L'oferta gastronòmica serà àmplia i es completarà amb la Fira d'Oficis i una mostra de productes agrícoles ecológics

Riudecanyes acollirà aquest proper dissabte, 19 de març, una nova edició del Tastaverd, la Fira del Sentits que enguany arriba a la seva novena edició i que s’ha convertit en un referent i cita obligada al calendari festiu català. Organitzat per l’ajuntament de Riudecanyes, l’esdeveniment mobilitza a tot el municipi i a totes les seves entitats que s’hi involucren treballant-hi des de moltes setmanes abans per a oferir als visitants un ampli ventall d’activitats. Des dels seu inicis, el Tastaverd pretén promoure els valors de l’agricultura tradicional, ecològica i els seu productes, atorgar a les labors artesanals i als oficis antics el rol que tenen en la societat i reivindicar la figura de totes aquelles persones que treballen la terra.

Així, el Tastaverd esdevé una jornada plena d’actes per a tots els públics que s’inicia, a les 10.00h, i es prolonga fins les 20.00h. L’acte d’inauguració oficial serà, a les 12.00h, a la plaça de l’Església, i anirà a càrrec de la conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz. Durant tota la jornada hi haurà la possibilitat de prendre part a degustacions d’olis i vins, gaudir de la mostra de productes agrícoles ecològics o passejar per la Fira d’Oficis que mostra tots aquells relacionats amb la tradició rural, el medi natural i el món agrícola entre d’altres elements. Diversos artesans oferiran els seus productes de decoració, bijuteria o per a la llar. Es podrà passejar dalt d’un ruc català o en un trenet, fruir amb espectacles de carrer o veure dues exposicions de maquetes de tren i de clicks de playmobil.

L’oferta gastronòmica serà àmplia de manera que els visitants al Tastaverd podran optar per diversos menjars com la clotxa o la llonganissa amb pa torrat a la pista de l’Eura o optar per la variada oferta dels restaurants de Riudecanyes. L’entrada és gratuïta per a tothom i s’espera l’arribada de persones de molts municipis propers.

Oriol Junqueras anima els socis a fer "un últim esforç" per evitar, abans del 22 de març, el concurs de creditors

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, s’ha reunit aquesta tarda amb els dirigents de la cooperativa de Cambrils, per conèixer de primera mà la situació de l’entitat. El proper 22 de març finalitza el termini perquè l’entitat aconsegueixi l’adhesió d’almenys el 75% dels passius de la secció de crèdit, és a dir, 24,4M€, o, en cas contrari, entraria tècnicament en concurs. Segons han explicat els màxims responsables de la cooperativa, aquesta xifra està a punt d’assolir-se, però encara manquen adhesions. En aquest sentit, el vicepresident ha fet una crida als socis que encara no han donat el seu suport al conveni de refinançament perquè “facin un últim esforç i no tirin la tovallola”. També els ha emplaçat a què s’adhereixin al conveni “perquè és l’única opció per garantir els interessos legítims dels socis”.

Durant la trobada, a la qual també hi ha assistit el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; i l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, el vicepresident ha reiterat el compromís del Govern de facilitar els recursos necessaris, “dins del marc que permet la llei” i “sempre que” l’entitat aposti per la continuïtat de l’activitat i aconsegueixi el suport necessari dels socis al seu pla de refinançament. “Seria una llàstima que després de tot l’esforç que durant els darrers mesos han fet tant els socis i els dirigents de la cooperativa, com la Generalitat i les institucions del territori, acabin presentant el concurs de creditors, eventualitat que cal evitar a tota costa”, ha assegurat.

El vicepresident del Govern també ha insistit que les mesures financeres impulsades per la Generalitat i que permetrien el retorn del 40% dels saldos dels impositors només es materialitzaran “si s’assoleix el mínim del 75%”.

Entre les mesures que el Govern ha posat sobre la taula hi ha l’aval del 75% del préstec de 10M€ que l’Associació de Seccions de Crèdit de Catalunya va concedir a la cooperativa; un préstec participatiu de 3M€ que el Govern també podria concedir a través d’Avançsa; i préstecs de la línia de capitalització de l’Institut Català de Finances. Totes aquestes mesures estan condicionades per una banda a què la cooperativa aconsegueixi l’acord d’almenys els 75% dels passius de la secció de crèdit; i, de l’altra, a què un expert independent validi un pla de viabilitat per assegurar el futur de l’entitat. Aquest pla ja va ser aprovat pel Consell Rector el passat 7 de març. A més, també cal que el Jutge Mercantil posteriorment l’ homologui.

La data límit: el 22 de març

D’acord amb la Llei concursal, les companyies o entitats que decideixen presentar preconcurs disposen de fins a 3 mesos per decidir el seu futur. La Cooperativa de Cambrils va presentar preconcurs al Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona el passat 22 de desembre, per la qual cosa tenen fins al proper dimarts 22 de març per arribar a un acord amb els seus socis de refinaçar el deute. En el moment de presentar el preconcurs, la cooperativa tenia uns saldos creditors amb els seus socis per valor de 32,5M€, dels quals 4,5M€ en imports a la vista i 28M€ a termini.

La plataforma d'afectats va celebrar ahir una assemblea crucial

La Plataforma d'Afectats per la Cooperativa Agrícola de Cambrils va recomanar ahir als seus membres que signin l'acord de refinançament proposat per l'entitat i recolzat per un pla de viabilitat, segons informa l'ACN. El pla presentat garanteix el retorn del 40% dels estalvis i l'ajornament de la resta a terminis de fins a 16 anys i haurien de signar-lo un 75% dels impositors. “Recomanem amb la boca petita que signin”, va explicar el president de la plataforma, Dani Pallejà. “És l'opció menys dolenta que hi ha, amb un termini que ens sembla massa llarg però que dins les incerteses és la menys incerta”, va defensar. L'advocat de la Plataforma, Luis Salas, també va fer una crida en el mateix sentit: “L'alternativa a un acord de refinançament és continuar en situació d'insolvència, que obligaria a la presentació de demanda de concurs.”

En la fase final del preconcurs, que acaba dilluns vinent, els afectats estan cridats a signar per l'acord de finançament avalat pel pla de viabilitat presentat per la cooperativa. En aquest sentit, la cooperativa ha habilitat unes hores en què recollirà les adhesions de tots els impositors que vulguin davant d'un notari entre avui i dimecres. Amb tot, podrien habilitar-se més hores durant la setmana si fos necessari.

En tot cas, s'haurà de signar a títol individual. Malgrat això, Pallejà va afirmar que la posició de la plataforma, a favor de signar l'acord, s'ha anat confirmant després de l'assessorament dels darrers dies.

L'entitat fa una crida de cara a l'assemblea de diumenge on s'informarà els impositors del contingut del document

La Plataforma d'afectats de la Cooperativa de Cambrils ha fet una primera valoració, aquest dijous, de l'acord de refinançament que ha presentat el consell rector. Un document al qual posen condicions, com incrementar l'interès dels estalvis que els han de retornar d'un 0,5% a almenys un 1%, "perquè el diner no perdi valor", així com participar en la gestió econòmica de la cooperativa a partir d'ara perquè la situació actual no es torni a repetir. Així ho ha exposat el president de la plataforma, Dani Pallejà, que ha confirmat que diumenge vinent no es farà la mobilització prevista, sinó una assemblea per a la qual fan una crida especial. I és que, com ha remarcat, per evitar el concurs de creditors cal que els impositors que representen el 75% dels estalvis entrampats s'adhereixin a l'acord.

Pallejà ha deixat molt clar que el concurs de creditors és "la pitjor solució de totes", i s'ha decantat per adherir-se a l'acord de refinançament proposat des de la cooperativa. Però "anem amb les cartes marcades", ha alertat, ja que sempre s'han mostrat partidaris d'evitar la fallida. Ara per ara els manca analitzar a fons "la lletra petita" del pla de viabilitat –tasca que estan duent a terme els assessors de la plataforma– per acabar de decidir quina opció recomanaran als impositors. La proposta els permetria recuperar el 40% dels seus diners abans de l'estiu, un 32% en un període de 10 anys i el 28% restant els cinc anys següents.

Les millores que negocien amb la cooperativa són clares. D'una banda, que es fixi un tipus d'interès d'almenys un 1% pels diners que els hauran de retornar en els propers setze anys. "Ja que no els podem recuperar avui", ha assenyalat el president, "que el dia que els recuperem no hagin perdut valor". D'altra banda, poder "estar presents en la gestió de la cooperativa, com a mínim durant el temps en què els nostres estalvis estiguin pendents d'aquest pla de viabilitat". Això últim ho plantegen des de dues vessants: amb representació de socis col·laboradors dins del consell rector, i amb la creació d'una comissió de seguiment centrada en les decisions estratègiques de la cooperativa en matèria econòmica, on els socis tinguin veu i vot.

Si finalment es compleixen aquestes condicions i el pla de viabilitat "ens dóna garanties que hi ha expectativa de poder recuperar els diners", ha avançat Pallejà, "jo entenc que la menys dolenta de les opcions que tenim damunt de la taula seria l'adhesió". Per això, cal que a l'assemblea de diumenge hi vagi tothom, ha destacat, tant els afectats que estan afiliats a la plataforma –uns 600, que representen un 55% del capital retingut– com els que no, ja que hi donaran tota la informació necessària perquè cadascú decideixi si sumar-se a l'acord o no. Això sí, amb l'objectiu principal d'evitar el concurs de creditors. Malgrat això, "no descarto que acabem entrant en concurs de creditors perquè no assolim el 75%", ha plantejat, "però no serà perquè no hàgim fet l'esforç d'explicar les coses i de donar llibertat a cadascun dels afectats".

En aquest sentit, el president de la plataforma ha denunciat que la cooperativa només ha tingut contacte amb 300 impositors, els que tenen més diners bloquejats, mentre que més de 800 "no tenen cap comunicació directa de la cooperativa que els expliqui què ha passat amb els seus estalvis, per què es va tancar el dia 22 –la secció de crèdit– i quines decisions s'estan prenent".

Crítiques a la gestió

Pallejà ha estat especialment crític amb la gestió de la cooperativa en el darrer any, i ha lamentat que les seves maniobres "no hagin donat fruit en el sentit de poder aportar diner privat damunt de la taula a data 21 de març", ja fos amb la venda de la cartera de préstecs de la secció de crèdit o amb la venda o lloguer del seu patrimoni. "Tot el diner que hi ha damunt de la taula hi és per la seva vinculació a decisions públiques", ha expressat. En aquesta línia, ha celebrat el compromís de diverses administracions a implicar-se en el conflicte, i ha exposat que a partir del dia 22 seguiran pressionant per aconseguir solucions.

Ara, però, "ens centrem a tenir la millor oferta possible damunt de la taula abans del 21 per evitar el concurs de creditors". L'endemà hi haurà "diverses coses a abordar", ha indicat, entre altres si la plataforma, en nom dels afectats, emprèn algun tipus d'acció jurídica per la via penal. "És una opció que no l'hem descartat en absolut", ha sentenciat, i "ens oposarem a que hi hagi cap tipus de clàusula en l'acord de refinançament que impliqui la renúncia a emprendre accions", ha conclòs.

Els Mossos d’Esquadra investiguen el robatori de documents de la Caixa Agrària al desembre

Els afectats per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola de Cambrils han elegit aquest diumenge en assemblea la seva defensa jurídica. D’entre la desena de bufets d’advocats plantejats, els membres de l’entitat s’han decantat per una opció que faran pública dilluns i que se n’encarregarà de la part més tècnica en les negociacions amb la junta de la Cooperativa. D’altra banda, segons publiquen alguns mitjans i ha pogut confirmar l’ACN, els Mossos d’Esquadra investiguen el robatori de documents de la Caixa Agrària que es va produir al desembre, l’endemà que l’entitat tanqués les oficines. “Esperem que les investigacions donin resultat”, ha dit el nou president de la Plataforma, Dani Pallejà, que ha definit la situació com “de pel·lícula: t’entren de nit, et roben els papers en un despatx tot just quan entres en una situació de preconcurs”. “Dóna per malpensar molt”, ha afirmat.

Sobre la proposta presentada a la reunió de la Plataforma amb la junta divendres, en què van explicar que la Cooperativa pot garantir el pagament del 30% dels diners i ajornar el 70%, els afectats han manifestat que no estan d’acord i que la proposta els sembla “insuficient”. Sobre l’ajornament, es retornaria un 40% a un horitzó de 10 anys i l’altre 30% a un horitzó de 16 anys. “És una proposta que no ve suportada per cap tipus de document, ens falten garanties per acceptar una espera tan àmplia com d’un 70%”, ha afirmat Pallejà, que ha dit que esperen veure el pla de viabilitat de la Cooperativa per comprovar que seria capaç de generar beneficis suficients per a retornar els diners en els terminis plantejats. “Tot el que sabem és de paraula”, ha lamentat.

Els afectats han escollit la seva defensa jurídica d’entre les propostes que ells mateixos havien presentat. De tot el recull, que va ser analitzat per persones voluntàries, es van escollir dues propostes amb qui els representants de la plataforma van mantenir dues reunions. El president de l’organització ha explicat que aquest diumenge comunicarà al despatx elegit la seva decisió i després la faran pública.

Durant l’assemblea de diumenge, a la carpa de la zona esportiva de Cambrils, els afectats també han concretat tres accions de protesta que realitzaran per fer pressió. La primera serà dimarts, quan assistiran al ple de l’Ajuntament de Cambrils. D’altra banda, tenen previst fer dos talls de trànsit a la rotonda de l’N-340, l’entrada a Cambrils. Tot i que encara han de demanar els permisos, les protestes es farien dos diumenges consecutius: el 6 i el 13 de març. En aquesta manifestació, una comitiva passarà per diferents carrers del municipi fins a arribar al Port.

Dani Pallejà, fins ara vicepresident, ha passat a ser en aquesta assemblea president en substitució de Francesc Siuraneta, que ja va anunciar fa un mes que deixaria el càrrec per incompatibilitats amb la feina.

Investigació dels Mossos

El president de la Plataforma ha explicat que, abans que sortís publicat als mitjans, als afectats per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa ja els constava que hi havia hagut un robatori a les oficines situades a la carretera de Montbrió. Ara, segons ha pogut confirmar l’ACN, els Mossos estan investigant l’assumpte. “Sabíem que havien entrat i s’havien endut alguns documents”, ha assegurat Pallejà, que ha dit que espera que “les investigacions donin resultats”. “El fet s’ha produït en aquest context, veurem si els Mossos ho acaben esclarint, veurem quins papers falten i si els ha pres algú vinculat amb aquest tema o si és tot fruit de la casualitat, que no ho creiem”, ha dit.

Querelles imposades

Sobre les querelles que alguns socis han interposat a membres de la Junta de la Cooperativa, Pallejà ha dit a l’ACN que, tot i que legítima, no comparteixen aquesta estratègia de moment. “Tinc constància de les querelles perquè l’advocat ens ho va comunicar”, ha explicat el president de la Plataforma, que ha dit que no creu que els socis formin part de l’entitat que representa. En tot cas, Pallejà ha dit que, de moment, el que urgeix és “fer mesures de pressió cap a aquells que tenen capacitat de posar diners” per tal que el reintegrament dels estalvis sigui “el màxim” i en el mínim temps possible.

“Quan hàgim resolt això, començarem a demanar documentació i les responsabilitats que se’n derivin”, ha dit el president, que ha recordat que el més important és recuperar els diners, sobretot pel perfil que representa la plataforma: “petits estalviadors, amb estalvis de tota la vida i d’un perfil socioeconòmic humil”.

El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) demana un pla de xoc per al sector agrari

El 61,8% dels pagesos i ramaders de la demarcació de Tarragona ha perdut el seu lloc de feina, 2.985 són de les Terres de l’Ebre i 2.327 del Camp de Tarragona. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) exposa que, dels 13.925 professionals censats l’any 2004, s’ha passat als 5.319 que hi ha en l’actualitat. En sectors claus pel territori com la fruita seca, els cítrics, l’olivera o l’arròs, han desaparegut més d’un 25% de les explotacions en només la última dècada.

Davant aquesta xifres, el JARC proposa un pla de xoc per fer front a la crisi que travessa el sector. Des de l’organització s’ha plantejat un pla de reestructuració centrat en promoure les inversions del sector agrícola i ramader així com en duplicar el pressupost de la Generalitat - de l’1% fins al 2%-. Segons el sindicat, aquesta reestructuració s’hauria de basar en mesures com una agència de control de la cadena alimentària, no tornar a intentar augmentar un cànon de l’aigua, garantir els ajuts que arriben del camp i no dificultar les feines agràries durant els mesos més calorosos. El pla de xoc també proposa tenir més control sobre els compradors de material robat i la instauració d’ un codi de bones pràctiques i un sistema de control centrat en l’observatori de preus que regula la Generalitat.

D’altra banda, des de l’organització també s’alerta de la disminució de gairebé un 50% del cens agrari en vint anys i una caiguda de la renda agrària d’un 39% en només cinc anys.

El vicepresident de JARC-COAG de Tarragona i responsable de les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Vela, adverteix: “Estem en una situació de crisi general i ara és el moment de començar de zero”. Vela recorda que, en el conjunt de Catalunya, arran la crisi, “el 70% de pagesos professionals han quedat fora del sector”.

A la demarcació de Tarragona, el Cens Agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) mostra que el nombre d’explotacions s’ha reduït un 36,77%, entre el 1999 i el 2009 al Camp de Tarragona, i d’un 32,13%, a les Terres de l’Ebre. El cens també confirma un descens d’una quarta part de les explotacions de cítrics a la demarcació en el mateix període.

Pròxim objectiu: l’etiquetatge

El president de JARC-COAG Catalunya, Francesc Boronat, considera “necessari” el canvi legislatiu en l’etiquetatge de l’oli d’oliva i la vinya. Boronat defensa “que s’obligui a fer una distinció clara entre l’oli d’oli d’oliva i altres greixos vegetals”, la gran reivindicació des del sector. Així mateix, tot i que, s’ha reduït un 10% l’IVA aplicable a la flor i a la planta ornamental, “calen més controls a la importació per reduir els riscos sanitaris i eliminar els fraus en la comercialització”, segons el sindicat. La necessitat de tenir una regulació productiva que respecti el sector de la vinya i potenciar el sector boví són els dos dels altres fronts que plantejarà el JARC durant el proper Consell Nacional.

La Plataforma d’Afectats pren les xifres com un punt de partida i diu que “no es conformen”

La Cooperativa Agrícola de Cambrils podria garantir a hores d’ara l’abonament del 30% de les imposicions als clients i ajornar el 70% restant a diferents temporalitats, segons ha explicat la Plataforma d’Afectats per la fallida de la secció de crèdit després d’una reunió amb la junta aquest divendres al vespre. Aquest és el que la direcció plantejava com a “pla B”, com a alternativa al refinançament, que encara intenten. Segons el vicepresident de la plataforma, Dani Pallejà, la junta confia a poder presentar una altra oferta que suposi un reintegrament “més important” dels dipòsits. En aquest sentit, Pallejà ha dit que no es conformen amb què "el 70% es quedi penjat a l’espera d’un pla de viabilitat". Prop de 200 afectats s’han concentrat a la Cooperativa, on han desplegat una pancarta on s’hi llegia “torneu-nos els diners” i han fet sonar xiulets.

Segons ha explicat el vicepresident de la plataforma un cop finalitzada la reunió, la junta assegura que “té diferents línies obertes de negociació i que el 30% és una quantitat mínima que esperen arrodonir més endavant” per tal que el reintegrament “d’entrada” als clients sigui més elevat. A partir d’ara, els assessors jurídics de la plataforma –que es decidiran en l’assemblea de diumenge- i els de la cooperativa es posaran en contacte per “començar a tocar documentació, el pla de viabilitat i plantejar les condicions sobre com haurien de ser els retards” de pagament. Un cop fet això, la junta tornarà a mantenir una reunió amb la plataforma per confirmar xifres que els afectats esperen que se situï força per damunt del 30% actual.

D’altra banda, el 70% que quedaria ajornat i es retornaria a terminis –i que la Cooperativa utilitzaria per refinançar-se-, no té una garantia “real” de retorn i depèn dels préstecs. “Haurem de consultar la solvència dels deutors de la secció de crèdit perquè puguem comptar aquests diners com a bons” i que sigui viable el reintegrament, segons Pallejà.

El vicepresident de la plataforma, que prendrà les tasques de president aquest diumenge després de la renúncia de Francesc Siuraneta, ha explicat que “és difícil assumir un 30% i el 70% de retorn” després del “trencament de confiança amb la Cooperativa”. Amb tot, Pallejà ha explicat que el 30% es presenta com un “punt de partida” i que la junta també confia a poder-ho incrementar. Pallejà ha explicat que, ara, a la Cooperativa li fan falta 19,5 MEUR dels 32,5 per apostar pel refinançament. “S’ha de concretar amb les fórmules imaginatives que es vulguin posar: tot el que es recapti anirà a les butxaques dels impositors i, la resta, que no s’hagi pogut recaptar, es trobarà amb la situació d’espera de temporalitat de dos anys, cinc o deu”, ha detallat.

“L’objectiu de tothom és evitar que la cooperativa vagi a la fallida”, ha insistit el vicepresident de la plataforma, que ha dit que han assumit la idea “com un mantra”. “La millor garantia que cobrin els impostors passa perquè la Cooperativa segueixi sent viable i productiva, generi beneficis i es puguin pagar així els diners dels impositors”, ha recordat.

Concentració d'afectats

Mentre s’ha celebrat la reunió, unes 200 persones s’han concentrat a les oficines de la Cooperativa Agrícola de Cambrils per pressionar la junta al so de xiulets, botzines i cassoles. A més, han exhibit una pancarta on s’hi llegia “Torneu-nos els diners”, un eslògan que també han fet sentir durant la protesta.

El president del Port de Tarragona aposta per establir “aliances” amb inversors externs

L'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), que aquesta setmana ha quedat com a soci minoritari en la societat que gestiona el port esportiu, ha demanat al nou accionista principal, el Reial Club Nàutic, que convoqui una junta general per valorar la possibilitat d'establir aliances amb el fons d'inversió anglès MSS Real Estate –que no ha pogut adquirir la majoria del paquet accionarial–. “Volem que escolti i explori fórmules de col·laboració amb aquest inversor [MSS] o bé d'altres.”

“El que sap fer millor el Club Nàutic és la gestió del club i la nàutica”, però no tant la gestió immobiliària, segons Andreu. Per revitalitzar la cinquantena de locals que hi ha al port esportiu, dels quals només n'hi ha set en funcionament, Andreu proposa al soci majoritari que explori aliances amb inversors externs: “Si el Reial Club Nàutic no té capacitat inversora, pot establir aliances amb inversors externs.”

D'altra banda, Josep Andreu, acompanyat pel president de Ports de l'Estat, José Llorca, també va reivindicar la finalització de l'autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc. Segons va afirmar, Foment podria emprendre la construcció del túnel del coll de Lilla “cap a meitat d'aquest any o a la tardor”. Responent a una pregunta sobre l'incompliment de calendari del projecte del tercer fil, previst per aquest trimestre, Llorca va negar la falta de voluntat política i va atribuir el retard a “dificultats tècniques”.

Epicentre del sector agroalimentari

Per la seva condició com a primer port de la Mediterrània pel que fa a tràfic de productes agroalimentaris a granel, el Port de Tarragona serà la seu del primer congrés internacional Agrifood, que està dedicat a aquest sector i tindrà lloc el 14 i el 15 d'abril. En la trobada, hi participaran empreses, agents agroalimentaris i prestadors de serveis, i segons van explicar ahir el president del port, Josep Andreu, i el president de Ports de l'Estat, José Llorca, tindrà abast mundial i tractarà de temàtiques com ara la producció, l'evolució del mercat i la logística.

El port tarragoní va moure 4,8 milions de tones el 2015 en aquest sector, i és líder en el tràfic de cereals i pinso a l'Estat. El congrés Agrifood “posarà la ciutat i el seu port al mapa”, segons Andreu. En el congrés, hi prendran part uns 150 professionals. Un dels aspectes que debatran serà l'eficàcia de la logística, especialment per via terrestre.

El sector agroalimentari va representar prop d'un 15% del volum de mercaderies mogudes al Port de Tarragona durant el 2015

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha pronunciat aquest migdia una conferència, en el marc de la jornada organitzada per la Llotja de Cereals de Barcelona, sota el títol 'El Port de Tarragona, centre logístic del sector agroalimentari al Mediterrani'. La jornada d‟avui ha reunit a més d‟un centenar d‟assistents del teixit empresarial del sector agroalimentari d‟arreu de l'Estat espanyol.

Josep Andreu ha donat a conèixer el posicionament del Port de Tarragona com a hub (centre logístic i de distribució) del sector agroalimentari del Mediterrani, i és que aquest tràfic ha representat un 14,66% del volum total de mercaderies mogudes al Port durant 2015. A més, el Port de Tarragona és el port líder al Mediterrani enmoviment d‟agroalimentaris per davant de ports com Ravenna (Itàlia), Cartagena o València. A la zona d‟influència més propera (hinterland) del Port de Tarragona que comprèn la zona de Lleida, la vall de l‟Ebre i part d‟Aragó i Castella produeix el 40% dels pinsos que es fabriquen en tot l‟Estat, i la infraestructura portuària contribueix a aquesta activitat econòmica gràcies als serveis i infraestructures que faciliten la importació.

“El valor afegit del Port de Tarragona és l‟alta especialització de la comunitat portuària, així com les bones comunicacions terrestres, tant viaries com ferroviàries al hinterland consumidor” ha destacat Andreu. En total són 560.702m2 de superfície al Port dedicats al tràfic de productes agroalimentaris i amb una capacitat d‟emmagatzematge de 1,3 milions de tones. El Port de Tarragona compta amb cinc terminals especialitzades en moure aquest tipus de tràfic i la productivitat mitjana és de 500 tones mogudes/hora.

El llevís sense papers (Levante Sin Papeles) agilitza i optimitza la productivitat en la logística del transport. El Levante Sin Papeles és un sistema que elimina els tràmits duaners en paper i facilita la tramitació administrativa de control de mercaderies que han de sortir i entrar al port, reduint així el temps de gestió del servei.

El president del Port de Tarragona també ha afegit dades rellevants i que posen de manifest el volum i la importància del sector agroalimentari. Com per exemple, els 725.000 camions de mitjana a l‟any, que entren i surten del Port, per transportar productes agroalimentaris a les zones de consum. A més, el Port de Tarragona es converteix en punt de connexió entre la matèria primera que s‟importa, per a alimentar l‟oví i boví de la ramaderia del hinterland, i posteriorment s‟exporta part d‟aquests animals, també a través del Port de Tarragona, amb destinació països del nord d‟Àfrica.

La infraestructura portuària assoleix un volum de 33,2 milions de tones de mercaderies mogudes

El Port de Tarragona ha tancat l’exercici 2015 amb un creixement destacat del 3,9% assolint el volum de 33,2 milions de tones mogudes en un any. Els resultats són molt positius en els principals tràfics del Port de Tarragona com són els productes petrolífers, cereals i vehicles així com en aquells tràfics que consoliden la línea estratègica de la diversificació destacant el project cargo i animals vius, entre d’altres.

La infraestructura portuària atribueix aquestes bones xifres principalment a l’increment del tràfic exterior al Port de Tarragona. Les exportacions a destinacions internacionals han augmentat un 17,7% respecte 2014, superant les 6,2 milions de tones, i les importacions han incrementat un 1,7% amb 22,3 milions de tones. El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, destaca: “Estem satisfets de les nostres estratègies d’internacionalització i diversificació, i l’aposta per determinades infraestructures; aquests resultats són molt positius pel territori doncs estem recuperant i consolidant els nivells existents abans de la crisi".

Centre logístic en distribució de productes petroquímics al Mediterrani

L’any 2015, el Port Tarragona ha registrat creixements rècords dins del sector energètic, que s’ha traduït en un increment del 7,16 %, respecte l’any anterior, amb un total de 23,5 milions de tones. El moviment de petroli cru ha incrementat un 7,09%, amb 8,6 milions de tones. Els productes petrolífers (sense tenir en compte el petroli cru) han crescut en el darrer exercici un 29,1%, superant totes les dades històriques del port tarragoní, que s’ha convertit en un port hub (de distribució) d'aquests tipus de productes al Mediterrani.

Estats Units d'Amèrica, Gibraltar, Algèria, Corea del Sud i Rússia són els principals països amb els que el Port de Tarragona manté relacions comercials d’exportació i importació de productes petrolífer. En els últims anys, el creixement dels productes petrolífers al Port de Tarragona ha estat progressiu, consolidant-se com un port de distribució d’aquest tipus de mercaderia a altres ports mediterranis. L’augment del moviment de productes petrolífers durant el 2015 ha estat motivat, principalment, pel creixement de productes refinats (gas-oil i benzina) amb un creixement de 165,3 % i 140,66 % respectivament. Les instal·lacions portuàries han manipulat 2,1 milions de tones mogudes de gas-oil i 763.814 tones de benzina.

Líders en productes agroalimentaris

El Port de Tarragona és un dels primers ports del Mediterrani en quant al tràfic de productes agroalimentaris. Durant el 2015, a les instal·lacions portuàries s’han registrat més de 4,8 milions de tones d’agroalimentaris, amb un creixement significatiu del moviment de cereals i pinsos que ha augmentat un 0,7% respecte l’any anterior. Aquestes xifres posen de manifest símptomes de recuperació de la industria local i del sector ramader. Les empreses productores de pinsos estan ubicades en el hinterland (zona d’influència) del Port de Tarragona, concretament a la vall de l’Ebre i a les comarques de Lleida.

Cada any, pel Port passen més del 60% de les matèries primeres per elaborar pinsos per a la ramaderia catalana, essent el primer port de l’Estat en quant a tràfic de cereals i farines i també de pinsos i farratges.

El 2015, el millor dels últims cinc anys en moviment de vehicles

La terminal portuària dedicada al tràfic de vehicles ha superat les 115.000 unitats mogudes (tant d’importació com d’exportació), un increment del 96% respecte 2014. Aquestes xifres superen les registrades en els últims cinc anys, des de l’any 2011, i posa de manifest que el moviment d’automòbils al Port de Tarragona segueix la tendència a l’alça dels últims mesos, i recupera els índex de moviment d’anys anteriors a la crisi econòmica.

El tràfic de bestiar es consolida

En el marc de l’estratègica de diversificació de tràfics, el Port de Tarragona continua la seva aposta pel moviment de mercaderies de gran valor afegit, com és el tràfic de bestiar, que representa una positiva repercussió econòmica per al sector primari ramader.

L’exportació de bestiar al Port de Tarragona es consolida, i el 2015 ja són els 252.966 caps de bestiar carregats a les instal·lacions portuàries amb destinació països del nord d’Àfrica (Líbia, Líban, Argèlia, i el 2015 s’han obert nous mercats d’exportació a Egipte). Des de 2012, any en que es va iniciar aquest tràfic al Port, s’ha registrat un creixement exponencial del 276,5%.

El moviment de productes siderúrgics s’incrementa

Pel que fa als productes siderúrgics, durant el 2015 han augmentat un 30,7% assolint el mig milió de tones mogudes. Aquests productes s’importen a través del Port de Tarragona i són destinats a la industria automobilística per a la fabricació de vehicles, i és una altra xifra destacada que transmet símptomes de la recuperació econòmica.

D’altra banda, i en el marc de l'objectiu de la diversificació, destaca la consolidació de l'aposta decidida del Port pel tràfic de pasta de paper, consolidant la seva activitat aproximant-se a les 500.000 tones mogudes.

Un dels millors ports del Mediterrani per a l’operativa de project cargo

El Port de Tarragona és un dels ports mediterranis més especialitzats en l’operativa de project cargo per les possibilitats que ofereix, ja que compta amb especialistes en tot tipus de transports i en l’organització i coordinació dels mateixos des de l’origen a la destinació. Això es tradueix en una creixent demanda al Port per a realitzar treballs i projectes de project cargo. La infraestructura portuària tarragonina ofereix els seus clients àmplies àrees operacionals en els molls, les rampes ro-ro, una bona accessibilitat via terrestre i ferroviària, així com serveis eficients altament qualificats d’estiba.

A més, la ubicació estratègica privilegiada en el Mediterrani atorga al Port de Tarragona un valor afegit enfront dels ports del nord d’Europa, degut en gran part, a la favorable climatologia que permet dur a terme operatives de càrrega de project cargo a l’aire lliure durant tot l’any.

Dins d'un projecte de zonificació s'analitzen les característiques de cada varietat en funció d'on es produeix

Tècnics del Parc Tecnològic del Vi (VITEC), enòlegs i elaboradors de la DO Montsant han participat aquest dilluns en un tast de 19 microvinificacions de garnatxa i carinyena. Un tast que s’emmarca en l’estudi d’aquestes dues varietats i que està lligat al projecte de zonificació d’aquesta denominació d’origen. L’objectiu d’aquest estudi, que recau en mans de VITEC, és seguir treballant en la zonificació de la DO Montsant en base a les característiques del vi. Així ho ha explicat la presidenta de la DO, Pilar Just, que ha detallat que la iniciativa els portarà a "conèixer-nos millor" i a saber explicar la gran varietat que presenta la denominació d'origen i "per què som el que som".

Partint de la delimitació de la DO en sis zones que estipulava un primer estudi realitzat per l’INCAVI, es vol conèixer com les diferències climàtiques i de sòls influeixen en els vins, per poder així establir un vincle entre el tipus de vi i les diferents zones, cada una d’aquestes amb característiques pròpies.

En aquest sentit, Just ha incidit que "si som capaços de millorar el coneixement que tenim del nostre territori i les nostres vinyes, això ens servirà per al dia a dia al camp i al celler, però també a l’hora de traslladar a professionals i consumidors qui som en base a un argumentari molt ben fonamentat". Així, "un mateix distribuïdor pot tenir tres vins de la DO", ha afegit, "i saber explicar perquè en té tres, perquè estem parlant de zones diferents que ens aporten un producte diferent".

L’elecció de prosseguir l’estudi en base a les característiques dels vins amb garnatxa i carinyena es deu al fet que aquestes són les varietats més conreades a la DO Montsant i, en conseqüència, les que predominen en els vins sota la seva empara. De fet, el 94% de la vinya conreada a Montsant correspon a varietats negres, on la garnatxa en suposa un 34% i la carinyena un 30%.

L’estudi centrat en aquestes varietats es va iniciar el 2015 i es durà a terme durant els propers tres anys. El procediment seguit en aquesta fase de l’estudi ha consistit en la selecció d’unes vinyes en plena producció i plantades segons els sistemes de conducció, densitat i portainjert predominants. Aquestes vinyes es troben en parcel·les que, per climatologia i sòls, són representatives de cada una de les sis zones definides.

A partir d’aquesta selecció, doncs, és farà el seguiment i les vinificacions de cada vinya, vinificacions que se sotmetran a anàlisis de laboratori i, com ha estat el cas d’aquest dilluns, a anàlisis sensorials per part d’experts.

S’espera que prop de 40.000 persones visitin la festa el cap de setmana del 30 i 31 de gener

Tot està a punt per a la celebració de la 35a Gran Festa de la Calçotada de Valls, que tindrà el cap de setmana del 30 i 31 de gener. Entre 35.000 i 40.000 persones visitaran la ciutat de Valls per gaudir de la Gran Festa de la Calçotada. El moment de màxima afluència de públic serà durant el Concurs de menjar calçots, que tindrà lloc, diumenge 31 de gener, a les 13h, al Pati. L’organització espera repartir unes 4.000 degustacions de calçots, acompanyats de vins DO Tarragona i productes de la terra.

El president de la Cambra de Comerç de Valls, Rafael Castells, ha destacat el caràcter “multitudinari” que ha adquirit la festa. Prova d’això, ha citat “els més de 50 autocars que d’agències que visitaran la ciutat i els hotels ja fa dies que estan plens”. Tot i el volum que ha agafat la festa, Castells considera que el més important “és crear marca i identitat i que la gent pensi en Valls quan es parla de calçotada”. Per la seva part, l’alcalde de Valls, Albert Batet, també ha reivindicat Valls “com a origen de l’autèntica calçotada” i ha comparat l’expansió del calçot arreu de Catalunya, com ho ha fet el món casteller.

Els visitants també podran gaudir de la cuina de calçot que oferiran una desena de restaurants de la comarca i d’activitats com el Mercat de la Calçotada i el concurs de salsa, que compleix 25 anys. La seva representant, M. Teresa Vilaplana, ha fet una crida perquè s’incrementi el nombre de voluntaris i s’agafi el relleu del concurs.

La Calçotada de Valls, a la televisió japonesa

Com a curiositat, la televisió nipona d’entreteniment NTV enregistrarà un programa especial sobre la calçotada, el primer que faran sobre una tradició catalana. El programa viatja de Tòquio a arreu del món per mostrar les festes “interessants” i “curioses” que se celebren. Serà el primer cop que l’equip visita Catalunya. Anteriorment, han gravat els Sanfermines o al Tomatina, entre d’altres, a l’Estat espanyol.

D’altra banda, el regidor de Comerç i Turisme de Valls i delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha anunciat que enguany, com a novetat, s’estrenarà un vídeo promocional sobre la calçotada, que es presentarà el dissabte 30 de gener. L’estil de vídeo “donarà un punt genuí i divertit a la calçotada”, ha explicat Peris.

Una bona temporada

Per la seva banda, el secretari de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, Francesc Vilanova, ha afirmat que enguany es preveuen recollir més de 10 milions de calçots ja que “la temporada ha començat més aviat, a causa del bon temps”.

La temporada de calçots, que transcórrer entre els mesos de novembre i abril, mou uns 350.000 visitants a l’Alt Camp i genera un impacte econòmic de 15 milions d’euros. Castells ha qualificat així la temporada: “És la segons temporada turística al Camp de Tarragona, després de la de sol i platja de l’estiu”.

Les activitats

Prèviament a la Gran Festa de la Calçotada 2016 es celebrarà la trobada de 2CV (Citroën 2 cavalls), que estaran exposats durant el dissabte 30 de gener per la tarda i diumenge 31 pel mati al carrer Teatre-Plaça del Quarter. Paral•lelament, dissabte, de 10 a 20h i diumenge de les 10 a les 15h, es podrà assistir al Mercat de la Calçotada al passeig de l’Estació i a la mostra de cuina del calçot, al carrer Jaume Mercadé amb animació, activitats infantils i música.

El diumenge 31 de gener serà l’ inici de la Gran Festa de la Calçotada 2016. Al mati, a les 10h, es farà una demostració de coure calçots a la plaça de l’Oli. Mitja hora més tard, a les 10:30h, es gaudirà del XXV Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls i el XXIX Concurs de Cultivadors de Calçots IGP ‘Calçot de Valls’ a la plaça del Blat.

A les 11:30h, des de la plaça del Blat fins a El Pati, es farà una mostra de danses de carrer tradicionals de Valls i serà a les 12h quan facin l’entrada a la plaça de El Pati. A les 12:30h, des de la plaça del Blat, es celebrarà la cercavila dels elements festius de la Calçotada amb carros amb feixos de llenya, graelles, calçots, entre d’altres elements.

A les 13h, arribarà el conegut Concurs de Menjar Calçots a la plaça del Pati que, aquest any, celebra la seva XXXI edició. Finalment, es podrà gaudir d’una degustació popular de la calçotada a la plaça de la Zeta. Prèviament s’haurà d’adquirir els tiquets que es facilitaran al Pati i a l’Ajuntament de Valls, entre altres punts marcats al mapa.

A les 14h, es lliuraran els premis del XXIX Concurs de Cultivadors de Calçots IGP ‘Calçot de Valls’, el XXV Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls i XXXI Concurs de Menjar Calçots a la plaça del Pati. Paral·lelament, de 10h a 14h, a la mateixa plaça, es podrà accedir a un espai de venda i degustació de vins amb la presencia de cellers i cooperatives adscrites a la DO Tarragona i de productes típics de la comarca.

XXXI Concurs de Menjar Calçots

El concurs començarà, a partir de les 13h, a la tribuna del Pati. Les bases per poder participar en aquesta competició impliquen ser majors de 18 anys i un nombre màxim de 20 participants. El concurs consistirà en veure qui ha menjat més calçots en 45 minuts i es valorarà el pes net consumit segons la diferència obtinguda entre el pes brut dels calçots assignats a cada concursant, al començament, i les restes deixades al final.

S'entregaran tres premis, un per a cadascun dels tres primers classificats, juntament amb un lot de cafè, gentilesa de Cafès Brasilia, un lot de vins de la Denominació d’Origen Tarragona, un lot de Vermut Miró Roig Reserva Etiqueta Negra i una caixa de cerveses San Miguel.
A la resta de participants se’ls obsequiarà amb un rècord de la Calçotada, un lot de Cafès Brasilia, un lot de Vermut Miró Roig i Blanc i una galeta-calçot de Cal Dolç de Valls.

Valls, ciutat d'origen de la calçotada, celebrarà la festa el proper diumenge 31 de gener

El diumenge 31 de gener Valls acollirà la Gran Festa de la Calçotada, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un marcat tipisme i bullícia. La jornada comptarà amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots y altres degustacions.

A Valls, ciutat d’origen de la calçotada, fa més de cent anys que es fan calçotades. Des de finals del segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació, motiu pel qual Valls és coneguda com la capital del calçot. La calçotada, un àpat basat en el calçot, la seva salsa i els seus complements, mou cada temporada riuades de gent, entre els mesos de novembre i abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i popular a casa nostra.

Valls és terra de calçots. Des d’aquesta posició, la capital de l'Alt Camp s’enorgulleix d’oferir, un any més, la Gran Festa de la Calçotada. Tant els que ja coneixen els trets de la menjada com els que encara no ho han provat, qu s'acosti a Valls, el diumenge 31 de gener, haurà fet el primer pas per quedar-se enganxat a aquesta tradició.

'Una calçotada amb àngel'

Segons diu la tradició ancestral, una bona calçotada, una “calçotada amb àngel”, ha de tenir com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i, com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós. 

Falset ha viscut amb intensitat i gran èxit de públic la segona jornada de la festivitat de l’Encamisada

En total, 58 carruatges i 21 animals de munta han fet possible aquesta cita festiva, que actualment és reconeguda com a Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya. En el marc d’aquesta trobada festiva, unes 150 persones han participat en l’esmorzar popular que també s'ha celebrat aquest diumenge al matí, segons dades dels organitzadors de la festa, el Centre d’Estudis Falsetans. Enguany, a la celebració de la Missa Major a la localitat, han assistit els regidors i autoritats municipals vestits de catalans com marca la tradició. Posteriorment,s'ha ballat la Jota de Falset i es van beneir els Panets de Sant Antoni.

Orígens de la festa

La festa de l’Encamisada de Falset combina la commemoració històrica amb la celebració local dels Tres Tombs, en què es beneixen les cavalleries com a la resta de poblacions de la geografia dels Països Catalans

Concretament, els inicis de l’Encamisada cal buscar-los en un episodi històric que es va produir pels volts de l’any 1800 a causa de la victòria dels falsetans enfront de les tropes franceses que assetjaven la vila. En aquell temps, l’exèrcit francès tenia la vila sotmesa i els veïns de Falset van decidir enfrontar-se amb l’enemic en un atac sorpresa en el que van fer gala d’una gran astúcia. Els falsetans esperaren la boira baixa, després de dies de fortes nevades i quan va arribar el moment, sortiren cap a l’atac camuflats en les seves camises blanques de fil per tal de reconèixer quins eren dels seus. La batalla va ser un èxit i en commemoració d’aquest fet la tradició pròpia de Sant Antoni s’emmarca, a Falset, en un context llegendari de celebració de la victòria militar.

D’acord amb la tradició, la formació de la primera Encamisada té lloc el dissabte al vespre i la segona, el diumenge al matí. L’organització dels actes de la festa és a càrrec del Centre d’Estudis Falsetans, entitat que vetlla perquè la celebració conservi els elements característics i perquè els participants vagin vestits amb el vestit típic català.