La cripta de l’església de Sant Agustí torna a poder-se veure després de dècades oculta. Els treballs iniciats a l’estiu han permès retirar els 60 metres cúbics de rebliments que la tenien tapada i les investigacions arqueològiques suggereixen que les dues cambres que s’han localitzat pertanyien a dos moments diferents: una de quan els jesuïtes gestionaven el temple entre el 1700 i el 1770, i l’altra quan ho feien els agustinians, entre 1780 i 1835.
La retirada de material també ha permès trobar un segon accés directe des de la nau central de l’església així com les restes d’un mínim de 31 individus, majoritàriament homes però també alguna dona i un nadó. La voluntat és que l’espai sigui visitable en un futur proper.
De constància de l’existència de la cripta n’hi havia, però la intervenció que s’ha dut a terme els darrers mesos ha permès trobar un nou accés, recuperar tot el volum arquitectònic de l’espai, descobrir que en realitat eren dues cambres diferenciades i poder recuperar restes òssies de sepultures. «Hem passat de tenir una cripta reblerta de materials a tenir-ne una on podem observar no només l’arquitectura, sinó els accessos originals i entendre millor com funcionava», ha explicat Roser Martín, secretària tècnica per al Patrimoni Immoble de l’Arquebisbat de Tarragona.
Pel que fa als accessos, del que es tenia constància és del que dona a l’altar i que donava a l’anomenada «cripta petita», que seria posterior en el temps, i que era l’ocupada pels agustinians. Ara s’ha trobat el que permet baixar a través d’unes escales a la «cripta gran», on hi hauria enterrats membres de la comunitat jesuïta, i anterior en el temps.
Enterraments
Conjuntament han pogut documentar «35 espais d’enterrament», dels quals, sis nínxols a la cripta petita, 27 enterraments a la gran i dos enterraments verticals en cavitats d’intramurs. Així mateix, s’ha localitzat un vas funerari que tenia les funcions d’ossera, amb un nombre encara indeterminat de cossos. «La pràctica totalitat d’aquests enterraments es trobaven sense tapa, les tapes havien desaparegut», ha explicat Martín, per la qual cosa tenen l’evidència que «en algun moment de la història» van ser profanades.
Per tot plegat s’estan mantenint converses amb l’administració per poder traslladar i analitzar totes les despulles, ja que alguns dels ossos continuen a la cripta. La humitat, el pas del temps, els saquejos i la runa han fet que es trobin en estat de «cristal·lització», per la qual cosa el trasllat serà molt delicat. «Si els toques, es desfan», ha emfatitzat l’arqueòloga.
Paral·lelament, la voluntat és poder investigar qui eren aquestes persones. Per la manera que estaven enterrats, els investigadors consideren que eren jesuïtes i agustinians. «A la cripta gran -la dels jesuïtes- els cossos estan en posició horitzontal, amb les mans creuades al pit, porten un hàbit de color negre i un calçat senzill; a la petita hi ha nínxols que serien de la comunitat agustiniana», ha detallat Martín. Amb tot, la presència de restes que apunten a que serien de dones també els fa ballar al cap. Una de les hipòtesis és que s’hi hagués enterrat alguna benefactora o persona estretament relacionada amb la comunitat, si bé en aquella època «a les esglésies s’hi enterraven gent important i mossens». També s’han localitzat restes d’un nadó d’aproximadament un mes i mig de vida.
El material que ocupava l’espai de la cripta i que ara s’ha extret, l’arqueòloga no el considera runa, sinó rebliment, pel fet que són materials que per la seva heterogeneïtat aporten informació arqueològica i històrica. Així, s’ha pogut constatar que són d’èpoques diferents, i entre el que s’ha recuperat hi ha elements bèl·lics com un canó de fusell o bales, i revestiments que apunten a ser restes d’una antiga reforma de l’església. Els experts tenen la hipòtesi que això es podria deure a que l’edifici annex antigament va ser el claustre d’un convent que posteriorment es va convertir en caserna militar i que actualment és la seu de l’ONCE. «És aviat per relacionar aquests materials amb els diferents contextos històrics, s’està estudiant», ha subratllat Martín.
Objectius
Ignasi Durany, rector de les parròquies de Sant Francesc i Sant Agustí de Tarragona, ha explicat que quan van començar la intervenció es van plantejar tres objectius. El primer, estructural i de manteniment –»era un focus d’humitat», ha dit-. El segon, de tipus cultural i històric, i el tercer «de tipus ètic». «La primera vegada que vaig baixar fa nou anys i vaig veure les sepultures profanades vaig pensar que ho havíem d’arreglar», ha reconegut.
Un cop s’hagin pogut traslladar les restes humanes i investigar-les, a la cripta s’hi volen fer algunes millores en qüestions de seguretat. La voluntat final és obrir-ho al públic i que sigui visitable. El vocal de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Francesc Seritjol, ha apuntat que de cara al 2028 voldrien que es pogués accedir tant a la cripta com a la part superior de l’església, que també està en fase de millora.
