Es faran assaigs en directe, divendres 12 i dimecres 18 de febrer, davant d’espectadors del món de les arts escèniques

Del 9 al 18 de febrer, la companyia de l’artista vallenca Pepa Plana es troba realitzant una residència artística i tècnica al Teatre Principal de la ciutat. L’objectiu és preparar una nova producció teatral que porta per títol ‘Paradís Pintat’. La companyia Pepa Plana té prevista l’estrena l’estiu de 2016 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

L’Ajuntament de Valls ha formulat un conveni de cooperació amb la companyia Pepa Plana per establir una residència d’assaig i tècnica, en l’àmbit de les arts escèniques, que permet oferir l’espai del Teatre Principal i els recursos tècnics necessaris per a l’assaig i producció del seu nou projecte escènic titulat ‘Paradís Pintat’, que s’estrenarà durant el 2016 al Festival Grec de Barcelona, d’ampli prestigi nacional i internacional.

A més dels treballs artístics, l’acord inclou la possibilitat d’instal·lació de l’escenografia del muntatge, l’ús del material tècnic del Teatre Principal i la realització de sessions tancades per a públic i programadors. En aquest sentit, divendres 12 i dimecres 17 de febrer, la companyia comptarà amb espectadors procedents del món de les arts escèniques que assistiran als assaigs en directe.

Suport ampli als creadors de les arts escèniques

Els Teatres de Valls sumen a les tres línies medul·lars d’actuació existents en matèria de programació estable, servei educatiu i cultura participativa aquest nou quart vector de les residències artístiques i tècniques. Així i de forma complementària al segell ‘Territori vallenc’ implementat en els darrers anys, l’Ajuntament de Valls dóna un suport més ampli als creadors de les arts escèniques. Tota l’estructura i els serveis dels Teatres de Valls es posen al servei dels creadors que fan una estada de treball a la ciutat per donar forma als seus espectacles.

Amb la nova línia de residències d’assaig i tècniques, Valls millora el suport públic a la iniciativa provinent del món de les arts escèniques i al mateix temps una eina per teixir complicitats per a la projecció i difusió del talent amb el segell local. Tot plegat, les accions culturals estan implementades en el marc d’un sistema sostenible, que optimitza i genera el màxim de recursos propis, i respecta un equilibri adequat tant amb les associacions com amb el sector privat. Aquest suport a la creació potencia el treball en xarxa de la Xarxa de Cultura de Valls.

El projecte de Pepa Plana

El nou espectacle de la pallassa vallenca es podrà veure en alguna de les noves temporades estables dels Teatres de Valls. El fil conductor són les migracions. A més del protagonisme de Plana, compta amb la direcció i la dramatúrgia de l’italià amb residència a Suïssa, Ferruccio Cainero que compartirà l’autoria amb Pepa Plana. Cainero ha escrit 40 obres de teatre, dirigit 32 produccions i participat com a actor en 18 produccions. L’estudi de creació audiovisual Nuevosojos, de Barcelona, hi afegirà els elements de vídeo i mapping, que s’incorporen per primer cop en la trajectòria de Plana.

‘Marits i mullers’, ‘Flores de otro mundo’ i ‘Pago Justo’ seran les projeccions que es realitzaran a la sala d’actes de l’IEV

El Cine Club Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la regidoria de Participació Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Valls organitzen el cicle ‘Cinema de Gènere’. El nou cicle s’inicia aquest dijous amb la projecció de la pel·lícula ‘Marits i Mullers’. Continuarà el dia 25 de febrer amb ‘Flores de otro mundo’ i el 10 de març amb ‘Pago Justo’. Les tres projeccions seran, a les 21:30h, a la sala d’actes de l’IEV, en l’horari habitual de les projeccions que organitza el Cine Club Valls. En acabar el llargmetratge hi haurà un col3loqui obert i debat amb el públic assistent.

Les pel·lícules d’aquest cinefòrum han estat escollides amb l’objectiu precisament de debatre i posar al descobert alguns dels estereotips i mites al voltant del gènere i com aquests es traslladen al cinema. Així es vol obrir un debat amb els espectadors per superar la visió androcèntrica que imposa un enfoc i organització de la realitat a partir de referents masculins i, a la vegada, donar visibilitat i projectar l’experiència i coneixements femenins. El cicle neix doncs amb la voluntat de consolidar-se any rere any d’acord amb els objectius de la regidoria de desplegar un programa d’activitats, cada vegada més ampli, de sensibilització al voltant de les polítiques d’igualtat i gènere.

‘Marits i mullers’

La primera de les pel·lícules, ‘Marits i mullers’ presenta les dificultats de la vida en parella i els tràngols que suposa una superació. Aquest film es projectarà avui, dia 11 de febrer, just abans de l’estrena d’aquest proper dissabte al Centre Cultural Municipal de l’obra de teatre inspirada en aquesta pel·lícula de Woody Allen. Així, la primera de les projeccions del cicle de cinema forma part també de les activitats paral·leles que organitza Xarxa de Cultura al voltant dels espectacles de la cartellera teatral.

‘Flores de otro mundo’

Aquest film, dirigit per Icíar Bollaín, serà la segona de les pel·lícules del cicle i s’emetrà el dijous 25 de febrer. En aquest film es segueixen les agredolces històries de convivència que es generen arran d’una festa per trobar parella organitzada per solters d’un poble sense dones en la que hi confluiran una dominicana immigrant il·legal, una cubana que somia recórrer món i una bilbaïna que viu en la més completa solitud.

‘Pago Justo’

El cicle es tancarà el dijous 10 de març amb ‘Pago Justo’, dirigida per Nigel Cole. Aquesta pel·lícula narra com l’any 1968 prop de 200 costureres de la planta Ford de Dagenham de Londres van organitzar una vaga per reivindicar la igualtat de salaris respecte els homes.

El vent també es va emportar la gespa artificial que s'haiva instal·lat a la rotonda del Bon Sol

La ventada de dimarts a la nit a Valls va causar diversos problemes a la xarxa de ferrocarril, però també en altres infraestructures de la capital de l'Alt Camp. Les incidències van començar pels volts de tres quarts de nou del vespre, quan els Bombers van ser alertats d'un l'incendi en uns comptadors elèctrics de l'estació. Al lloc dels fets es van desplaçar tres dotacions i, poc després, molt possiblement a causa del vent, un senyal va caure sobre la catenària a pocs metres de l'estació. Aquest fet, a més de causar un petit incendi al canyissar del costat de la via, va deixar aturat un comboi que es dirigia a Lleida a l'altura del pont del Vilar.

Això va obligar a evacuar els passatgers, que van haver de ser traslladats en autocar a la seva destinació. A més, fins a la una del migdia d'ahir, els trens de mitjana distància de l'R14 van ser desviats per Tarragona i Reus. Pel que fa a l'R13, el trens amb origen o destinació a les estacions compreses entre la Plana i Sant Vicents de Calders van ser traslladats per carretera.

El vent va causar altres estralls, com la caiguda del revestiment d'una façana a la muralla de Sant Antoni o la d'un arbre de grans dimensions al passeig Lluís Companys, just davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.

La ventada també es va emportar la gespa artificial que s'havia instal·lat a la rotonda del Bon Sol. Es dóna la circumstància que l'adequació d'aquesta i dues rotondes més d'entrada a la ciutat va ser polèmica, ja que l'Ajuntament de Valls va destinar una partida de 30.000 euros a cadascuna per al seu enjardinament.

Quim Navarro, conegut com Steelman X, impulsa una campanya per obtenir material escolar per a Bolívia i el Perú

La seu del Consejo Superior de Deportes de Madrid acull avui el vídeo de presentació del projecte Ruta del Cister Solidari que ha impulsat el runner Quim Navarro, conegut com Steelman X. L'objectiu de la proposta d'aquest atleta de Granollers (Vallès Oriental) és recollir fons per a l'adquisició de material escolar per als infants més necessitats de Bolívia i el Perú.

Quim Navarro ha assolit el repte de fer els 105,2 quilòmetres que uneixen els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, amb 6.050 metres de desnivell acumulat, amb un temps rècord de 10 hores i 4 minuts. El repte l'ha aconseguit, a més, carregant una motxilla amb 20 quilos de material escolar i ara demana “quant aportaràs tu?”. Les donacions es podran fer a partir del 15 de febrer a la pàgina oficial d'Steelman X.

La iniciativa d'aquest atleta, que acumula el rècord mundial de velocitat del Camí de Sant Jaume o de la Transpirinenca, va néixer del seu últim viatge a Amèrica del Sud, on va detectar que molts nens, especialment en petits nuclis de població, ni podien desenvolupar-se ni tenien possibilitats de futur per la falta de recursos bàsics. Navarro creu que amb una mica d'ajuda aquests infants poden tenir un futur diferent. “No es tractava de fer cap rècord; el premi és poder ajudar nens que d'altra manera no podran tenir una oportunitat en un futur”, explica.

El repte de la Ruta del Cister va començar i acabar a Montblanc amb un circuit circular acompanyat de la Policia Municipal o els Mossos, que van supervisar el recorregut, el pes i el registre del track. El vídeo es presentarà avui amb el seu nou repte, que consisteix a fer els 5.850 quilòmetres que separen Lima de Rio de Janeiro en menys de 73 dies.

La rua va tenir, enguany, força novetats. La més destacada va ser la recuperació del moixó foguer, una figura que ja esmentava Joan Amades com a propi del carnaval de Valls i altres municipis del Camp de Tarragona, el Garraf i el Penedès. El personatge, amb una màscara, es posa dins una caixa plena de plomes acompanyat del caçador, dues dones i un comprador. Durant el recorregut, es representa la seva venda i surt un segons de la caixa.

Entre les desenes de comparses i persones que a títol individual van participar en la rua, també va desfilar l'àliga plomada. La figura parodia l'àliga de Valls sense plomes i amb una gibrella al cap. Tot remullat amb gotes de pluja i amb la manxada, beguda s'ha creat per a l'ocasió.

El recent ensorrament del campanar de Rosselló ha accelerat la mesura de prevenció

Efectius en desactivació d'explosius de la Guàrdia Civil (Gedex) van retirar ahir un projectil de la Guerra Civil espanyola que estava incrustat sense explotar al campanar de l'església de Santa Maria de Magdalena de Blancafort (Conca de Barberà). El projectil, de fabricació italiana, va ser disparat per les forces feixistes, possiblement des de la serra del Tallat durant la primera quinzena de gener del 1939, per destruir un niu metrallador republicà que hi havia instal·lat a dalt del campanar. De fet, no va ser el primer que es va llançar contra l'estructura però sí l'únic que hi va quedar entaforat.

Diversos veïns de Blancafort tenien constància de la presència d'aquest explosiu, d'uns 65 mil·límetres de calibre i que estava encastat a uns 20 metres d'altura. Però no ha estat fins al recent ensorrament del campanar de Sant Pere de Rosselló que s'ha posat en alerta l'Arquebisbat de Tarragona, que ha decidit procedir a la retirada.

Així, a les 09.30 h, amb l'ajuda d'un camió escala dels Bombers de la Generalitat i d'un martell pneumàtic, els especialistes van començar a treballar en el procés d'extracció de la beina. La tasca va ser costosa perquè amb els anys i l'erosió el projectil s'havia anat compactant en l'estructura. En canvi, aquesta mateixa erosió ha facilitat que el risc fos menor, ja que ha provocat la separació de la càpsula detonadora del cos de l'explosiu. Malgrat això, es va establir un petit cordó de seguretat per evitar que veïns i curiosos s'acostessin a la zona. Un cop extreta la peça, els efectius del Gedex van fer una anàlisi de l'artefacte. Posteriorment, va ser traslladat a una gravera per fer-ne una detonació controlada.

El campanar dels Garidells, un dels silenciats

A l'altra banda del coll de Lilla, a l'Alt Camp, un altre campanar ha estat notícia. L'Ajuntament dels Garidells ha procedit a silenciar l'enregistrament que simula el toc de les campanes en horari nocturn a instàncies del Síndic de Greuges. Aquest municipi és un dels 14 de Catalunya als quals s'ha adreçat la sindicatura perquè “prenguin les mesures necessàries per garantir el dret al descans de la població i evitin les molèsties derivades del toc de les campanes”. Segons el síndic, el toc de campanes és una pràctica tradicional pròpia que està arrelada més enllà de l'àmbit religiós, però en l'aprovació de la llei de protecció contra la contaminació acústica no es va preveure com a excepció. Per aquest motiu fa les recomanacions d'acord amb la legislació, que està reforçada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Una vintena de comparses i més de 800 persones col·laboraran en un dels Carnestoltes més participatius de l’Alt Camp

Alcover celebrarà, aquest dissabte 6 de febrer, a partir de les 19h, la tradicional Rua de Carnaval amb una vintena de comparses inscrites i més de 800 persones que hi participaran activament. La Rua s’iniciarà des del pàrquing de la Fira i recorrerà els principals carrers i places de la vila.
Per primera vegada, l’Ajuntament d’Alcover ha elaborat un reglament per tal que els grups participants, amb carrossa o sense, compleixin una sèrie de requisits amb l’objectiu de garantir, per un costat, la seguretat dels participants i dels espectadors, i per altra banda, la correcta visualització de l'espectacle. El d’Alcover és un dels Carnestoltes més participatius de l’Alt Camp.

Al llarg de l’itinerari establert, les comparses tindran la oportunitat de realitzar fins a tres exhibicions. Aquestes es duran a terme al passeig de l’Estació al seu pas pel Portal, a l’avinguda de Reus al voltant del Portal de la Saura, i finalment, a l’avinguda Catalunya al seu pas per la plaça Lluís Companys.

Premis als participants

Es repartiran un total de 15 premis, que decidiran els mateixos participants, i que sumen prop de 1.700 euros, distribuïts en la categoria de comparses amb carrossa i comparses sense carrossa. Com a novetat, cal destacar també que la comparsa amb carrossa guanyadora de la Rua 2016 tindrà el privilegi de portar el Rei Carnestoltes a l’edició del 2017. A més, del premi guanyador, el grup disposarà de 300 euros per a l’elaboració de la carrossa del proper any.

Un cop finalitzada la rua es durà a terme l’entrega de premis al Pavelló Municipal. Tot seguit hi haurà un sopar popular i el concert del grup local de versions AllCovers seguit d’un dj que es podrà gaudir fins ben entrada la matinada.

Més de 185.000 persones van visitar el 2015 els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges

El nombre de visitants als monestirs de la Ruta del Cister ha augmentat, el 2015, un 4% respecte de l'any anterior i ha arribat a 185.149 visitants. Així, es registra un augment al monestir de Poblet (+5%) i al monestir de Vallbona de les Monges (+27%), i una lleugera disminució al monestir de Santes Creus (-2%). L'augment important de visitants a Vallbona s'explica per l'ampliació dels horaris de visita de l'espai, obrint durant tot l'any de dimarts a diumenge des del mes de març.

Des d'aquest mes, es va tornar activar la venda de l'entrada conjunta als tres monestirs de la Ruta del Cister. Amb aquesta entrada, per un import de 12 euros, el visitant pot accedir als tres monuments amb visita guiada a Vallbona i lliure a Santes Creus i Poblet. Durant aquests deu mesos, s'han venut un total de 2.727 entrades conjuntes. La persona que adquireix l'entrada també té un carnet cultural, impulsat per l'oficina de gestió de la Ruta del Cister, que permet entrar als diferents museus i espais visitables de les tres comarques amb descomptes importants. D'aquesta manera, es fomenta la mobilitat cultural pel territori.

Milers de persones van recórrer el centre de la vila en la tradicional cita de la capital de l'Alt Camp

El secretari de la Cambra de Comerç de Valls, Rafel Castells, va vaticinar que hi hauria uns 40.000 visitants i es courien més de 100.000 calçots a la Festa de la Calçotada que es va celebrar ahir. I va fer curt. Des de primera hora del matí, a més del fum de les primeres cuites de calçots, s'ensumava que la jornada podia ser una de les més multitudinàries dels darrers anys. I així va ser.

A les 10.00 h, la plaça de l'Oli de Valls ja era plena de gent seguint de prop el procés de la cocció. Redoltes, graelles... I, qui ho havia de dir, el calçot com a protagonista principal dels amants de les autofotos.

Mentrestant, a la plaça del Blat, el concurs de salsa de la calçotada de Valls i el concurs de cultivadors de calçots no tenia menys espectadors. Entre degustacions i cebes dolces, les famílies van aprofitar per immortalitzar-se amb la mulassa i, com no, amb el gegant del calçot, que cap al migdia van enfilar en cercavila per portar el públic fins al Pati.

A aquella hora, però, ja havien arribat les notícies d'autocars aparcats lluny del nucli vallenc i de la dificultat d'accedir per algunes carreteres a la capital de l'Alt Camp. La megafonia del Pati va donar la benvinguda a la gent arribada d'arreu dels Països Catalans, molts d'Aragó i també de diversos països d'Europa, però, cada vegada més, visitants de la Xina, el Japó i Corea. Entre vermut i vermut en una de les terrasses del Pati, tres nord-catalans feien broma amb un acompanyant: “Nosatros sem de Perpinyà, el gavatxo és aquest, que és de Narbona.”

Amb el Pati de Valls ple a petar, i amb un petit endarreriment, a un quart de 2 del migdia es va posar en marxa una de les propostes estrella de la diada: el concurs de menjar calçots. Animats amb els pilars de la colla Vella i la colla Joves i els balls de la mulassa i el gegant del calçot, es va tornar a posar a prova la capacitat d'ingestió de ceballots dels participants.

Van ser dels que van tenir més sort. Mentre omplien pap i caixa, l'Ajuntament de Valls ja havia exhaurit les existències de degustacions feia estona i els establiments privats que aprofiten aquest dia per fer les seves ofertes també havien fet cau i net. Demà és la Mare de Déu Candela, patrona de Valls. Ara, ja pot ploure.

Adrià Wegrzyn guanya el seu novè concurs de menjar calçots

Després d'un any d'absència per la nova normativa que impossibilita al guanyador presentar-se al certamen següent, el barceloní Adrià Wegrzyn va tornar a vèncer en el concurs de menjar calçots amb 3 quilos i 115 grams de cebes dolces ingerides (178 calçots). Wegrzyn va guanyar el seu primer concurs el 2012 i va vèncer consecutivament en els concursos entre el 2010 i el 2014, any en què va establir el rècord menjant 3 quilos amb 830 grams de calçots.

Amb tot, l'ovació de la plaça del Pati se la va emportar el periodista japonès Toshi Onishi, que va aconseguir una meritòria quarta posició. El de Tòquio va estar molt a prop d'endrapar dos quilos ben bons de calçots en tres quarts d'hora. Per la seva banda, el tribunal del concurs va atorgar a Jordi Rovira, de Torredembarra, el primer premi del concurs de cultivadors de calçots. Rovira també va ser reconegut per haver presentat la mota amb més calçots uniformes i comercials. La vallenca Montserrat Vila Cunillera va ser la guardonada amb el primer premi del concurs de salsa.

Les principals poblacions castelleres reben diferents premis

La desena Nit de Castells celebrada a Valls no ha decebut les expectatives i ha lliurat un catàleg de premis repartit entre diferents protagonistes del panorama casteller. Helena Llagostera, el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa, la plaça de Vilafranca, els Nens del Vendrell, el casc i la política exterior de la Generalitat han estat els principals protagonistes de la desena edició de la Nit de Castells, que han retransmès en directe dinou televisions locals de Catalunya, en una coproducció de la Xarxa i TAC12.

Els premis de la Nit de Castells han estat repartits entre algunes de les principals places del panorama casteller, com Valls, Vilafranca, Terrassa, el Vendrell, Tarragona i Barcelona, a més d’altres de més recents, com Molins de Rei, Begues, Santpedor i Prada de Conflent. La Nit ha aplegat al Centre Cultural de Valls prop de 400 persones, procedents de 80 colles castelleres d’arreu del país, a més de representants institucionals, patrocinadors, mitjans de comunicació i altres agents vinculats al món casteller. La Nit ha estat organitzada al quilòmetre zero del món casteller per la Revista Castells i l’Ajuntament de Valls i ha comptat amb el patrocini de Damm, Endesa, l’Obra Social “La Caixa” i Repsol. La Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Tarragona i Barcelona hi han donat suport. També hi ha col·laborat Vermut Miró.

El premi a la trajectòria, probablement el més emblemàtic de la Nit, ha estat per primer cop per a una dona: Helena Llagostera, castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls, que ha rebut el guardó acompanyada de set guanyadors anteriors (i els descendents d’altres dos que van traspassar): Jaume Rosset, Josep Anton Falcato, Marcel·lí Güixens, Francesc Piñas, Joan Vallès, Quico Pino i Josep Sala, a més de familiars d’Oriol Rossell i Pere Català Roca.

El moment casteller de l’any l’ha rebut el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa per la seva dimensió i impacte, construcció inèdita fins al 2015, mentre que la Plaça de la temporada ha estat per a la plaça de la Vila de Vilafranca, la primera en què es descarregava en una mateixa temporada el 3de10 amb folre i manilles, el 4de9 sense folre i la torre de 8 sense folre.

La colla més premiada de la Nit han estat els Nens del Vendrell, ja que els seus dirigents han pujat tres cops a l’escenari pe recollir guardons: el de la Colla de la temporada –que han compartit ex-aequo amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona–, el nou premi Descarregat –per la seva seguretat i progressió– i un dels cinc premis Baròmetre. Els altres quatre Baròmetre –que premien les colles que pugen de pis– han estat per als Castellers de la Sagrada Família, els Pallagos del Conflent, els Encantats de Begues i els Castellers de Santpedor.

El premi Ambaixador Castells ha estat per a la nova Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat, que ha recollit el seu titular, Raül Romeva, amb l’encàrrec que els castells i els valors del món casteller esdevinguin imatge de Catalunya al món i targeta de presentació nacional del país. El premi L’Aleta vinculat a la canalla ha estat per a l’empresa MZI, amb seu social a Múrcia, fabricant del casc, que enguany compleix deu anys.

Valls compartirà aquest diumenge el seu àpat més popular en una gran festa gastronòmica

De castells i de calçotades actualment ja se’n fan a totes les comarques catalanes. I tots dos fets tenen l’origen a la capital de l’Alt Camp. “A Valls ens sentim orgullosos que dues activitats que tenen l’origen a la nostra ciutat estiguin esteses arreu del país, i convidem a tothom a venir i a conèixer l’autèntica calçotada” afirmava l’alcalde de Valls, Albert Batet, en la presentació de la Gran Festa de la Calçotada prevista per aquest darrer diumenge de gener. I és que aquesta celebració ha sigut sens dubte un dels factors determinants en l’expansió de l’àpat arreu. “Quan vam començar l’any 1982 només hi havia sis restaurants a l’Alt Camp que oferissin calçotades i ara en són més de cinquanta”, destacava Rafel Castells, secretari d e la Cambra de Comerç de Valls i coordinador de la festa. Des de fa uns anys, aquesta difusió ja s’estén cap a altres països.

Enguany, per exemple, el canal de televisió japonès NTV serà a Valls per enregistrar la diada per a un programa que mostra festes interessants i curioses d’arreu del món. Aquests redactors, i tots els visitants, podran atansar-se al mercat de la calçotada i a la mostra de la cuina del calçot, dues activitats que començaran dissabte, assistir a les demostracions de coure calçots i gaudir de la mostra de danses de carrer tradicionals de Valls i de la cercavila dels elements festius de la calçotada.

Tampoc faltaran a la cita els concursos de cultivadors de calçots, de salsa, que arriba a la 25a edició i el més mediàtic de menjar calçots, que enguany podrà comptar de nou amb Adrià Wegrzyn, guanyador en vuit ocasions, la darrera el 2014, quan va batre el rècord i es va menjar quasi quatre quilos de calçots. Finalment, l’organització prepararà 4.000 degustacions de calçotada. El tast inclou dotze calçots, salsa, vi i cervesa, pa, taronja i pitet. També es preparan graelles per a coure-hi carn, llonganissa... i s’oferirà servei de taules.

El Mercat de la Calçotada reunirà unes 80 parades d’alimentació, productes naturals i d’artesania popular

El Mercat de la Calçotada i la Mostra de Cuina del Calçot obriran les seves portes aquest dissabte al matí fins al diumenge al migdia. Les dues activitats, organitzades per la regidoria de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Valls, són els preludi de la Gran Festa de la Calçotada que se celebrarà, el proper diumenge 31 de gener, a partir de les 10h.

L’Associació de Restauradors de Valls organitza una Mostra de Cuina del Calçot al Pati de Valls. La Mostra obrirà portes el dissabte a les 11h fins a les 14:30h i de 18h fins les 21h. Diumenge 31 l’horari serà de 9h a 15h. La proposta gastronòmica aplega 11 bars i restaurants de Valls i l’Alt Camp entre els quals estan l’Artik, Luga, Planeta Kasteller, K de Valls, Cafeteria Avenir, Penya Barça, Mallol, Portal 22, el Petit Cup d’Alió, El Magatzem del Vermut i Cal Ganxo. La mostra consistirà en tapes i racions en les quals el calçot de Valls serà el protagonista principal. Totes les especialitats a base de calçot es podran maridar amb els vins de la DO Tarragona dels cellers Adernats i Mas Vicenç i amb els caves Vives Ambrós.

80 parades de marxats

Paral·lelament, el Mercat de la Calçotada reunirà unes 80 parades de marxats el dissabte, entre les 11h i les 20h; diumenge també es podrà assistir, entre les 10h i les 16h, al passeig de l’Estació. Aquestes parades estaran relacionades amb l’alimentació, productes naturals i d’artesania popular. En aquests moments, hi ha inscrites 50 parades d’alimentació i 30 d’artesania.

Concentració de Cotxes Citroën 2CV

Els visitants que s’apropin a Valls durant aquest cap de setmana podran gaudir també d’una concentració de cotxes de la marca Citroën 2CV organitzada pel Tarragona 2 CV Club que romandran exposats a la plaça del Quarter durant la tarda de dissabte, de 18 a 21h, i el matí, de diumenge d’11 a 14h.

Una comissió definirà el projecte amb el propòsit que sigui una realitat el 2021 amb aportacions ciutadanes

Una iniciativa ciutadana s'ha marcat com a objectiu que l'església de Sant Joan de Valls torni a gaudir d'un orgue per les properes Festes Decennals, el 2021. Una futura comissió formada per entitats i persones vinculades al món de la música i la cultura de Valls i l'Alt Camp serà l'encarregada de concretar el projecte, tant des del vessant tècnic com des de l'econòmic, si bé es planteja que siguin les aportacions dels ciutadans el que permeti fer-lo realitat.

Valls té documentada la presència d'un orgue i un organista des del segle XIV i ara fa 80 anys que es va destruir el que hi havia a la parròquia de Sant Joan, del segle XVI. La idea no és reconstruir aquella peça, sinó fer un orgue apte per interpretar des de música antiga fins a creacions més modernes.

Segons Josep Bofarull, rector de la parròquia de Sant Joan, el nou orgue de Valls ha de tenir una funció religiosa però també civil i esdevenir un segell de qualitat cultural de la ciutat. “S'instal·larà a Sant Joan, però no serà propietat ni monopoli de la parròquia”, explica Bofarull, que diu que es vol “afavorir la cultura musical dela ciutat i permetre que s'ampliï l'oferta cultural”.

Malgrat que tot just s'engega el projecte, s'ha deixat clar que el projecte constructiu s'encarregarà a una empresa catalana i “no s'anirà fora del país a fer l'orgue”. D'una banda, segons Bofarull, perquè “els diners que pugui costar es quedin aquí”, i, de l'altra, per un motiu pràctic i de costos de manteniment, ja que les despeses de desplaçament en els manteniments periòdics seran més baixes.

L'Ajuntament de Valls s'ha compromès a restaurar-la ben aviat

La carassa gòtica que la tradició vallenca identifica amb la imatge del bandoler Joan Serra, més conegut per la Pera i popularitzat per la cançó de Lluís Llach, va quedar seriosament malmesa ahir després del cop que va rebre d'una furgoneta que feia maniobres. La figura és un dels atractius turístics de la capital de l'Alt Camp, situada a la cruïlla que formen els carrers de la Carnisseria, dels Jueus, Sant Antoni i d'en Simó, al nucli antic, i on la llegenda assenyala que el bandoler va ser esquarterat. Els fets han passat quan es compleix un mes del 200 aniversari de l'execució de Joan Serra, el 15 de desembre del 1815.

Amb tot, la carassa que ha estat malmesa i que l'Ajuntament de Valls s'ha compromès a restaurar ben aviat és molt anterior a la llegenda del bandoler i correspon a una peça gòtica, molt possiblement del segle XVII. En l'època medieval, a les viles catalanes, aquestes carasses a les cantonades dels carrers tenien com a funció esdevenir els anuncis de la presència d'un prostíbul.