“La recerca biomèdica és una eina fonamental per avançar en la prevenció i el tractament de malalties, però convertir un descobriment científic en una millora real per als pacients requereix temps, recursos i un finançament estable”. Així ho va defensar el doctor Joan Vendrell, director de l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud, convidat del tradicional dinar-col·loqui que cada mes celebra el Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona al restaurant Mas Passamaner.
Foto de grup del Dr. Joan Vendrell amb membres del Rotary Club Metropolità (Cedida)
El Dr. Vendrell va posar en valor la singularitat d’un institut que treballa estretament amb dos hospitals universitaris de referència, el Joan XXIII de Tarragona i el Sant Joan de Reus, a més de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, l’Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta estructura permet donar cobertura científica a una població de més de 800.000 persones i articular una xarxa de recerca vinculada directament al sistema sanitari del territori.
L’IRB CatSud —abans Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili— compta amb 42 grups de recerca, organitzats en quatre grans àrees: metabolisme i nutrició; neurociències i salut mental; oncologia, i infecció, immunitat i medi ambient. La seva activitat aplega investigadors i professionals de diferents àmbits, amb al voltant de 200 persones contractades directament per l’institut, a més de personal adscrit als grups i centres col·laboradors.
Joan Vendrell va destacar la capacitat investigadora assolida per l’institut, que desenvolupa projectes en disciplines com la medicina, la bioquímica, la infermeria i el medi ambient, i que manté col·laboracions amb equips científics d’arreu del món, especialment europeus, tot i que també dels Estats Units i Àsia.
El finançament, una de les principals dificultats
Un dels aspectes centrals de la intervenció va ser la necessitat de garantir els recursos econòmics que permeten desenvolupar la recerca. El Dr. Vendrell va recordar que l’activitat científica depèn, en gran mesura, de la capacitat d’obtenir finançament mitjançant convocatòries públiques i privades. “Sense recursos per posar en marxa els projectes, el coneixement i el potencial dels investigadors no es poden transformar en resultats”, va dir.
L’institut ha aconseguit captar finançament competitiu per impulsar les seves línies de treball, desenvolupar plataformes científiques i promoure iniciatives d’innovació. Tanmateix, Vendrell va advertir que “el finançament estructural que rep representa menys del 10 % del pressupost, una circumstància que obliga els equips a dedicar esforços continus a buscar noves fonts de recursos”.
En aquest context, va defensar la necessitat de consolidar un model de finançament que permeti donar continuïtat als projectes i aprofitar millor el talent investigador. “La captació de fons és imprescindible, però disposar d’una estructura estable també és determinant per planificar a llarg termini i desenvolupar noves línies científiques”.
Dels laboratoris a la pràctica clínica
El Dr. Vendrell va incidir també en la importància i la dificultat de traslladar els resultats de la recerca a la pràctica clínica. Tot i que la recerca permet avançar en el coneixement de malalties com el càncer i obrir noves possibilitats terapèutiques, va advertir que el procés fins a aconseguir una aplicació efectiva és llarg i complex.
En aquest sentit, va alertar sobre els missatges que anuncien prematurament que s’ha trobat una solució definitiva contra determinades malalties. “Els avenços científics poden ser molt rellevants, però s’han de sotmetre a processos de validació i avaluació abans de convertir-se en tractaments disponibles per als pacients”.
Joan Vendrell també va posar l’accent en la necessitat d’explicar a la ciutadania què s’investiga, com es treballa i quin impacte pot tenir la ciència en la vida quotidiana. “La divulgació és una part important d’aquesta tasca, perquè permet apropar la recerca a la societat i reforçar la confiança en la feina dels professionals”.
El repte de consolidar la recerca al sud de Catalunya
La intervenció de Joan Vendrell va posar de manifest el potencial científic del sud de Catalunya i, al mateix temps, els reptes que afronta per consolidar la seva posició. L’existència d’equips especialitzats, la col·laboració entre hospitals i universitat i la capacitat d’establir aliances internacionals constitueixen una base per continuar avançant.
Tanmateix, va incidir en el fet que “el desenvolupament d’aquesta activitat requereix finançament, infraestructures adequades i mecanismes que facilitin la continuïtat dels projectes”.
L’objectiu, va concloure, és reforçar la recerca biomèdica com un instrument al servei de les persones. “Perquè, més enllà de les publicacions científiques i dels resultats obtinguts, el veritable valor de la recerca rau en la seva capacitat per generar coneixement, millorar la prevenció i els tractaments i oferir noves oportunitats de salut a la ciutadania”.
Després de la ponència, el Dr. Joan Vendrell va rebre de mans de la presidenta del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona un obsequi: una àmfora amb vi del celler Mas Vicenç, que té la particularitat d’haver estat quatre mesos submergida al mar per a la seva maduració.
