Pilar Samitier, Andrea Suñé, Lila Messibah i Ainhoa Valencia han descrit activitats realitzades per treballadors d’Inipro en els serveis municipals d’immigració. Fa uns dies, els responsables de la investigació van reconèixer durant el judici que no havien considerat necessari interrogar els professionals de la UTIC, la unitat on es desenvolupaven bona part dels treballs. El jutge instructor també va rebutjar inicialment noves declaracions, que finalment van ser autoritzades per l’Audiència Provincial.
El judici del cas Inipro ha incorporat quatre testimonis de treballadores municipals que posen en entredit part de les tesis sostingudes sobre la suposada inexistència de treballs realitzats pels empleats de l’empresa en els serveis municipals d’immigració de Tarragona.
Les declaracions de Pilar Samitier, Andrea Suñé, Lila Messibah i Ainhoa Valencia han aportat informació directa sobre les activitats desenvolupades, les reunions de coordinació, l’atenció a persones immigrades i la participació en diferents projectes comunitaris.
Els seus testimonis adquireixen una rellevància especial perquè una part de la investigació es va fonamentar en declaracions de treballadors municipals que asseguraven desconèixer les activitats d’Inipro, tot i que alguns pertanyien a departaments que no tenien una relació directa amb la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC).
Aquesta circumstància és un dels elements que destaquen les defenses, que consideren necessari contrastar les conclusions de la investigació amb les explicacions dels professionals que van conèixer directament els serveis prestats.
Ainhoa Valencia recorda amb precisió els treballs del 2012 i no recorda les consultes del comitè d’empresa
Una de les declaracions més significatives de la jornada d’avui ha estat la d’Ainhoa Valencia, treballadora de la UTIC, que ha explicat amb detall les tasques que va desenvolupar amb Cecilia Mangini i Mario Burzuri durant el 2012, després de reincorporar-se de la seva baixa per maternitat.
La testimoni ha descrit activitats d’assessorament a persones immigrades, elaboració d’informes, suport en tràmits administratius, acompanyament i coordinació amb els serveis municipals.
Valencia ha recordat una col·laboració continuada durant aquell any i ha explicat que, quan els treballadors van deixar de prestar els seus serveis, algunes de les funcions que desenvolupaven van haver de ser assumides pel personal municipal.
També ha reconegut haver vist, abans de la seva baixa per maternitat l’any 2010, persones com Basile, Juan Carlos i Cecilia participant en activitats relacionades amb la Fira Intercultural.
En aquest punt, però, ha introduït un matís important. La testimoni ha precisat que no podia determinar si aquelles persones hi participaven com a treballadors que col·laboraven amb els serveis municipals o com a membres de les associacions implicades en l’organització de les activitats.
Un dels moments destacats de la seva compareixença s’ha produït quan ha estat preguntada per les consultes que suposadament li van fer membres del comitè d’empresa.
Valencia ha manifestat que no recorda haver mantingut cap conversa amb el comitè sobre aquests treballadors. A més, ha explicat que fa aproximadament una o dues setmanes una membre del comitè li va recordar que sí que havien parlat d’aquest assumpte anys enrere.
La testimoni, però, ha mantingut que no recorda aquella conversa.
Aquesta explicació introdueix una divergència respecte del relat dels representants sindicals sobre les comprovacions que van efectuar abans de formular les seves sospites.
La diferència és especialment significativa perquè Ainhoa Valencia no s’ha limitat a reconèixer haver vist els treballadors en alguna ocasió, sinó que ha descrit una col·laboració professional continuada durant el 2012 i ha identificat tasques concretes que desenvolupaven en coordinació amb els serveis municipals.
Quatre treballadores que han explicat activitats i projectes concrets
Les declaracions de les altres tres treballadores completen la informació sobre les activitats desenvolupades pels empleats d’Inipro.
Pilar Samitier, que exercia funcions de consergeria a les dependències municipals, ha reconegut que veia Cecilia Mangini i Mario Burzuri entrant i sortint de les oficines i participant en l’activitat quotidiana del centre.
També ha explicat que no existia un sistema ordinari de fitxatge d’aquest personal i que no acudien cada dia a les dependències municipals, una circumstància que les defenses relacionen amb les activitats que es desenvolupaven fora de les oficines.
Andrea Suñé, vinculada al programa Actiu als Barris, ha recordat la participació de personal d’Inipro en reunions de coordinació i actuacions de dinamització comunitària.
Entre les iniciatives que ha identificat hi ha el projecte Escales Actives, que incloïa activitats amb veïns, intervencions als barris i reunions de treball. La testimoni també ha reconegut documentació relacionada amb aquestes actuacions.
Per la seva banda, Lila Messibah ha explicat que va treballar amb Cecilia, Mario i Basile en activitats relacionades amb els serveis municipals d’immigració. També ha aportat informació sobre el funcionament dels equips, les reunions de coordinació i diferents projectes desenvolupats en aquest àmbit.
Pel que fa a Juan Carlos Lozano, cal diferenciar el que Messibah va declarar durant la instrucció del que ha manifestat ara al judici. En la seva declaració anterior va reconèixer haver treballat amb ell. En canvi, durant la seva compareixença actual, i a preguntes de la seva advocada, ha explicat que han passat molts anys i que ja no recorda aquella col·laboració. Per tant, no ha negat haver-hi treballat, sinó que ha manifestat que actualment no ho recorda.
Les quatre compareixences han ofert perspectives diferents, però han permès identificar persones, projectes, reunions i tasques professionals vinculades als serveis municipals.
El jutge instructor va rebutjar inicialment escoltar nous testimonis i l’Audiència Provincial va autoritzar les declaracions
Les compareixences han recuperat també una controvèrsia que es remunta a la fase d’instrucció del procediment.
El gener del 2017, l’advocat Paco Zapater, defensor de quatre investigats vinculats a Inipro, va sol·licitar la declaració de quatre persones que considerava coneixedores de les activitats desenvolupades per l’empresa.
Entre elles hi havia professionals relacionades amb la UTIC, personal dels serveis socials municipals i una antiga presidenta veïnal.
El jutge instructor, Joaquín Elías Gadea, va rebutjar inicialment aquestes testificals perquè va considerar que eren més pròpies de la fase de judici oral.
La defensa va recórrer la decisió i l’Audiència Provincial va acabar autoritzant les declaracions, que es van practicar durant el 2018, en la fase final de la instrucció.
Aquest antecedent adquireix ara una nova dimensió durant el judici, després que diferents treballadores municipals hagin explicat activitats concretes realitzades per empleats d’Inipro.
Les defenses qüestionen que no s’aprofundís des del primer moment en les explicacions dels professionals que coneixien directament els serveis d’immigració i que, en canvi, es donés rellevància a testimonis de treballadors d’altres departaments que desconeixien aquestes activitats.
Els testimonis directes obren nous interrogants sobre la investigació
El conjunt de declaracions planteja una qüestió central: fins a quin punt el desconeixement de determinats empleats municipals permet concloure que una activitat no es va realitzar, especialment quan altres professionals han explicat haver-hi participat directament.
Per a les defenses, els testimonis de les quatre treballadores posen en entredit part de les conclusions inicials sobre la inexistència de treballs relacionats amb el contracte d’Inipro.
Les declaracions no acrediten necessàriament el compliment íntegre del contracte, una qüestió que correspon determinar al tribunal, però sí que han aportat informació concreta sobre activitats, projectes i col·laboracions que cal valorar juntament amb la resta de proves.
La discussió sobre l’existència real dels treballs és, a més, diferent de les possibles irregularitats administratives relacionades amb l’adjudicació o la pròrroga del contracte.
Més d’una dècada després de l’inici del cas, les explicacions d’aquestes professionals permeten reconstruir una part de l’activitat quotidiana dels serveis municipals d’immigració i situen una qüestió de fons en el debat judicial: la diferència entre desconèixer que es van fer determinats treballs i poder afirmar que aquests treballs no es van realitzar.
