La represa progressiva del servei ferroviari aquest dimecres després de la incidència a Vilanova i de l’aturada dels maquinistes de Semaf està sent complexa a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Després d’hores en les quals no han passat trens o ho han fet amb comptagotes i amb només dos autobusos habilitats, la situació està recuperant la normalitat entre informacions confuses i desesperació dels usuaris. «Sempre és la mateixa història, si no és per retards és per pluges, però mai arribem a temps», ha comentat en Daniel, que s’ha estat més d’una hora a l’andana esperant un tren en direcció Tarragona. Finalment el comboi ha sortit pocs minuts abans de les 11.
Els usuaris del tren viuen una nova jornada de retards i desinformació. Fins vora les 10 del matí, els escassos trens que han passat en direcció Barcelona ho han fet desviats per Vilafranca del Penedès, fet que ha incrementat els temps de viatge perquè el recorregut és més llarg i perquè per la línia hi han acabat passant més trens dels que són habituals. Des de Sant Vicenç de Calders tan sols hi han passat dos autobusos de substitució davant la manca de trens, tots dos en direcció Barcelona i passant per Vilanova i la Geltrú. El segon ho ha fet cap a les 10 del matí, just cinc minuts abans que el primer tren sortís precisament en direcció a Vilanova. Els usuaris, desconcertats, no sabien si era millor agafar l’autobús o el tren, davant la simultaneïtat inesperada d’opcions.
A les pantalles de l’estació, tan sols informació sobre l’hora prevista de pas dels trens, però sense especificar quin retard porten. Les promeses però, no s’han estat complint, i a mesura que augmenta el temps d’espera, la informació es modifica sense més explicacions. A l’interior de l’estació i a les andanes, alguns informadors de Renfe intentaven ajudar els usuaris, però tampoc ells disposaven de les dades precises.
Un dels moments més caòtics ha arribat quan el servei ja s’estava començant a restablir. Cap a tres quarts d’onze, han arribat gairebé simultàniament dos combois procedents de Tarragona. Per megafonia s’ha anunciat que un d’ells tornaria cap al sud, fins a l’estació de Port Aventura. Els viatgers, alguns dels quals portaven més d’una hora esperant poder anar cap a Tarragona, hi han pujat. Però un cop dalt, el maquinista els ha informat que el tren anava cap a Barcelona. Ràpidament els usuaris han baixat, desconcertats, mentre per megafonia s’insistia que el tren anava cap al sud. Finalment, tal com deia el maquinista, el tren ha marxat cap a Barcelona passant per Vilanova i la Geltrú.
Paral·lelament, també s’apuntava que un altre tren faria el recorregut de l’R2 en direcció Vilanova i Barcelona. Era un comboi que portava més d’una hora aturat en una via paral·lela i que constava com a «sense servei». Els que anaven cap a Segur de Calafell i altres estacions hi han pujat. També ho han fet alguns que anaven cap a Vilanova. Però com que el tren ha tardat vora 20 minuts en sortir, els hauria sortit més a compte agafar el ferrocarril que havia sortit uns minuts abans.
Resignació i desesperació
En Daniel cada dia agafa el tren a Sant Vicenç de Calders per anar a treballar a Tarragona. Coneix i pateix la situació ferroviària: «de deu vegades, vuit va amb endarreriments, ja siguin de 20 minuts, 30 o més». Tot i l’hàbit, ha lamentat que la informació sempre sigui parcial o confusa. Sobre aquest dimecres ha apuntat que «l’única cosa una mica fiable és l’aplicació, però cada vegada van sumant més temps als endarreriments». «Deien que el meu tren havia de passar a les 9.30 i diuen que passarà cap a les 10.20 hores», ha dit. Finalment, ha acabat sortint passades les 10.45 hores.
En sentit nord la situació no era gaire millor. Rubén Belmonte volia arribar a la una del migdia a Montmeló. Conscient de la situació, ha anat abans a l’estació, però tot i això temia que no hagués estat prou previsor. «Veient com estava tot, volia agafar l’R4 per Vilafranca fins a Martorell i allà fer canvi a l’R8 fins a Montmeló; però els informadors m’han dit que és millor que vagi fins a Passeig de Gràcia i faci el transbord des de Barcelona. De fet m’han dit que no sabien ni que existia aquesta línia», ha comentat amb sorpresa. «M’han preguntat si eren ‘los catalanes’; i no, ‘los catalanes’ no són», ha expressat entre riures. Amb tot, ha acabat optant per fer cas de les recomanacions del personal de Renfe.