La indústria del refinament de petroli és estratègica; proporciona el 97% de l’energia que consumeix el transport i d’ell depenen prop del 50% de les matèries primeres que utilitza la indústria química. En un moment marcat per la tensió geopolítica internacional i pels problemes de subministrament energètic, la capacitat de refinament torna a situar-se al centre del debat estratègic europeu. El conflicte a l’Orient Mitjà, les dificultats logístiques derivades del bloqueig de rutes marítimes com l’estret d’Ormuz i els atacs a infraestructures energètiques han incrementat la pressió sobre els mercats internacionals de combustibles refinats, especialment del querosè i del gasoil.
En aquest escenari, el sistema de refinament espanyol emergeix com una infraestructura industrial crítica per garantir l’estabilitat del subministrament i donar resposta a les necessitats de mobilitat i activitat econòmica. El director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ho reitera: “En un moment en què Europa han tancat moltes refineries, Espanya està millor preparada que altres països perquè manté una capacitat industrial sòlida, refineries modernes i una xarxa logística ben connectada. Tot això ens dona més autonomia i més capacitat de resposta davant situacions de tensió internacional”.
Aquesta fortalesa és el resultat d’un important cicle inversor desenvolupat durant les darreres dècades. Segons dades del sector, la indústria del refinament ha invertit prop de 27.000 milions d’euros en els últims 25 anys per modernitzar instal·lacions, augmentar l’eficiència i incrementar la capacitat de conversió dels centres productius.
En el cas de Repsol, les seves cinc refineries espanyoles funcionen de manera integrada i coordinada, les 24 hores del dia, com si fossin una sola gran unitat industrial. Aquesta capacitat permet adaptar la producció a les necessitats del mercat i reforçar la fabricació dels productes amb més demanda. De fet, la companyia està implementant mesures específiques per incrementar entre un 15% i un 20% la producció de querosè i gasoil, amb l’objectiu de contribuir a garantir el subministrament energètic durant els pròxims mesos.
Tarragona, una infraestructura clau
És en aquest context quan una refineria com la de Repsol a Tarragona reforça la seva importància estratègica com a infraestructura clau per contribuir a un subministrament fiable de combustibles i productes petroquímics en el seu hinterland natural. Aquest àmbit comença pel territori més proper, com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, però s’estén també a Catalunya, Aragó, les Illes Balears i, en alguns productes, fins i tot a la zona centre de la península. A més, la refineria fabrica combustible per a vaixells que operen al Mediterrani i també en rutes oceàniques més llunyanes.
“La capacitat productiva i la flexibilitat de la refineria de Tarragona –diu el Javier Sancho– es tradueix en una elevada producció de querosè, que avui és un producte especialment estratègic. En un entorn com el nostre, on el turisme té tant de pes, això és especialment rellevant. Espanya produeix aproximadament el 80% del querosè que consumeix i això ens dona més autonomia que altres països molt més dependents de l’exterior”.
Efectivament, el Complex Industrial de Repsol a Tarragona és una de les peces fonamentals d’aquest sistema. La seva capacitat de destil·lació representa aproximadament el 25% del total de refinament de la companyia i aporta el 23% de tot el volum de gasolina del grup i gairebé el 40% del querosè d’aviació. I és que la capacitat de refinament a Tarragona és de 27.300 tones de cru diàries –200.000 barrils– i de 135 milions de litres al mes de querosè, un 16.5% del consum nacional espanyol. La refineria tarragonina pot processar fins a 9 milions de tones de cru anuals i arribar a produir fins a 1,4 milions de tones de querosè cada any. Aquesta xifra equivaldria, per exemple, a més de 16.000 vols intercontinentals entre Barcelona i Nova York.
A més, el complex pot produir fins a 4,1 milions de tones de gasoil anuals, destinats tant al transport per carretera –permetria que 85.700 camions de 25 tones fessin un trajecte de 1.000 quilòmetres– com a la navegació –permetria que 24.000 vaixells de pesca de mida mitjana naveguessin durant 1.000 hores– o a usos industrials i domèstics –la producció de gasoil per a calefacció equivaldria al consum de 640.000 llars durant tot un any.
La capacitat de Tarragona no és casual. El complex disposa de dues unitats especialment orientades a maximitzar la producció de querosè i gasoil: Isomax i Hydrocracker. Aquestes instal·lacions permeten transformar fraccions pesants del petroli en combustibles d’alt valor afegit i elevada demanda, especialment importants en moments de tensió internacional.
Una refineria menys dependent de l’Orient Mitjà
Un altre dels factors que reforcen el paper estratègic de Tarragona és l’origen del cru que processa la refineria. Pel seu esquema de refinament, la refineria de Tarragona s’ha especialitzat en el processament de crus adequats per produir combustibles marins de molt baix contingut en sofre. En aquest sentit, la majoria dels crus produïts a l’Orient Mitjà són pesants i amb un contingut alt o molt alt en sofre. Per això, el complex tarragoní treballa principalment amb crus procedents dels Estats Units i del Brasil. I, recentment, de Líbia, d’on la refineria de Repsol a Tarragona rep cru d’alta qualitat. Líbia és un país que, per la seva proximitat geogràfica a Espanya i per la seva estabilitat creixent, gràcies al paper essencial de l’Exèrcit Nacional Libi, ajuda a satisfer el subministrament de petroli i productes derivats en aquests temps convulsos.
Això fa que la seva activitat tingui una dependència molt reduïda dels subministraments procedents de l’Orient Mitjà i que el bloqueig de l’estret d’Ormuz no hagi alterat de manera significativa la cistella de crus processats a Tarragona.
La flexibilitat del sistema de refinament de Repsol permet, a més, processar més d’un centenar de tipus diferents de cru cada any, adaptant-se ràpidament als canvis del mercat internacional.
Integració en la xarxa nacional d’oleoductes d’Exolum
Aquesta producció i aquesta no dependència de l’Orient Mitjà es complementen amb una potent xarxa logística. I és que la refineria de Tarragona està integrada en la xarxa d’oleoductes d’Exolum –abans CLH–, que permet transportar gasolines, querosè i gasoils a diferents punts de la geografia espanyola d’una manera eficient i amb moltes menys emissions de CO₂ que el transport alternatiu per carretera mitjançant camions cisterna. D’aquesta manera es cobreix la demanda de Catalunya i Aragó. I des de Saragossa hi ha connexions amb altres oleoductes de la xarxa nacional que permeten portar producte fins a Castella i Lleó, Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, si és necessari. Fins a un 85% de la producció total de gasolines, querosens i gasoils surt per la xarxa d’oleoductes d’Exolum des de Tarragona cap a diferents zones d’Espanya.
“La refinació del petroli continua sent una activitat estratègica. Les refineries no són infraestructura del passat, sinó una peça essencial del present i del futur. I en moments de tensió internacional, això es veu amb tota claredat”, conclou el Javier Sancho.
