Una estratègia basada en intel·ligència artificial podria contribuir a prevenir ictus, especialment entre les dones grans. Així ho apunta un estudi amb participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut Català de la Salut (ICS), que ha avaluat, mitjançant un model matemàtic, els possibles beneficis de detectar anticipadament les persones amb risc elevat de fibril·lació auricular, una alteració del ritme cardíac que augmenta el risc d’ictus. Els resultats s’han publicat a la revista científica Journal of Clinical Medicine.
La investigació s’ha basat en dades de l’atenció primària de les Terres de l’Ebre, corresponents a una població de més de 178.000 habitants. L’anàlisi inclou 9.677 persones d’entre 65 i 95 anys amb un risc elevat de fibril·lació auricular. A partir d’aquestes dades, l’equip ha elaborat un model per comparar els possibles resultats d’aquesta estratègia amb els de l’atenció habitual.
Les simulacions apunten que la detecció precoç podria reduir els episodis cardiovasculars greus, especialment els ictus isquèmics, i les discapacitats associades. El model també preveu un possible estalvi econòmic per la reducció de les necessitats d’atenció sanitària i de cures a llarg termini.
La prevenció cardiovascular amb perspectiva de gènere
Les dones amb fibril·lació auricular poden presentar un risc elevat d’ictus i patir conseqüències funcionals més greus després d’un episodi. Per això, els investigadors defensen que la prevenció cardiovascular tingui en compte les diferències entre homes i dones i les necessitats de cada pacient.
Segons Sílvia Reverté, investigadora de la URV i codirectora de la tesi doctoral en què s’emmarca el treball, “les estratègies preventives no sempre han tingut prou en compte els riscos específics de les dones, especialment abans dels 60 anys, quan és important actuar per evitar complicacions en etapes posteriors”.
El sistema, desenvolupat en el marc del projecte MATHIAS, combina informació de les històries clíniques electròniques amb eines d’intel·ligència artificial per identificar persones que podrien beneficiar-se d’un seguiment més específic del ritme cardíac.
Cal validar els resultats en la pràctica clínica
Els investigadors remarquen que es tracta d’una prova de concepte: els beneficis s’han estimat mitjançant simulacions i encara no s’han comprovat en pacients. Per determinar si l’estratègia redueix efectivament els ictus i les discapacitats, caldrà validar el model en altres poblacions i dur a terme estudis prospectius.
D’esquerra a dreta, Sílvia Reverté, Anna Panisello i Josep Lluís Clua (URV)
La recerca forma part de la tesi doctoral d’Anna Panisello, doctoranda de la URV i metgessa de família de l’ICS a les Terres de l’Ebre. La tesi, centrada en les diferències entre homes i dones en les malalties cardiovasculars, es desenvolupa en el programa de doctorat en Biomedicina de la URV i està codirigida per Sílvia Reverté, del grup de recerca en Infermeria Avançada CARING, i Josep Lluís Clua, investigador principal del grup EBRICTUS en Atenció Primària de les Terres de l’Ebre. El treball també compta amb una beca predoctoral de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol).
