El Palau de Fires i Congressos de Reus i actual REDESSA, el centre municipal d’empreses de Reus, cedeix fins a més de 19.000 fotografies i un centener de vídeos al Centre de la Image Mas Iglesias per salvaguardar i digitalitzar alguns dels moments més importants de l’entitat.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació, Coneixement de Reus, Josep Baiges, explicava que el CIMIR és una “joia” per a Reus. “Pensem de manera inequívoca que cal fer la cessió de les imatges per què ningú les guardarà des del punt de vista tècnic i emocional. El CIMIR salvaguardarà la nostra memòria”, assenyalava Baiges.
El fons inclou imatges des de l’any 1942 fins a l’actualitat i recull alguns dels episodis més emblemàtics de la història firal i social de Reus. Entre les peces destacades hi ha fotografies de la Fira de Mostres del 1966, marcada per l’incendi que va afectar el recinte del Passeig Mata i que, malgrat els danys, va reobrir portes només 24 hores després.
El fons inclou imatges des de l’any 1942 fins a l’actualitat (E. Rosique)
Baiges també ha destacat la importància històrica del llegat fotogràfic de la figura de Carles Busquets, molt vinculada a la memòria visual de la ciutat. En aquest sentit, ha anunciat la voluntat d’organitzar una exposició durant la pròxima edició d’ExproReus dedicada a la Fira del 1966 i al paper de la família Busquets en la documentació gràfica de l’època.
Per la seva banda, el regidor de Cultura i Política Lingüística de Reus, Daniel Recasens, es mostrava satisfet i orgullós per aquest acord .”Agraïm la voluntad de cedir al CIMIR el valor documental d’imatges. És una manera de fer ciutat i fer-la més gra. El centre ha iniciat el procés per documentar les fotografies i contextualitzar-les”, cloïa Recasens.
El regidor de cultura ha remarcat que el CIMIR ja ha iniciat el procés sistemàtic de documentació, catalogació i contextualització del fons. La primera fase preveu la digitalització de 3.750 imatges i la catalogació de 1.500 fotografies, prioritzant aquelles que formaran part de les primeres exposicions públiques.
Tot i que encara no hi ha una data concreta perquè el conjunt del material estigui disponible, des del CIMIR asseguren que l’objectiu és fer accessible aquest patrimoni de manera progressiva, tant per a la consulta ciutadana com per a la recerca històrica.
