Calafell i el Vendrell fa uns anys que estan en una mena de guerra de la sorra. La natura sàvia està traient sorra de les platges de Calafell, en especial de la de Mas Mel i per altra banda està aportant sorra a la zona de Coma-ruga del Vendrell. Evidentment estem parlant de dos reietons costaners que tot i ser del mateix partit la seva relació és com la de les dues colles castelleres vallenques.
Els entesos que no fan informes oficials diuen que tots aquests desajustos venen provocats per l’excés de ports a la costa catalana. No és normal que cada tres o quatre quilòmetres de costa tinguem un petit port per alegria del municipi en qüestió. La seva construcció ha alterat les corrents marines. Aquest fet provoca aquestes irregularitats en la distribució de la sorra en el litoral. Quan hi ha un fort temporal que arran del canvi climàtic cada cop són més freqüents al nostre litoral hi ha redistribució salvatge de la sorra que generalment perjudica a Calafell i beneficia al Vendrell.
L’any passat primer anaven els camions carregats per la sorra des de Coma-ruga fins a Calafell. Tenim un altre element al nostre litoral que pot alterar alguns mètodes bàsics com va passar amb l’espècie protegida del corriol camanegre. Arran del perill que suposava aquest transport per la zona costanera es va decidir que els camions anessin per les carreteres, fet que va provocar la queixa de veïns i conductors.
Enguany ja s’ha tirat directament per la circulació per la sorra avalat pel govern Espanyol fins una mica abans de l’estiu que es va aturar, però no es va aportar tota la sorra necessària per a cobrir amb dignitat el tram de la platja amb més mancances.
Arran d’aquest traspàs han sorgit alguns episodis que ens han fet sortir als principals mitjans de comunicació. El que no ha transcendit tant és el futur incert del passeig Marítim de la zona de Mas Mel per la manca de sorra, però arran d’aquest espai aquest any ho hem petat amb la guerra de la petanca que s’ha mediatitzat als principals mitjans espanyols. Mitja dotzena de pisos de davant de mar es queixaven pel soroll dels jugadors d’unes pistes que abans estaven a la sorra i enguany per manca de superfície sorral s’han passat a la part interior del passeig. Evidentment el problema venia perquè els esportistes jugaven entre les quatre i dos quarts de set de la tarda, quan la gent a l’estiu acostuma a fer migdiada que és una de les coses sagrades de tot humà i més a l’estiu. Hi ha normes no escrites que no es poden trepitjar de qualsevol manera i menys per l’estrèpit del xoc de les boles de dues de dues pistes de petanca i els crits eixordadors dels seus jugadors en plena calitja estiuenca.
Tot arreglat, com diu literalment l’alcalde de Calafell sobre el tema de la petanca “No ens preocupa ni el soroll ni les molèsties. Estem a Calafell i no a Montserrat. Tant als uns com als altres els hauria de preocupar si en un futur tenim platja o no Calafell”. El problema no és el soroll de les boles sinó la sorra. Sinó pots dormir uns taps que van molt bé.
