Catalunya, País Valencià, Aragó i Illes Balears han expressat la voluntat de crear el Fòrum Poblet, una trobada que seria anual i que serviria com a espai de col·laboració mútua en diferents àmbits compartits. La proposta l’ha feta el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el marc de la reunió del patronat de Poblet, que s’ha celebrat aquest dijous, i en la qual els presidents de les quatre comunitats de l’antiga Corona d’Aragó han expressat el seu compromís per garantir la conservació i futur del conjunt monàstic. La trobada ha estat presidida per Felip VI, que ha esperonat els quatre presidents a que cooperin i dialoguin per afrontar «reptes comuns» com «l’aigua, l’energia, la innovació, la sostenibilitat i la cohesió territorial».
El Patronat del Reial Monestir de Poblet s’ha reunit aquest dijous (ACN)
Illa ha expressat que el deure dels màxims representants dels quatre territoris és «garantir un futur d’entesa i prosperitat al conjunt dels ciutadans, sense excepció, més enllà de les conjuntures i basades en la confiança i cooperació lleial de les administracions». El president català ha destacat que les quatre comunitats representen el 34% de l’economia de l’Estat i ha defensat projectes compartits en indústria, ciència i medi ambient. «Apostem per portar l’esperit de Poblet a tots els àmbits que les comunitats autònomes compartim«, ha dit, tot citant «indústria, ciència i medi ambient». «El conjunt del país hi guanyarà. Cooperar no és renunciar a res, sinó que és la manera més intel·ligent de defensar el que som», ha assenyalat.
Un esperit en la línia del que ha defensat Felip VI, que els ha animat a cooperar i ha defensat que les quatre comunitats són «inseparables de la realitat d’Espanya». Així mateix, ha expressat la seva «satisfacció» per veure’ls reunits al voltant de la mateixa taula i ha destacat «el valor» de la trobada. El monarca ha agafat Poblet com a model per apuntar que des de la Corona d’Aragó els territoris comparteixen «institucions, interessos i horitzons d’expansió», que van crear una estructura de nodes i col·laborativa «i una voluntat de progrés basada en la noció que l’intercanvi i la posada en comú beneficien a tots».
En aquest context, Illa ha defensat la creació del Fòrum Poblet, com a continuïtat «sostinguda» de la reunió anual del patronat de Poblet «on les comunitats puguin debatre, plantejar i compartir polítiques en favor del a prosperitat del conjunt d’Espanya«. Al final de la seva intervenció, ha adaptat una cita de Tarradellas: «Espanya és prou gran perquè hi capiguem tots i massa petita perquè hi sobri ningú«.
Reactivar la Corona d’Aragó
La proposta de creació del Fòrum Poblet ha estat ben rebuda pels altres presidents autonòmics presents a la trobada. El president aragonès, Jorge Azcón, ha celebrat la mà estesa d’Illa, ha demanat que les jornades anuals s’organitzin de forma «rotatòria» i ha sol·licitat que la propera se celebri al seu territori. «Terra de lleis, terra de reis; una terra on assumim el pacte com a identitat«, ha subratllat. Azcón ha mencionat en reiterades ocasions la Corona d’Aragó en el seu discurs i ha parlat de «reiniciar» les relacions entre les quatre comunitats.
Aquesta voluntat de reprendre relacions fluides i cordials també l’han expressada des del País Valencià i les Illes Balears. «Ja des de la fundació del Regne de València, Jaume I va tenir la visió de crear una entitat política amb personalitat, caràcter, lleis i institucions pròpies unides sota una mateixa corona. Una realitat que segles després segueix viva«, ha defensat el president valencià Juanfran Pérez Llorca. Per la seva banda, Margalida Prohens, presidenta balear, ha manifestat que comparteixen una història des de fa segles en una Corona d’Aragó que era «l’antecedent de l’Espanya moderna«.
Azcón ho ha definit com que els quatre territoris són «quatre tessel·les d’un mosaic molt més ample anomenat Espanya». «Al nostre ADN tenim una història comuna, germen de la nació espanyola», ha reblat. El president aragonès també ha llençat un missatge referent a les disputes amb Catalunya per les obres d’art de Sixena: «davant el litigi, busquem el diàleg; davant el soroll i desavinences apostem per la tolerància, solidaritat i bon veïnatge; sempre amb la llei i el rigor històric com a brúixola dels nostres actes».
Impulsar Poblet
Els quatre presidents autonòmics han subratllat la importància històrica, patrimonial i espiritual del monestir de Poblet i s’han compromès a garantir-ne la conservació. «El primer pas és preservar la memòria», ha dit Illa, per la qual cosa ha expressat el compromís per «mantenir dempeus un dels conjunts monàstics més importants d’Europa».
De la resta de presidents, la més explícita ha estat Prohens: «és una tasca compartida», ha dit. I ha afegit: «no és només conservar l’edifici i les obres d’art, sinó mantenir viva la història i acostar-la a la ciutadania». Per aquesta raó, ha valorat que «la reunió ha de marcar un punt d’inflexió per reforçar el suport a la comunitat monacal» i ha afirmat que volen «contribuir-hi». També Juanfran Pérez Llorca ha apuntat la seva «disposició a col·laborar perquè Poblet ocupi el lloc que mereix per la seva transcendència espiritual i històrica».
Per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha afirmat que la reunió d’aquest dijous permet «obrir una nova etapa» per al monestir que «haurà de reforçar la cooperació de les institucions». «Volem rellançar Poblet en els propers anys a partir d’una idea molt senzilla: necessita una mirada compartida i una ambició compartida«. A la vegada ha concretat que aquest futur no ha de passar per «conservar només les parets», també «la vida que hi ha dins les parets». «Els grans monuments no poden ser escenografies buides», ha subratllat.
Per concretar el suport -especialment econòmic- que necessita el monestir, l’abat Rafael Barrué ha emfatitzat les necessitats del «cos» del monument. «L’edifici, un patrimoni que perdura pels segles dels segles, necessita una llei de protecció per poder mantenir-se en peu amb els instruments adients per fer-la efectiva. Poblet clama per poder oferir l’esplendor de la seva bellesa als nostres ulls; i el cos de Poblet ha d’oferir bellesa al cor de la humanitat, estesa d’orient a occident«, ha expressat. La idea del conjunt monàstic seria que el Parlament de Catalunya elaborés una llei de protecció similar a la que es va per Montserrat i que permetés que diferents administracions i privat poguessin fer aportacions econòmiques per preservar-lo.
Reunió, pregària i dinar
Els membres del Patronat del Reial Monestir de Poblet han rebut el rei espanyol a les 11.10 hores a la plaça de l’Abadia, on s’han fet una fotografia institucional abans de tancar-se a la sala del Palau del Rei Martí de dins el monestir, on s’ha celebrat la reunió. Posteriorment, cap a dos quarts de dues, han anat a la basílica, on han participat en l’ofici de l’hora sexta, una pregària que dura uns quinze minuts, abans de dinar al celler.
El president d’honor del patronat és el rei d’Espanya, i la presidència correspon al president de la Generalitat. També en formen part representants de l’administració general de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana, dels governs de les Illes Balears i de l’Aragó així com de la comunitat monàstica de Poblet, d’institucions culturals i acadèmiques i dels municipis de Vimbodí i Poblet i l’Espluga de Francolí, vinculats al conjunt monumental. La reunió del patronat no se celebrava des del 2011 i aleshores va ser presidida per Artur Mas.
