Mostrant articles per etiqueta: cinema

El també reusenc Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor so pel seu treball a 'Anacleto, agente secreto'

'Game over', de la reusenca Alba Sotorra (1980), ha estat guardonada com a millor pel·lícula documental en la VIII gala dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. La cinta, produïda per Loto Films, Promarfi Futuro 2010, Televisió de Catalunya, Gaia Audiovisuals, Televisió Espanyola i Dirk Manthey Films UG, se centra en el personatge de Djalal Banchs, un jove de 25 anys i de Santa Coloma de Farnes, que sota el pseudònim de LordSex, està considerat un dels majors especialistes en AirtSof, un joc basat en la simulació militar.

Djalal s'acaba allistant a l'exèrcit espanyol amb la passió de convertir AirSoft en realitat i acaba descobrint que la guerra, viscuda a Afganistan, poc té a veure amb el món de la ficció. Diu "avorrir-se" al front. Quan torna a casa, però, es trobarà que la crisi econòmica ha tocat de ple la seva família i ell haurà d'afrontar una situació límit.

Una emocionada Sotorra ha recollit el premi de mans dels actors Susana Barranco i Miky Esparbé, i ha volgut dedicar-lo al seu equip i a la família Banchs, els protagonistes del documental per "ensenyar la seva intimitat". 'Game over' competia amb d'altres produccions com 'Gabo, la creación de Gabrial García Márquez', de Justin Webster; 'La Granja del Pas', de Sílvia Munt, o 'Un día vi 10.000 elefantes', d'Àlex Guimerà i Juan Pajares.

La reusenca està actualment afincada a Berlín i s'autodefineix com una feminista que centra les seves històries en una perspectiva de gènere, tractant temes com la llibertat, l'islam i les dones, la maternitat, la cultura popular, la cooperació internacional o el canvi climàtic, entre d'altres. Sotorra va guanyar l'any 2011 una beca de 3.000 euros que dona Cal Massó i un any després va presentar una exposició interactiva sota el títol 'War games'.

Oriol Tarragó, premiat pel millor so

Sotorra no ha estat, però, l'única presència reusenca a l'edició dels Gaudí d'enguany. Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor pel seu treball al film 'Anacleto, agente secreto', del cineasta Javier Ruiz Caldera, que ha compartit amb els seus companys d'equip Sergio Bürmann i Marc Orts. Aquest no és, de fet, el primer gran premi a la seva trajectòria. Farà tres anys, el reusenc va fer-se amb el Goya al millor so per 'Lo imposible', el gran èxit a la taquilla de J.A. Bayona. A més, ha participat als rodatges de títols com 'El cuerpo', d'Oriol Paulo, o 'Mientas dormías', de Jaume Balagueró.

'Truman', la gran vençedora

'Truman' s’ha alçat com la gran vencedora dels VIII Premis Gaudí després de recollir sis dels onze guardons als quals optava. La cinta, dirigida per Cesc Gay, s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay), millor protagonista masculí (Ricardo Darín), millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i millor actor secundari (Javier Cámara). 'El camí més llarg per tornar a casa', dirigida per Sergi Pérez i escrita pel mateix director amb Eric Navarro i Roger Padilla, ha estat la guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula de l'any.

Les altres triomfadores de la nit han estat 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto: Agente secreto', amb quatre estatuetes cadascuna. La comèdia 'Truman' se centra en la història de Julian, un actor malalt que comença a organitzar la seva mort i que rebrà durant quatre dies la visita del seu millor amic, que acabarà ajudant-lo a trobar una nova llar per a la seva mascota. La setena pel·lícula de Gay s'ha fet amb els principals premis de la nit i ha destacat, especialment, per haver-se endut tres de les quatre estatuetes a les millors interpretacions.

L'última pel·lícula d'Agustí Villaronga, que partia com a favorita amb més nominacions juntament amb 'Anacleto: Agente secreto', ha recollit finalment quatre dels dotze premis als que optava. En concret, el de millor muntatge, millor música original, millor fotografia i millor vestuari. El drama és una adaptació de la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez, que s'ambienta en La Habana de finals dels anys 90, una dècada de decadència a Cuba.

De la seva banda, 'Anacleto: Agente secreto', la comèdia d'acció que es basa en un dels personatges clàssics de Bruguera, Anacleto, dirigida per Javier Ruíz Caldera s’ha endut quatre de les dotze estatuetes a les quals optava, la de millor direcció de producció, millor direcció artística i millor so i millors efectes especials/digitals.

En una gala dirigida per Rossy de Palma a l'Auditori del Fòrum, Laia Costa s'ha erigit com la millor protagonista femenina pel seu paper a 'Victoria' per damunt d’Inma Cuesta ('La Novia'), Natalia de Molina ('Techo y comida') i Nora Navas ('L’adopció'). El premi a la millor actriu secundària ha estat per Dolores Fonzi pel seu paper a 'Truman'.

Quant a les interpretacions masculines, Ricardo Darín ha estat escollit com a millor protagonista masculí per la seva interpretació a 'Truman', per davant de Borja Espinosa ('El camí més llarg per tornar a casa'), Francesc Garrido ('L’adopció') i Sergi López ('Un dia perfecte per volar'). Ha estat precisament el seu company de repartiment, Javier Cámara, qui ha recollit el guardó a la gala i que prèviament ja havia pujat a l'escenari per recollir el premi al millor actor secundari.

La millor pel·lícula per a Televisió d'aquest any ha estat '13 dies d'octubre', dirigida per Carlos Marques-Marcet, mentre que el millor film d’animació 'Atrapa la bandera', dirigida per Enrique Gato, escrita per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau i produïda per 4 Cats Pictures, Ikiru Films, Telecinco Cinema, Telefónica Studios, Los Rockets La Película AIE i Lightbox Animation.

'Nobody Wants the Night' ('Nadie quiere la noche') ha rebut el premi al millor maquillatge i perruqueria, mentre que la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per 'Mandariinid' ('Mandarines'), un film georgià escrit i dirigit per Zaza Urushadze i produït per Allfilm i Georgian Film.

Films nominats als VIII Premis Gaudí com 'Barcelona, nit d'hivern', dirigida per Dani de la Orden, i que segueix l'esquema de la seva seqüela de 'Barcelona nit d'estiu'; 'Un dia perfecte per volar', de Marc Recha; ‘L'adopció’ de Daniela Féjerman; o la coproducció catalana 'La novia' de Paula Ortiz, una adaptació de 'Bodas de sangre' de Federico Garcia Lorca, no han aconseguit finalment recollir cap guardó.

Un premi d'Honor per a Rosa Maria Sardà

Rosa Maria Sardà ha estat distingida amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a tota la trajectòria, un premi que anteriorment ha reconegut les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014) i Ventura Pons (2015). L'actriu no ha pogut assistir a la gala per una indisposició i ha recollit el premi en nom seu Pol Mainat, el seu fill. "Mare, ets molt gran!", li ha etzibat en rebre'l.

Una gala conceptual

La gala, de dues hores i mitja, ha estat conduïda per Rossy de Palma, que ha ofert actuacions poètiques i basades en el surrealisme i la música. El seu conceptualisme i versatilitat s'han combinat amb uns lliuradors que han fet gala del seu humor al lliurar les estatuetes.

La taula rodona sobre les sèries de ficció, prevista per al 12 de desembre, a l’Hotel Restaurant Lotus de Falset, i suspesa per la mort del periodista Joan Marc Salvat, se celebrarà el pròxim dissabte, 30 de gener, a les 13.00 hores.

El món de les sèries de ficció i els aspectes de la seva producció, els diferents formats, la seva influència i les claus del seu possible èxit, seran els temes destacats d’aquesta taula rodona. Hi pendra part, l’actor David Bagés, l’actriu Alma Alonso, el periodista i escriptor Toni Orensanz, el periodista i especialitzat en la realització de continguts audiovisuals, Santi Suárez, i el doctor en Comunicació i expert en sèries de ficció, Enrique Canovaca.

L’acte, obert al públic, serà presentat per la periodista Sílvia Sagalà, i està organitzat per l’Hotel Restaurant Lotus, Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio, Ràdio Falset i Infocamp.cat.

La jornada, organitzada pel col·legi de psicòlegs, va comptar amb l’escriptor Gustavo Martín Garzo i el director de cinema Pedro Solís

Més de 100 persones van assistir a la Jornada ‘Més enllà dels contes’, que va tenir lloc dissabte passat a Tarragona. La diada, organitzada pel Grup de Treball Més Enllà dels Contes de la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, va comptar amb l’escriptor Gustavo Martín Garzo i el director de producció Pedro Solís, com a convidats principals.

Jaume Descarrega, president de la Delegació de Tarragona del COPC, va obrir la jornada amb la cita del periodista i escriptor Eduardo Galeano: “Els científics diuen que estem fets d’àtoms, però un ocellet m’ha dit que estem fets d’històries”. El dia, doncs, va anar a càrrec d’històries, emocions i valors que es transmeten en els contes.

L’escriptor Gustavo Martín Garzo va fer un repàs dels valors que es transmeten en els contes populars, com els dels germans Grimm o els de Perrault, entre d’altres, en la primera part de la jornada. “L’objectiu dels contes és portar-nos a un món de fascinació. Tots els nens i nenes guarden idees de fantasies que intenten convertir en realitat quan juguen. Ens fixem en el món de l’art per trobar-nos amb els nostres somnis, no amb la nostra vida real. Els contes ens ofereixen un llenguatge poètic, són poesia, però el millor de parlar dels contes és explicar contes”, va concloure l’escriptor.

La segona part de l’acte es va centrar en com es tracta l’amor en els contes i va comptar amb la presència de Pedro Solís, director de producció de ‘Tadeo Jones o ‘Atrapa la Bandera’ i director i guionista dels curts guanyadors del Goya al Millor Curtmetratge d’Animació ‘Cuerdas’ i ‘La Bruixa’.

Solís va apuntar que no té clar què és l’amor. Tot i fer un recull de definicions de l’amor per part de personatges coneguts i persones anònimes, per ell “una persona enamorada pateix el doble, gaudeix el triple i sent una pessigada al cor cada cop que veu la persona estimada. L’amor és un sentiment molt fort, però encara més fort és l’odi, la desesperació o la gelosia, però, al final, tots tres estan relacionats amb l’amor”.

L’amor: cloenda de la jornada

La jornada va finalitzar amb l’exposició per part de diferents membres del Grup de Treball sobre quin havia estat el funcionament del grup a l’hora d’investigar i preparar l’activitat. Es van llegir més de 50 contes sobre l’amor posant l’atenció en el com i en el què s’estava transmetent i els sorgien diferents interrogants respecte els rols dels protagonistes en les històries. Aquests rols representaven elements abstractes que es necessiten visualitzar, una idea que també va apuntar Martín Garzo en la seva exposició.

‘El conte de mai més’, de Josep Varo, ha estat produït per Calaix Obert Produccions i Dvisual

El nou curtmetratge de Josep Varo ‘El conte de mai més’ està basat en un fet real de violència masclista i ha estat produït per Calaix Obert Produccions i Dvisual. El curt es podrà podrà visualitzar demà divendres, a les 20:30h, a l’aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-seca de la URV i, també dissabte, a les 17:30h, a l’antiga Audiència de Tarragona. Aquest projecte neix a partir d’un dibuix de l’artista Andreu Faro que il·lustra com una nena de cinc anys va al col3legi acompanyada pel seu àngel de la guarda.

El curtmetratge està protagonitzat per l’actriu Mercè Rovira, en el paper de mare, la nena està interpretada per la petita Mariona Luna i el paper de pare a càrrec de l’actor Rubén Saiz, acompanyats per Josep M. Tuset com a l’àngel, Mariona Sánchez, Rosa M. Gual i Reyes Gil com a professores i l’Andreu Faro com a director del col·legi.

Josep Varo, director i guionista del curtmetratge, ha volgut retre un homenatge a les tristament protagonistes d’aquesta història en particular i a totes les dones, nenes i nens que pateixen i han patit violència de gènere.

‘El conte de mai més’ és l’onzè treball del vila-secà Josep Varo, que compta una vegada més amb la col·laboració del seu company d’aventures, en Daniel González. La banda sonora és obra del músic Pep Solórzano i la cançó dels crèdits és de Jordi Gil. El curtmetratge ha estat rodat a Vila-seca i es podrà visionar en tres idiomes, Català, Castellà i Anglès i amb subtítols a d’altres idiomes.

Presentació del llibre ‘Vila-seca al segle XVI: la vila i l’església’

D'altra banda, aquest dijous, a les 20.00 h, tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Esteve la presentació del llibre ‘Vila-seca al segle XVI: la vila i l’església’, de Josep Llop Tous, número 9 de la Col·lecció Recerca. En aquesta presentació intervindran Josep Bertran Ilari, Josep Cañellas Alcové, Antoni Jordà Fernàndez, Josep Poblet Tous i David Melero Domènech.

L'acte organitzat pel col·legi de psicòlegs tindrà lloc el 23 de gener a l’Antiga Audiència

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), juntament amb la Delegació de Tarragona i la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, organitza una jornada que té com a objectiu obrir la reflexió sobre la infància i les experiències subjectives que són construïdes a través dels contes infantils.

La jornada comptarà amb la presència de Gustavo Martín Garzo, escriptor, llicenciat en Filosofia i Lletres en l’especialitat de Psicologia orientada a nens i adolescents i fundador de les revistes literàries ‘Un ángel más’ i ‘El signo del gorrión’. La seva part de la jornada s’impartirà, de les 09.30 a les 11.30h, sota el títol de ‘Perquè anar més enllà dels contes?’.

Prèviament, des de les 09.00 fins a les 09.30h, es realitzarà una presentació de la taula i introducció de la jornada a càrrec del Grup de Treball ‘Més enllà dels contes’: Per què anar més enllà dels contes?’.

Paral·lelament, també es comptarà amb Pedro Solís García, director de cinema i guionista de diverses produccions d’animació 3D. Ha estat guardonat amb dos Premis Goya al millor curtmetratge d’animació per la ‘Bruxa’ (2011) i ‘Cuerdas’ (2014). Aquest director finalitzarà la jornada de 12h a 14h amb la projecció del curtmetratge ‘La Bruxa’ i el posterior anàlisis de contes sobre l’Amor per part del grup de treball.

Activitat gratuïta

Aquesta activitat que tindrà lloc el dia 23 de gener, de 09.00 a 14.00 h, és gratuïta. Tot i així, requereix una inscripció prèvia a través de la pàgina web del COPC.

La pel·lícula original, rodada el 1922 a Tarragona, es basa en un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha recuperat la recreació del film Heroísmos, en què es pot veure la construcció d'un hospital de sang per als ferits de la guerra del Marroc, amb la col·laboració de la burgesia de Tarragona. Va ser el 1922 quan es va proposar a la Secció de Dames de Creu Roja i a la Junta Local de Tarragona recollir fons per rodar la pel·lícula. El rodatge es va fer en llocs característics de la ciutat, però cal destacar que el resultat final és una recreació en què van participar els mateixos metges i malalts. Del film original, de cent minuts, s'han pogut recuperar, fins ara, uns 40 minuts.

La trobada s'ha fet gràcies a una dècada de treball de recopilació d'imatges fílmiques de la demarcació de Tarragona a través de la unitat d'investigació del cinema del departament d'història de l'art de la URV. El projecte té un cost de 75.000 euros, que inclou les tasques de restauració, les còpies de qualitat i la projecció posterior. D'aquesta quantitat, la URV n'ha aportat 22.000 euros i la Filmoteca de Catalunya, uns 50.000. Cal destacar que les imatges es projectaran a Canal Reus TV, Més TV i TV3.

Durant la presentació d'ahir a la sala de graus de la URV, el propietari de les pel·lícules, José Banús Barberà, va explicar que “després de la trobada de les tres bobines, el 2014, el primer pas va ser dipositar el material a la Biblioteca de Catalunya”. Barberà va subratllar “el deplorable estat” en què es trobaven els arxius.

La problemàtica de la preservació

Del material rodat des dels inicis del cinema –1895– fins a l'arribada del cine sonor, als anys trenta del segle passat, s'estima que han desaparegut prop del 85% de tots els films que es van realitzar arreu del món. Els estudis efectuats per la filmoteca espanyola estableixen que s'ha perdut el 95% de la producció de l'Estat espanyol. La indústria cinematogràfica va adoptar des del seu començament tècniques per millorar la seva rendibilitat, com ara la pràctica de l'emulsió de còpies. Mantenir l'equilibri que garanteixi la pervivència de l'obra fílmica és un dels reptes de les filmoteques i institucions culturals. En l'àmbit internacional, la Federació Internacional d'Arxius Fílmics, formada per més de 120 institucions, vetlla per perpetuar les obres cinematogràfiques.