La Casa Navàs ha acollit aquest dimarts la presentació en roda de premsa del llibre ‘Aspirina made in Reus. Industrials farmacèutics’, obra del periodista i escriptor Joan Antoni Domènech. Es tracta del segon volum de la Biblioteca MaserGrup d’Història Empresarial, una col·lecció editada pel grup empresarial MaserGrup.
El llibre recull la trajectòria de de setze empresaris, tretze dels quals farmacèutics, que es van endinsar en l’aventura de la producció de medicaments i especialitats farmacèutiques. Alguns dels productes que van elaborar van assolir una gran popularitat en la seva època i continuen presents avui dia, com és el cas de l’Almendrina, els Litines Serra o les farinetes Blevit.
Portada del llibre
Un exemple de la força emprenedora de Reus
Xavier Martínez i Serra, president de MaserGrup, ha presentat el llibre com «la recuperació d’un patrimoni gairebé oblidat. La identificació de més de 450 productes, així com la recopilació de fotografies, etiquetes, envasos i material publicitari, permeten reconstruir una part de la cultura material que sovint queda al marge dels grans relats històrics».
Martínez ha afegit que «el Joan Antoni suggereix una ida especialment interessant, que acaba esdevenint una de les tesis implícites del llibre: «la indústria farmacèutica reusenca no és un fenomen aïllat, sinó una conseqüència natural de l’ecosistema emprenedor de la ciutat«. Finalment, ha apuntat que «el lector hi descobrirà marques i iniciatives empresarials que potser no havia associat mai amb la ciutat».
L’aspirina, de la Bayer a Reus
Sens dubte, un dels descobriments més importants de l’autor d’aquest llibre està relacionat amb la famosa Aspirina de Bayer. Tal com descriu al llibre, «el 26 de gener de 1909, el Boletín Oficial de la Propiedad Industrial va publicar que les dues marques de fàbrica anomenades «Aspirina i Guayacose» –registrades a Espanya l’any 2008- quedaven anul·lades «por renuncia de los interesados». Es tractava d’una decisió, si més no, insòlita en una multinacional com l’alemanya Bayer».
«Però l’any 1911, l’empresari farmacèutic Antoni Serra Pàmies va registrar sota el segell de Bayer set marques, entre les quals hi havia l’Aspirina. Tot fa pensar que Serra Pàmies adquiria els seus productes a l’engròs i participava en l’elaboració d’algunes de les seves especialitats que, unida a la seva capacitat industrial, hauria facilitat que Bayer li confiés la producció d’una part dels seus medicaments al mercat espanyol. Tot indica que aquest acord s’hauria formalitzat entre la renúncia de Bayer als registres de les marques, l’any 1909, i la posada en funcionament de les noves instal·lacions de Serra Pàmies a la carretera de Castellvell, cap al 1911″.
Un altre exemple que demostra la importància del sector farmacèutic reusenc és que el conegut Frenadol va ser un producte creat per la indústria de Joan Abelló, que es convertiria en l’antigripal més consumit a Espanya.
Un sector farmacèutic pioner
‘Aspirina made in Reus’ se centra especialment en els orígens d’aquesta indústria local i en la seva evolució fins als anys seixanta del segle passat, tot i que també explica el desenvolupament posterior de moltes d’aquestes iniciatives empresarials fins a l’actualitat. El llibre recupera les biografies dels protagonistes i la seva trajectòria empresarial en la producció d’especialitats farmacèutiques. L’autor, Joan Antoni Domènech, ha explicat que «alguns van crear empreses fora de Reus i es van aventurar en sectors com els balnearis i les aigües mineromedicinals» i ha posat en valor l’ampli catàleg de material gràfic, bona part del qual és inèdit.
Domènech reivindica en el volum que «alguns dels empresaris de Reus es compten entre els pioners del sector, dedicats a la fabricació, la distribució i la comercialització de medicament, especialitats farmacèutiques i productes dietètics». L’autor lamenta que, quan es parla dels orígens de la indústria farmacèutica catalana, «el nom de Reus rarament ocupa el lloc que li correspon».
D’altra banda, Joan Antoni Domènech ha posat l’accent en el fet que «no s’entén aquest grup de farmacèutics industrials sense un entorn local propici a l’emprenedoria«. Un bon exemple de la força del teixit empresarial de la ciutat ho demostra que, l’any 1930, hi havia 1.840 empreses registrades a Reus. Domènech també ha aprofitat per posar en valor el caràcter reusenc al llarg de la història: «Reus es fa gran davant dels problemes i les dificultats«, ha sentenciat.
