Aquest mes d’octubre, el Centre de Lectura de Reus organitza el cicle ‘Escriure contra la por. 20 anys d’Anna Politkóvskaia’, dedicat a recordar la figura i el llegat de la periodista russa, assassinada a Moscou el 7 d’octubre de 2006.
Al llarg de diverses sessions, el cicle vol acostar-se a la trajectòria de Politkóvskaia, al seu periodisme compromès amb la denúncia dels abusos de poder i les vulneracions dels drets humans, i també a la realitat de la Rússia contemporània i de Txetxènia.
El primer acte tindrà lloc aquest dimarts, 6 d’octubre, a les 19 h, al Centre de Lectura de Reus, i anirà a càrrec del periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal.
Les jornades comptaran també amb la participació de la periodista russa Elena Kostyuchenko, autora d’El meu país estimat; la periodista Natàlia Boronat, corresponsal durant anys a Moscou i especialista en Rússia i l’espai postsoviètic; i la periodista i investigadora Marta Ter, especialista en el Caucas i Txetxènia, entre altres participants.
Amb aquest cicle, el Centre de Lectura vol recordar Anna Politkóvskaia no només com una de les grans figures del periodisme contemporani, sinó també reivindicar la vigència de la seva obra i reflexionar sobre la llibertat de premsa, la Rússia actual, la guerra, la repressió i els riscos que continuen assumint els periodistes que investiguen i denuncien els abusos del poder.
Anna Politkóvskaia va concebre el periodisme com una forma radical de responsabilitat cívica. No va entendre la llibertat d’expressió com un principi abstracte ni com un dret confortable, sinó com una exigència moral: explicar allò que incomoda, donar veu als qui no en tenen, sostenir la veritat fins i tot quan el poder respon amb pressió, amenaça o represàlia.
Anna Politkóvskaia va néixer el 1958 a Nova York, filla de diplomàtics soviètics d’origen ucraïnès, i es va criar a Moscou, on es va llicenciar en periodisme a la Universitat Estatal. Als anys noranta es va consolidar com a reportera d’investigació i va entrar al diari independent Nóvaia Gazeta, especialitzat en corrupció i abusos de poder. Es va fer internacionalment coneguda per la seva cobertura de la guerra de Txetxènia, on va documentar desaparicions, tortures i execucions extrajudicials, assenyalant tant l’exèrcit rus com les autoritats txetxenes. La seva mirada crítica es va estendre al govern de Vladímir Putin, a qui acusava de consolidar un sistema autoritari sota aparença democràtica.
Va rebre amenaces constants, persecucions i intents d’intimidació; el 2004 va denunciar haver estat enverinada quan viatjava cap a Beslan per mediar en la crisi dels ostatges. Va publicar llibres com ‘La Rússia de Putin’ i ‘Diari rus’, que reforçaren el seu prestigi internacional com a veu incòmoda i rigorosa del periodisme independent.
El 7 d’octubre de 2006 va ser assassinada a trets a l’ascensor del seu edifici a Moscou. Tot i que diversos executors materials van ser condemnats, l’autoria intel·lectual continua envoltada de controvèrsia. La seva mort s’ha convertit en un símbol de la degradació de la llibertat de premsa a Rússia i en referent ètic del periodisme de denúncia.
