El Teatret del Serrallo va acollir la presentació del llibre de Jordi Bertran que recull un centenar d’articles que vinculen els castells, la cuina i el territori
El Teatret del Serrallo es va omplir aquest dimecres per assistir a la presentació del llibre ‘Tarragona amb C de castells i de cuina’ (PiC 2025), de Jordi Bertran. La presentació, en format de tertúlia, va comptar amb les intevencions de l’editor Manuel Rivera; el degà dels cronistes castellers, Eloi Miralles; les periodistes Laura Casas i Cinta S. Bellmunt; l’autor del llibre, Jordi Bertran; i el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, que va tancar l’acte.
L’editor Manuel Rivera va obrir l’acte tot recordant que Bertran va publicar un centenar d’articles dels 550 apareguts a la pàgina ‘Maireta i seitó’ del Diari de Tarragona durant onze anys. Aquesta tria parteix de dos elements indissociables de l’ADN de Tarragona que comencen per la lletra C: els castells i la cuina, dues de les passions del seu autor, el doctor en estudis humanístics, filòleg, gestor cultural i diputat, Jordi Bertran.
Eloi Miralles va arrencar la tertúlia afirmant que “la història de Tarragona no s’entendria sense els castells”. Miralles va ressaltar alguns aspectes que reflecteix el llibre de Jordi Bertran, com la reivindicació del paper de les dones al món casteller o l’origen dels castells, que el trobem en “altres construccions” com el ball de valencians.
Al seu torn, la periodista evolutiva, Cinta S. Bellmunt, va enaltir la importància que ha tingut la cuina al llarg de tots els temps: “La cuina és un tresor d’informació sobre la història”. També es va referir al lligam entre cuina i castells, tot recordant que “la cuina és festa”. Bellmunt va aprofitar l’escenari del Teatret del Serrallo per reivindicar el romesco, que darrerament ha estat notícia per haver aparegut en un rànquing del New York Times, com la tercera millor salsa del món. Una salsa, o potser ens hi hauríem de referir com un suquet?, una qüestió que el mateix autor va deixar a l’aire.
Jordi Bertran va explicar que l’eix temàtic de totes les ‘Mairetes’ ha estat Tarragona i la seva quotidianitat: “L’amic i notari Martín Garrido va sentenciar que tractaven de “la intrahistòria de Tarragona,” un terme introduït per l’escriptor Miguel de Unamuno”. Un terme per referir-se a la vida tradicional i que en el llibre dona veu a la gent anònima que no ha tingut el protagonisme ni la popularitat als mitjans de comunicació.
L’autor del llibre, Jordi Bertran, durant la presentació (Foto: JxCat Tgna)
Per què recomanar ‘Tarragona amb C de castells i de cuina’?
Per a Cinta S. Bellmunt, el llibre aporta “un gran valor històric”, però també considera que resulta útil a l’hora de tenir coneixement i prendre nota dels esdeveniments de les localitats del territori.
Eloi Miralles va descriure el llibre com “petites històries que conformen una gran història“, la dels castells. I en matèria gastronòmica, Miralles reconeixia que “gràcies al Jordi vaig conèixer l'”Espineta amb caragolins”, uns dels plats que no poden faltar a la cuina autòctona tarragonina.
Finalment, Jordi Bertran va recomanar el llibre per tres aspectes que hi apareixen sovint. En primer lloc, les experiències compartides al territori. En segon lloc, les persones que hi surten. En aquesta qüestió, l’autor va citar com a exemple “la Cuca Ferré, la dona castellera en actiu que més anys que roman en una colla (els Xiquets de Tarragona)” i va convidar a fer una reflexió: “Com pot ser que encara no hagi estat Perpetuadora de la festa ni Creu de Sant Jordi?”. El tercer element que Bertran recomana del llibre és “la mirada externa” que comparteix amb gent de fora o amb persones estrangeres.
La “C” de Cultura i de la Catalunya Nova
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, va cloure l’acte afegint a la “C” de castells i de cuina, una altra “C”, la de la Catalunya Nova, un territori que amb el pas del temps s’ha alimentat del mestissatge i el comerç. Castellà també va voler posar l’accent en la “C”, la de cultura: “La cultura és allò que fa els humans més humans”, va sentenciar.
