La central nuclear de Vandellòs II acull durant tota aquesta setmana un exercici conjunt de la Unitat Militar d’Emergències (UME), els Bombers de la Generalitat i els de la mateixa central, per comprovar i reforçar la capacitat de resposta davant d’una hipotètica emergència nuclear. El simulacre, en què participen al voltant de 200 militars de diferents unitats, recrea un escenari de gran complexitat desencadenat per un fort terratrèmol i un tsunami que provoquen un incendi a les instal·lacions. Durant cinc dies, els efectius militars i el personal de la central treballen conjuntament per posar a prova les seves capacitats d’intervenció, coordinació i assistència.
Imatge de l’exercici realitzat aquest dimecres a Vandellòs II (A. Saldaña)
L’exercici s’emmarca en el conveni de col·laboració entre les centrals nuclears espanyoles i la UME, signat el 2013, que estableix el suport d’aquesta unitat militar en cas que es produeixi una emergència en qualsevol de les instal·lacions nuclears del país. La col·laboració contempla la realització periòdica d’exercicis pràctics per comprovar que els procediments establerts sobre el paper es poden aplicar de manera efectiva en una situació real.
Un primer exercici ha consistit en l’extinció del foc provocat per un incendi originat per una fuita que posteriorment s’ha estès a un dipòsit de combustible. Amb mànegues a pressió i diferents maneres d’aplicar l’aigua, els bombers han extingit ràpidament el foc.
Rescat de víctimes i actuació davant del risc radiològic
Una de les parts més destacades del simulacre són les operacions de rescat de persones atrapades o ferides. Els equips d’intervenció han hagut d’auxiliar una persona ferida i evacuar un operari de la central que havia quedat atrapat a dalt d’una torre elèctrica. Per dur a terme aquestes operacions, els especialistes han utilitzat una llitera amb la qual han fet baixar el treballador de manera controlada.
L’exercici també ha comptat amb la participació d’un equip cinològic, format per un gos ensinistrat per localitzar persones amb vida sota la runa. L’animal ha aconseguit detectar una víctima amb problemes a les cames, que posteriorment ha estat rescatada pels efectius d’intervenció. Tant el gos com les persones participants en aquesta operació han passat després per un procés de descontaminació, com a mesura preventiva davant la possibilitat que haguessin estat exposats a contaminació radiològica.
El gos ha aconseguit detectar una víctima amb problemes a les cames (A. Saldaña)
La detecció i el control d’una possible presència de material radioactiu constitueixen un dels aspectes fonamentals de l’exercici. Per fer-ho, la UME ha desplegat equips i sensors destinats a detectar i identificar possibles focus de contaminació i determinar-ne l’abast, amb l’objectiu d’adoptar les mesures de protecció adequades tant per als equips d’intervenció com, si fos necessari, per a la població.
També s’han instal·lat estacions de classificació i descontaminació per atendre el personal que pogués resultar afectat durant una emergència. Aquestes infraestructures permetrien ampliar la capacitat de resposta en cas que la contaminació radiològica arribés a persones de l’entorn.
Un desplegament de 200 militars de diferents unitats
El tinent coronel Luis Rodríguez Álvarez de Lara, cap del Grup d’Intervenció en Emergències Tecnològiques i Mediambientals de la UME, ha explicat que l’exercici permet entrenar diferents estratègies i procediments que serien necessaris davant d’un sinistre d’aquestes característiques.
Els aproximadament 200 militars mobilitzats provenen de diferents unitats, entre les quals hi ha el grup especialitzat en emergències tecnològiques i mediambientals, el Quart Batalló d’Intervenció en Emergències, amb seu a Saragossa, i unitats de transmissions que aporten capacitats específiques, com ara l’ús de drons. També hi participen efectius de l’Exèrcit de Terra i personal especialitzat en vigilància radiològica.
A més de les tasques d’extinció d’incendis, rescat i detecció radiològica, l’exercici posa una atenció especial en la coordinació entre els diferents equips. Totes les operacions s’articulen des d’un lloc de comandament conjunt, que permet organitzar les intervencions i compartir informació entre els responsables militars i el personal de la central.
Rodríguez Álvarez de Lara ha subratllat que la UME treballa com a suport als responsables de la instal·lació, que són els qui han d’adoptar les decisions finals per gestionar i resoldre l’emergència.
El responsable militar ha destacat, així mateix, la importància de preparar-se per a escenaris poc probables, però amb conseqüències potencialment greus. En aquest sentit, ha advertit que les emergències són cada vegada més freqüents i complexes, en un context marcat també pels efectes del canvi climàtic i l’aparició de fenòmens meteorològics extrems.
Practicar els procediments per millorar la resposta
Per la seva banda, Montse Godall, cap de Comunicació i Relacions Externes de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), ha remarcat que “disposar de protocols escrits és imprescindible, però que la veritable eficàcia de la resposta depèn de comprovar-los sobre el terreny. Per això, aquests exercicis periòdics permeten verificar tant l’operativitat dels equips com la coordinació i la capacitat de treball conjunt dels professionals”.
Godall ha explicat que les comprovacions inclouen des d’aspectes tècnics aparentment menors, com les connexions de mànegues, remolcs i equips de telecomunicacions, fins a l’organització de les intervencions i la coordinació entre els diferents grups.
«L’objectiu és garantir que els procediments funcionin quan sigui necessari aplicar-los en condicions de màxima exigència. Tot i que l’escenari plantejat respon a una situació hipotètica i de molt baixa probabilitat, la preparació permet identificar possibles dificultats, millorar els temps de resposta i reforçar la seguretat de les instal·lacions i de les persones», ha conclòs.
