Les profunditats marines i els tresors encara inexplorats que amaguen han acaparat el protagonisme aquest matí al Museu del Port de Tarragona, en la segona jornada de la V Trobada de l’Associació de Viatgers i Escriptors (AVE), en la qual participen mig centenar dels grans viatgers espanyols. Allí, el Xabier Armendariz, explorador, navegant, documentalista i historiador marítim reconegut com un dels majors experts espanyols en cultura i patrimoni marítim, i l’Héctor Salvador, primer espanyol a descendir a la fossa de les Marianes, han parlat de tots aquests secrets que amaga el mar.
El primer a intervenir ha estat el Xabier Armendariz, bus professional des dels 18 anys, qui, malgrat la seva experiència en zones tan llunyanes com l’Àrtic o Ushuaia, ha relatat la seva experiència en aigües més properes, concretament prop de la costa biscaïna, molt a prop de casa seva. Allí va descobrir un illot submarí on va viure “una epifania”, amb desenes de llagostes acostant-se a ell, el primer ésser humà que els animals veien en aquella zona inexplorada. Una part del mar que ara és objecte d’un estudi que lidera la Universitat del País Basc i en el qual participa el mateix Xabier, ja que es creu que fa milers d’anys va ser terra ferma on podria haver-hi hagut assentaments humans.
També ha parlat el Xabier Armendariz de la quantitat de vaixells enfonsats prop de la costa biscaïna, a l’entorn del cap Matxitxako, durant les dues guerres mundials, tot i que Espanya es va mantenir neutral. “Els vaixells –ha comentat l’explorador basc– tenien ordres d’acostar-se a la costa, cosa que explicaria que es trobessin per aquesta zona”. En alguns dels derelictes Armendáriz ha trobat objectes personals que li han permès reconstruir històries com la d’aquell vaixell alemany ple de mariners de 17 anys enfonsat per un submarí britànic al comandament del qual hi havia un altre jove de 22 anys.
A continuació, s’ha obert un petit col·loqui entre el Xabier i l’Héctor, conduït per la Lola Escudero, geògrafa i periodista especialitzada en turisme i comunicació cultural, que també dirigeix Lonely Planet España i Geoplaneta, segells del Grup Planeta. En el transcurs d’aquest diàleg Héctor ha descrit la seva aventura de descendir a la Fossa Mariana, a 11.000 metres de profunditat, com “un dia més a l’oficina”, afegint que “a vegades és més arriscat baixar a 50 metres que a 10.000”, i que la seva gran por és “no saber reaccionar davant un imprevist sota l’aigua”.
Héctor ha revelat que ell va viure la seva pròpia epifania quan va veure el Titànic, “conservat com si estigués en una càpsula del temps. Allí hi havia objectes de l’aristocràcia i de les classes més populars i vaig arribar a sentir-me com un tafaner. De fet, encara tinc malsons per haver vist massa”.
Tots dos, el Xabier i l’Héctor, han fet una crida a regular els espais submarins profunds, per on circulen cables que comuniquen continents, així com oleoductes i gasoductes, que caldria protegir.
El viatge més llarg
I del mar, la jornada ha continuat per terra amb la història del viatge més llarg de la humanitat, un relat moderat per Román Hereter i explicat per Jordi Estévez i Assumpció Vila, que han narrat el periple realitzat pels primers homínids des de l’Àfrica fins a poblar tot el món. Els investigadors s’han centrat sobretot en l’arribada de l’ésser humà des d’Alaska fins a la Terra del Foc. I en la seva evolució han arribat fins al retrobament d’aquells primers pobladors del sud de l’Argentina amb els europeus, que els van tractar com a “salvatges, caníbals i éssers en què era difícil reconèixer humans”.
Tots dos arqueòlegs han revelat els resultats d’un estudi que els ha mantingut durant vint anys a la Terra del Foc per tractar de descobrir com vivien aquelles comunitats.
La Trobada de Viatgers i Escriptors es tancarà a La Violeta
La cinquena edició de la Trobada de Viatgers i Escriptors es tancarà, aquest diumenge 24, a les 10.45 hores, amb la projecció al Teatre Casal La Violeta d’Altafulla d’L’ impuls nòmada’, la cinquena pel·lícula de Jordi Esteva, escriptor i director enamorat del desert i del món àrab.
