La declaració de Francisco Pérez, president de l’Associació de Veïns del Pilar i exvicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, ha aportat al judici del cas Inipro el testimoni d’una de les entitats que van mantenir contacte amb els treballadors del servei de mediació. La seva intervenció ha posat el focus en les necessitats del barri, les reunions celebrades i la utilitat d’aquella feina per abordar els problemes de convivència.
Pérez ha explicat que Alejandro Caballero i Judith Cepero van acudir en nombroses ocasions a reunir-se amb ell per tractar qüestions relacionades amb la immigració i la convivència entre veïns de cultures diferents. Segons la seva declaració, les trobades permetien traslladar els problemes que detectava l’associació i revisar, en reunions posteriors, com havien evolucionat.
El representant veïnal ha valorat que aquesta tasca havia ajudat el barri. No l’ha presentada com una solució definitiva a tots els conflictes, sinó com una aportació útil davant de situacions que requerien diàleg, seguiment i mediació.
També ha recordat la presència de dos treballadors més, tot i que entenia que les persones que assistien a aquelles reunions treballaven per a l’Ajuntament. La seva percepció era que es tractava d’un servei municipal que atenia una necessitat plantejada pel mateix moviment veïnal.
Aquesta demanda constitueix un altre dels elements rellevants del seu testimoni. Pérez ha explicat que les entitats veïnals havien reclamat als regidors de barri i a l’alcalde programes de mediació per millorar la convivència. L’arribada de població d’orígens diversos havia generat noves necessitats i dificultats d’entesa que les associacions demanaven abordar amb acompanyament i treball sobre el terreny.
Pel que fa a l’abast del servei en altres barris, el testimoni ha diferenciat allò que coneixia directament del que suposava. Ha relatat les reunions mantingudes amb la seva associació, sense assegurar com es desenvolupava la feina amb altres entitats.
La seva declaració aporta, així, una experiència concreta: reunions reiterades, problemes de convivència identificats i un seguiment que, segons la seva valoració, va contribuir a millorar la situació del barri.
La sessió també ha incorporat declaracions sobre el funcionament intern de l’Ajuntament. Pau Pérez ha explicat el circuit de les carpetes i la tramitació administrativa dels expedients, inclosos els relacionats amb l’enriquiment injust, dels quals ha exposat diversos exemples. Així mateix, ha manifestat que mai no va veure treballadors d’Inipro acudir a Alcaldia ni al despatx del cap de gabinet.
Per la seva banda, Josep Maria Badia, cap d’Administració d’Alcaldia, ha explicat que tenia les competències administratives. Segons ha declarat, quan rebia expedients amb advertiments relacionats amb l’enriquiment injust, demanava explicacions als organismes corresponents. Aquests li confirmaven que els treballs s’havien fet, i així ho traslladava a l’alcalde. També ha afirmat que ningú no li va demanar donar a aquelles carpetes un tracte diferent del de la resta.
Finalment, les defenses han posat de manifest que el perit de l’Estat havia elaborat el seu informe amb documentació incompleta enviada pel jutjat. Han assenyalat memòries a les quals faltaven pàgines i actes, fotografies i correus de treball que l’expert no havia examinat. El perit ha precisat que no negava que els treballs s’haguessin realitzat, sinó que no els podia acreditar amb la informació que havia rebut.
