Un expresident del Port de Tarragona diu que no se’l podia pressionar i que l’Estat participava en les decisions
Un empresari ha assegurat aquest dimarts a l’Audiència Nacional que la constructora Isolux el va obligar a fer constar una empresa de Jordi Pujol Ferrusola com a intermediària en una operació immobiliària a Madrid, cosa que va permetre al primogènit de l’expresident de la Generalitat cobrar una important comissió. És un dels testimonis del judici contra els Pujol que han estat més clars a l’hora d’apuntalar les sospites de la fiscalia respecte possibles comissions irregulars a canvi d’obra pública. L’empresari ha dit que si no s’esmentava la intermediació de Pujol Ferrusola, l’operació “no tiraria endavant”.
Lorenzo Carlos Méndez ha explicat que ell era soci d’una empresa que tenia uns terrenys a Madrid. Isolux els volia comprar per fer-hi la seva seu, però la constructora catalana va obligar-los a incloure en el contracte de compra-venda que una empresa de Pujol, Imisa, havia intervingut en la negociació com a intermediària, tot i que ha assegurat que no la coneixia de res. “Va ser una imposició d’ells, si no, no es tancava l’operació”, ha dit. La comissió per la intermediació era d’uns 600.000 euros i la va pagar Isolux.
L’administradora de l’empresa no ha estat tan categòrica, però en uns manuscrits que va aportar a la Udef explicava una situació similar. No obstant això, les defenses han posat en dubte que la lletra fos seva, i han recordat que més endavant es farà una prova pericial per determinar-ho.
També han declarat diversos empresaris que van invertir a Mèxic, Argentina i Gabón, i que han assegurat que Pujol va intervenir-hi d’una manera o altra. Altres no recordaven gaires detalls.
L’últim testimoni en declarar ha estat l’exdiputat i exsenador de CiU i expresident del Port de Tarragona Lluís Badia Chancho. Ha estat preguntat per unes inversions conjuntes amb Pujol Ferrusola a Croàcia, Mèxic i el port de Rosario (Argentina). A Croàcia va invertir en una empresa que volia aprofitar la futura entrada a la UE, i després va desinvertir i li van retornar els diners. A Mèxic ha negat que hi invertís en casinos i jocs.
De l’Argentina ha dit que el port tarragoní volia estar present a Rosario perquè els dos ports eren exportadors de gra. En canvi, ha negat qualsevol mena de pressió per concedir una llicència d’explotació d’una terminal gasista a Tarragona a uns empresaris determinats. Ha recordat que ell com a president no tenia capacitat de decisió, sinó que era el director i el consell d’administració, on hi havia representants de l’Estat, els qui decidien. A més, ha afegit que “no hi havia manera” de pressionar-lo a ell.
