gran.

Vista lateral d’un aligot comú (E.P.)

Per identificar rapinyaires en vol sempre ens hem de fixar en l’estructura de l’ocell degut a que molts cops no podem apreciar bé els colors, estant l’ocell a contrallum. En aquest cas és ben robust, amb el coll curt i ample, ales també ben amples i cua més aviat curta.

Aquestes proporcions ens permeten diferenciar-lo d’una espècie que ens pot resultar similar: l’aligot vesper.

En vol, veiem que és un ocell ben robust amb coll curt i ales amples (E.P.)

A Catalunya l’aligot comú és una espècie resident, però també s’observen exemplars d’altres regions durant la seva migració i rebem com a hivernants una gran quantitat d’exemplars.

Al Camp de Tarragona es reprodueix en diversos punts, requerint només de la presència d’algunes zones arbrades on fer niu. En general, cap al litoral no hi és tan present.

Com a migrador el podem veure des de qualsevol punt, tan a la primavera com a la tardor.

Com a hivernant és molt poc exigent. Es troba en ambients ben variats, fins i tot a camps de conreu al costat de carreteres.

Possiblement a la comarca del Priorat és on aquesta espècie és més difícil de trobar.

Aligot aturat a sobre d’un arbre, buscant alguna presa (E.P.)

Com tots els ocells rapinyaires, l’aligot comú és un ocell carnívor. De fet és una espècie molt oportunista i tant pot caçar petits mamífers, ocells, conills, rèptils com grans insectes. També pot aprofitar la carronya, doncs és una manera d’aconseguir aliment amb poc esforç.

La seva variabilitat de plomatge és ben gran (E.P.)

A l’hivern possiblement és quan més fàcilment veurem aquest ocell, doncs el trobarem ben sovint aturat als pals i cables al costat de les carreteres o sobrevolant els camps propers.

Habitualment el trobarem sobre torres i pals (E.P.)