Els municipis de les comarques de Tarragona registren una davallada clara en la formalització de nous contractes de lloguer, una tendència que accentua el desequilibri ja existent entre la demanda d’habitatge i l’oferta disponible. Així ho indiquen les dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i que mostren que el mercat del lloguer perd dinamisme, mentre els preus entren en una fase d’estancament o de creixement molt més moderat.
Segons la Cambra, aquesta reducció de la contractació “no es pot llegir com una millora del mercat, sinó com un símptoma de la manca d’oferta“. Cada vegada hi ha menys habitatges disponibles per llogar i més persones que competeixen per accedir-hi. Aquest escenari perjudica especialment els col·lectius amb menys capacitat econòmica, com la gent jove, les famílies amb menys recursos o les persones nouvingudes, que tenen més dificultats per superar els filtres d’accés al mercat privat.
A partir del segon trimestre de 2024, coincidint amb l’entrada en vigor de la contenció de rendes en els municipis afectats, és quan es detecten les davallades més significatives en la formalització de nous contractes, fet que la Cambra vincula amb l’efecte de les polítiques intervencionistes sobre el mercat del lloguer.
En el conjunt dels municipis de més de 10.000 habitants analitzats, el volum de nous contractes ha passat de 10.326 contractes l’any 2023 a 9.754 el 2024 i 9.395 el 2025. Això representa una caiguda del 9% en només dos anys. La tendència també es confirma en el conjunt de la demarcació de Tarragona, on els contractes passen de 12.997 el 2023 a 12.731 el 2024 i 11.989 el 2025, amb una reducció propera al 8% entre 2023 i 2025.
Surt més a compte vendre
La Cambra considera que aquesta davallada respon, en bona part, a tres factors principals: la contenció de rendes, la inseguretat jurídica i un règim sancionador que considera “desproporcionat”. En aquest sentit, alerta que moltes persones propietàries opten per retirar els habitatges del mercat de lloguer i orientar-los cap a la venda.
Un dels elements que més preocupació genera entre els propietaris és el règim sancionador, amb multes que poden arribar fins als 900.000 euros. Segons la Cambra, aquesta amenaça sancionadora pot actuar com un fre per a petits propietaris que, en altres circumstàncies, podrien posar el seu habitatge al mercat de lloguer. El resultat, apunta l’entitat, és paradoxal: “unes polítiques pensades per protegir els llogaters poden acabar reduint l’oferta disponible i dificultant encara més l’accés a l’habitatge”.
Per ciutats
El cas de Tarragona ciutat és especialment significatiu ja que la formalització de nous contractes baixa de 2.955 contractes el 2023 a 2.647 el 2024 i 2.524 el 2025. La davallada acumulada és de gairebé el 15% en dos anys, una reducció molt rellevant en el principal mercat urbà de la província.
La mateixa tendència es detecta en altres municipis importants com el Vendrell, Cunit, Torredembarra, Valls o Salou. A Reus, els nous contractes passen de 1.938 el 2023 a 1.755 el 2024 i 1.685 el 2025, amb una reducció acumulada del 13,1%.
La Cambra adverteix que la reducció de nous contractes no implica necessàriament que hi hagi menys necessitat d’habitatge. Al contrari, “el que evidencia és que el mercat ofereix menys solucions habitacionals en un context en què la demanda continua sent elevada”, assenyala l’ens cameral.
Contenció dels preus, però no solució del problema
Pel que fa als preus, les dades de la Cambra mostren una evolució més continguda. No es pot parlar d’una baixada generalitzada de les rendes, però sí d’un fre en l’escalada dels lloguers i d’un comportament més estable en diversos municipis. En el conjunt provincial, el lloguer mitjà passa de 573,95 euros mensuals el 2023 a 586,95 euros el 2024 i 595,65 euros el 2025, una evolució moderada si es compara amb els increments acumulats dels anys anteriors.
Aquest estancament dels preus pot ser interpretat com un efecte de la contenció de rendes, però la Cambra subratlla que cal llegir-lo conjuntament amb la davallada de la contractació. És a dir, els preus es poden estar moderant, però al mateix temps hi ha menys contractes nous i, per tant, menys oportunitats reals d’accés a un habitatge de lloguer.
