Un projecte europeu està recollint dades meteorològiques amb l’aspiració de poder predir les sequeres mitjançant un programari que estan desenvolupant. La informació es traslladaria al sector vitivinícola per tal que es pugui adaptar amb temps a èpoques d’escassedat hídrica. Entre les mesures que podrien prendre els productors hi hauria una reorientació de les vinyes perquè tinguin menys impacte de la calor, apostar per altres varietats o reduir el nombre de plantes per hectàrea per tal que puguin aprofitar millor l’aigua del sòl, entre altres. En el projecte hi participen diversos països del Mediterrani, entre ells Catalunya, amb protagonisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i dades aportades pel Servei Meteorològic de Catalunya.
La iniciativa porta per títol ‘Germ of Life: reptes climàtics de la vinya i altres sectors del territori’ en el qual geògrafs, físics, sociòlegs, enginyers informàtics o enòlegs treballen conjuntament. Enric Aguilar, director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV, explica que en el cas Catalunya s’ha escollit la viticultura com a sector on l’afectació del canvi climàtic és important però que, a nivell europeu, el projecte abraça diferents àmbits. Així, hi participen Portugal, Itàlia, Macedònia del Nord, França i Grècia, amb presència d’universitats, institucions públiques i empreses privades tecnològiques, que són les que desenvolupen l’eina de monitoratge i detecció avançada de la sequera.
«Tenim l’oportunitat de testar una metodologia que ja es va desenvolupar en una primera fase, fent servir diferents fonts d’informació, entre elles la meteorològica que produeix el Servei Meteorològic de Catalunya«, comenta Aguilar. A banda, cal sumar-hi dades aportades pel programa Copernicus, la iniciativa científica europea d’observació de la Terra, o imatges dels satèl·lits Sentinel.
El coordinador europeu del projecte és Thanos Argiriou, de la Universitat de Patres (Grècia). «Volem preveure les sequeres perquè els diferents sectors estiguin preparats i les volem donar perquè algú que no sigui un físic o meteoròleg les pugui entendre», indica. Així, pretenen que la informació «estigui simplificada però també sigui acurada» perquè pugui ajudar «a totes aquelles persones que puguin estar afectades per les sequeres».
Aplicació sobre el terreny
Joan Miquel Canals, professor de la facultat d’Enologia de la URV i investigador apunta que el canvi climàtic els està donant diversos problemes. En diferents punts de Catalunya aquest any la verema s’ha avançat alguna setmana respecte anys anteriors i en alguns indrets fins i tot s’ha hagut de collir un mes abans del que es feia fa un parell de dècades. «Com que hem de veremar el raïm a un estat determinat de maduresa, cada vegada l’hem de collir abans; i això vol dir que li donem menys temps a la vinya per madurar el raïm. No des del punt de vista d’acumulació de sucres, sinó d’acumulació de metabòlits secundaris com són els aromes o molècules relacionades amb el color, i això fa que els vins siguin diferents», exposa l’investigador.
Arigiou i altres experts que participen en el projecte s’han trobat aquest dimecres a la URV i han fet una jornada per exposar la iniciativa. Posteriorment han visitant les instal·lacions que la facultat d’Enologia de la URV té al Mas dels Frares (Constantí), on hi ha en marxa diferents línies de recerca que poden confluir en aquest projecte europeu del qual formen part. «Estudiem aspectes genètics, o sigui, noves varietats que estiguin més adaptades a cicles més llargs, que madurin més tard, perquè d’aquesta manera no agafin tant els cops de calor de l’estiu», posa com a exemple Canals. Altres estratègies serien com s’orienta la vinya -si les files de ceps es col·loquen d’est a oest tindran més impacte del sol que si estan posades de nord a sud- o el mar de plantació, és a dir, quantes plantes hi ha per hectàrea o conrear les vinyes a més alçada sobre el nivell del mar.
L’objectiu final és «obtenir vins de la mateixa qualitat en un context climàtic diferent», resumeix Canals. Aguilar afegeix: «la persona que tasta un vi d’una determinada denominació d’origen, al final el que vol és tenir la mateixa sensació que havia tingut abans». «Els canvis en les formes de conrear i en les formes en com es produeix el vi han d’estar adaptats al nou contracte que ens ofereix el clima», finalitza.
