L’Ajuntament de Valls ha presentat el Pla d’impuls del català 2027-2030, el primer document que fixa una estratègia municipal per fomentar l’ús social de la llengua. El Pla recull 71 actuacions que es desplegaran durant els pròxims quatre anys, amb mesures que van des de l’ensenyament i el comerç fins a l’esport, la cultura, els serveis públics i les entitats de la ciutat.
La majoria de converses entre estudiants de secundària es fan en castellà
El punt de partida és una realitat que preocupa: el català perd presència en alguns dels espais on es desenvolupa la vida quotidiana, especialment entre els més joves. Un estudi encarregat per l’Ajuntament a Plataforma per la Llengua als tres instituts públics de Valls va constatar que només el 39% de les converses entre l’alumnat es fan en català. Als cicles formatius, el percentatge baixa fins al 21%.
El Pla també identifica les oportunitats que ofereixen el compromís de les entitats, la sensibilització ciutadana i els recursos disponibles per promoure la llengua.
El document és fruit del treball del Consell de Política Lingüística de Valls i d’un procés de participació ciutadana. En l’elaboració hi han intervingut el Consorci per a la Normalització Lingüística, per mitjà de l’Oficina de Català, i diverses entitats, entre les quals destaquen Valls per la Llengua, que agrupa 88 entitats de la ciutat, i Òmnium Alt Camp.
El resultat és un Pla estructurat en 7 línies de treball, 20 objectius, 24 mesures i 71 actuacions, amb indicadors que permetran comprovar-ne el grau de compliment i avaluar-ne els resultats.
Del compromís amb la llengua a les mesures concretes
Una de les prioritats del Pla és garantir la presència del català en l’atenció a la ciutadania. Per això, preveu incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública, impulsar accions de sensibilització entre el personal municipal i donar a conèixer els drets lingüístics dels usuaris dels serveis públics, especialment en l’àmbit sanitari i sociosanitari.
El document també planteja ampliar i coordinar l’oferta de cursos de català a Valls, amb una atenció especial a les persones nouvingudes, perquè disposin de més oportunitats per aprendre la llengua i incorporar-la a la seva vida quotidiana.
Pel que fa al comerç i les empreses, es vol facilitar informació sobre la normativa lingüística, oferir assessorament als establiments i promoure l’atenció en català. L’objectiu és que la llengua guanyi presència en les relacions comercials i en els serveis que utilitza habitualment la ciutadania.
Les dades sobre l’ús del català entre els estudiants situen l’educació i el lleure entre els àmbits prioritaris del Pla. Les actuacions previstes abasten des de les escoles bressol fins a l’educació secundària i busquen afavorir que els infants i adolescents facin servir el català també fora de les aules. En aquest sentit, el document aposta per reforçar les activitats culturals, esportives i de lleure en català, així com els continguts i recursos adreçats al públic jove.
La voluntat és que el català no quedi limitat a l’aprenentatge escolar, sinó que sigui una llengua present en les relacions personals, les activitats de lleure i els espais de trobada dels joves.
El paper de les entitats i la implicació ciutadana
El Pla reconeix el paper que tenen les entitats de Valls a l’hora de fomentar l’ús de la llengua. Entre les actuacions previstes hi ha la creació d’espais on les persones que estan aprenent català el puguin practicar amb confiança, activitats formatives sobre acollida i assertivitat lingüístiques i la incorporació de criteris lingüístics en les convocatòries municipals d’ajuts i subvencions.
També es preveu organitzar un mes anual dedicat a la llengua, impulsar campanyes de sensibilització i una bústia ciutadana per recollir consultes i incidències relacionades amb els drets lingüístics. La Regidoria d’Educació i Política Lingüística s’encarregarà de fer-ne el seguiment i l’avaluació durant el període 2027-2030.
La presentació del Pla ha anat a càrrec de Teresa Rull, regidora d’Educació i Política Lingüística i presidenta del Consell de Política Lingüística de Valls; Rosa Maria Rovira, regidora de Cultura i vicepresidenta del Consell de Política Lingüística; Jordi de Bofarull, representant de Valls per la Llengua i membre del grup redactor del Consell; Jordi Murtró, president d’Òmnium Alt Camp, entitat que també forma part del Consell, i Laura Giné, directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
