Els municipis del Priorat que depenen del sistema de reg del Montsant tindran en els pròxims anys un nou reforç per garantir el subministrament d’aigua. Es tracta de la connexió entre la Comunitat de Regants de Garrigues Sud i la Comunitat General de Regants d’Aigües del riu Montsant (CGRArM). El projecte, ja en marxa, busca assegurar l’aigua per al reg i, en episodis de sequera, també per a abastament d’aigua de consum humà. Les obres es van iniciar el mes de gener i s’allargaran fins al pròxim setembre, segons el calendari previst.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha adjudicat l’actuació a l’empresa pública TRAGSA, per un import de 2,2 milions d’euros. El projecte preveu la construcció d’una connexió que permeti incorporar aigua del sistema de Garrigues Sud a la xarxa del Montsant, quan el pantà de Margalef no disposi de prou reserves. L’objectiu és reduir la dependència actual d’un únic embassament i reforçar la garantia de subministrament.
De fet, el sistema de reg del Montsant, gestionat per la CGRArM, ja funciona de manera interconnectada a partir del pantà de Margalef i de l’embassament de Palma d’Ebre; units per canonades que distribueixen l’aigua entre les diferents comunitats de regants.
Un sistema amb sis comunitats de regants
La Comunitat General de Regants d’Aigües del riu Montsant està formada per sis entitats: la Comunitat de Regants del Montsant de Margalef, la de la Bisbal de Falset, la de Palma d’Ebre, Cabacés, la Vilella Baixa i la Figuera. En conjunt, gestiona una superfície regable d’unes 2.209 hectàrees.
El sistema disposa d’una concessió de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per utilitzar l’aigua del pantà de Margalef, que forma un sistema unit amb l’embassament de Palma d’Ebre. Entre tots dos sumen una capacitat màxima de 3,3 hectòmetres cúbics, dels quals 2,1 corresponen a Margalef i 1,2 a Palma d’Ebre.
L’impacte de les últimes sequeres
Els episodis de sequera dels darrers anys van evidenciar la vulnerabilitat del sistema. El pantà de Margalef va arribar a nivells tan baixos, que es va quedar sense capacitat per subministrar aigua per al reg agrícola, els usos ramaders, i fins i tot per al consum humà.
Aquesta situació va posar de manifest la necessitat de diversificar les fonts d’abastament per garantir la continuïtat del servei en situacions extremes i no dependre exclusivament del pantà de Margalef.
