L’exsecretari delegat de l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) ha explicat que es va fer un contracte negociat sense publicitat amb l’empresa Inipro a petició del gerent de l’IMSST, l’acusat Antonio Muñoz. En el primer dia de declaracions del cas Inipro, l’exsecretari ha assegurat que el contracte, que acabava el 31 de desembre de 2010, no era prorrogable. «No és normal tornar a fer un altre contracte igual perquè això es diu trossejar contractes, la llei és molt clara, s’hagués pogut fer un contracte obert», ha dit i ha detallat que les factures es van pagar en concepte «d’enriquiment injust» perquè el servei estava justificat. També ha declarat l’exinterventor que ha indicat que va emetre informes desfavorables.
L’exsecretari de l’IMSST ha explicat que va ser l’encarregat de redactar els plecs econòmics administratius del contracte negociat sense publicitat amb Inipro per la petició del gerent d’aquest servei municipal i ha assenyalat que aquest tipus de contractació només podia tenir una durada d’un any. «No era el més habitual, però si hi havia urgència, s’havia fet alguna vegada, dedueixo que es va fer per urgència», ha apuntat, ja que, sosté, que segurament era necessari el servei i per la via ordinària hagués suposat com a mínim un any de tramitació.
A preguntes de la fiscal, el testimoni ha detallat que l’interventor delegat va emetre un informe desfavorable quan es va acabar el contracte a finals de desembre de 2010, al qual ell es va adherir, ja que s’havia acabat el període negociat i no es podia prorrogar. «Com que el servei es justificava que s’havia fet, es va pagar -les factures- pel que s’anomenava enriquiment injust, és a dir, quan es considera que un servei s’ha fet a l’administració i aquesta es pot beneficar d’aquest servei, sense pagar-lo», ha indicat.
Igualment, ha subratllat que el contracte, que es va subscriure l’1 de setembre de 2010, tenia la data de finalització a finals de desembre per una qüestió pressupostària. En la seva declaració, també ha asseverat que ningú li va plantejar l’ampliació d’aquest contracte un cop acabat o que se n’hagués de redactar un contracte obert. «El que no és normal és tornar a fer un altre contracte igual perquè això és trossejar el contractes, la llei és molt clara, no els podem fer», ha destacat.
L’exsecretari ha reconegut que l’import global de les factures, que s’enfilen als 270.000 euros pagats a Inipro, s’hauria d’haver fet a través d’un procediment obert. Amb tot, ha justificat que la contractació es fes via negociada i sense publicitat perquè l’Institut Municipal estava sota mínims de personal, ja que els anys 2007 o 2008 hi va haver dos grans processos de regularització de persones migrades i pel fet que l’administració pública no podia contractar pel context de crisi econòmica.
Les factures conformades no es podien retornar
Per la seva banda, l’exinterventor de l’IMSST, que també ha declarat en la vista d’aquest divendres, ha explicat que la proposta de la contractació d’Inipro procedia de la gerència o de la presidència de la institució, és a dir, del gerent o de la consellera delegada, Victòria Pelegrín, també acusada en aquesta causa. Segons ha detallat, ell va emetre un informe de fiscalització favorable el 30 de juny de 2010 i un altre el 2 de desembre del mateix any sobre la contractació definitiva. El testimoni ha dit que des d’intervenció no eren coneixedors que s’hagués firmat el contracte a principis de setembre. «Fins que no faig el segon informe no s’hauria d’haver signat el contracte», ha subratllat.
En la seva intervenció, ha explicat que Muñoz era qui conformava les factures i que un cop ho estaven ja no es poden retornar i, per tant, aquestes s’havien d’abonar. «Amb la conformitat del gerent n’hi havia prou», ha afegit per validar-les. El testimoni ha assenyalat que una vegada les factures estaven conformades s’enviaven al departament de Comptabilitat i que ell preparava un informe que havia de ratificar la persona competent. «L’òrgan competent per aprovar la factura, utilitzant la via legal que és l’enriquiment injust, era de l’alcalde», ha dit.
L’exinterventor ha subratllat que va emetre uns sis o set informes desfavorables perquè el contracte no tenia vigència, però ha admès que era normal que hi hagués contractes pendents de tornar-se a licitar pel volum de feina que tenien a l’IMSST.
D’altra banda, en la primera vista de declaracions del judici pel cas Innova també han declarat diverses treballadores de l’Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona, entre elles la cap d’administració. La testimoni ha assenyalat que van retornar la finança a Inipro perquè «és una pràctica usual tornar la garantia del contracte quan aquest finalitza». Finalment, ha dit que no era estrany que el retorn es fes un any i mig després de la data de la finalització del contracte.
