Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

TEMES: Tàrraco
Patrimoni

És una mena de capella de la gran plaça porticada que envoltava el temple d'August

Turisme

L'aplicació Tarragona Accessible està adaptada per a persones amb discapacitat visual o auditiva

Patrimoni

Comença el tercer congrés Tarraco Biennal, que enguany està dedicat a aquest tipus de construccions

Patrimoni

La campanya dirigida per l'IPHES és un referent per a l’estudi de l’arribada i l’assentament de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes a la Península Ibèrica

Patrimoni

L'exdirector del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona afirma: “El museu d'una ciutat com Tarragona ha d'estar relacionat, per proximitat, amb el patrimoni que li dóna sentit, que és el de la Part Alta”

Fa 37 anys que va prendre possessió del càrrec de director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i, excepte dos períodes, sempre ha estat al capdavant d'aquest equipament. Fins aquest estiu, quan ho ha hagut de deixar per jubilació.

Què li sap més greu no haver pogut aconseguir com a director del museu?

Genèricament, no haver aconseguit que es donés l'estructura orgànica que comporta la gestió responsable i activa del MNAT i tot el que representa. Perquè no oblidem que és un edifici però també una necròpolis, un teatre, una vil·la romana... Però en un aspecte més concret, la signatura que ha quedat pendent, i en la qual vaig posar molt esforç i il·lusió, de desplegar el projecte del nou edifici del museu.

Aviat s'iniciarà la reforma de la seu actual, però fa30 anys que es va redactar el primer projecte. Com s'entén el retard?

Desconec quines són ara les previsions però aquesta era una qüestió que ja es va suscitar quan es va descartar, fa molts anys, la viabilitat de construir un nou museu. Ens vam adaptar a la nova circumstància i es va fer un projecte de remodelació i de mínima ampliació de l'edifici. Quan vaig ser director general [de Patrimoni Cultural] vaig encarregar l'actualització d'un projecte de l'any 2000. Per tant, d'ara fa 16 anys. Ara sembla que es farà alguna cosa, però per sota dels postulats del que es marcava en aquella època. Han hagut de passar 30 anys del primer projecte i 16 de la reformulació; són massa anys.

Serà suficient ara la reforma?

Sembla que el que es farà serà posar en condicions l'actual edifici, en espera que es formalitzi el magne projecte del trasllat a l'antiga fàbrica de tabacs. Com que s'ha vist formalment que va per llarg, han decidit maquillar una mica les coses.

Vostè no ha estat mai favorable al trasllat a la Tabacalera.

És un dels temes que m'ha portat a una discrepància amb qui va decidir el trasllat a la fàbrica de tabacs. Tècnicament és un error molt gran. A l'hora de planificar un museu per a una ciutat com Tarragona, l'estudi i la incidència de la ubicació, de la localització, és un component importantíssim. El museu ha d'estar relacionat, per proximitat, amb l'espai d'interès del públic, que és el patrimoni que hi ha a la Part Alta. Tot el que sigui allunyar-se d'aquest epicentre seria un error descomunal. La veritat és que hi ha molta gent, fins i tot que en l'actualitat exerceix la màxima autoritat en aquesta ciutat, que m'ha reconegut que segurament tinc la raó, però que en el seu moment va haver qui va prendre la decisió i que es tirarà endavant perquè les decisions estan preses.

Qui va prendre la decisió?

Es va prendre en època de l'alcalde [Joan Miquel] Nadal. La ciutat es troba que ha de fer front a una situació: que hi ha una companyia que para la producció, en un complex tan potent com la fàbrica de tabacs, i ha d'assumir aquest element. Com que hi ha un museu que busca ubicació hi posarem el museu, amb independència que aquesta decisió sigui favorable o no al museu. La ciutat resol un problema de no saber què fer amb la fàbrica, però si hi posem el museu perquè no sabem què posar-hi, estem actuant en contra dels interessos i de la viabilitat del nou equipament.

Els qui defensen el trasllat diuen que servirà per estendre el turisme per tota la ciutat.

Poso un exemple. Acaba de començar una nova edició de l'Scan [Festival Internacional de Fotografia].I l'Scan ha renunciat a la Tabacalera per anar al Tinglado 2, perquè allà no hi anava la gent. Vol dir alguna cosa. Cal observar les dinàmiques del turisme, que essencialment ve a veure l'amfiteatre, el circ, les muralles, la part alta... Si tu ets allà, hi ets; si no hi ets, no hi seràs. És la meva opinió. Caldria fer una reunió amb especialistes en museografia i museologia d'abast internacional; els reunim en aquesta ciutat, es debat i es decideix. No s'ha volgut fer, suposo perquè es tem el resultat.

Un òrgan de gestió conjunt de Tàrraco seria la solució?

Sempre he estat favorable que hi hagi un òrgan, no se si únic o de coordinació. A mitjans dels 80 ja vaig propugnar a l'Ajuntament d'aleshores, presidit per l'alcalde [Josep Maria] Recasens, i a la Generalitat, amb el conseller Max Cahner, de la necessitat de coordinar actuacions, com podia ser la gestió del Pretori coordinada amb el museu. I es va crear el Museu d'Història. En una ciutat com Tarragona és essencial coordinar tot el que faci referència al patrimoni. Als nostres visitants els importa poc que a l'entrada del MNAT hi hagi una placa de la Generalitat i a la Casa Castellarnau, una de l'Ajuntament. La gent vol recórrer els elements patrimonials amb la màxima fluïdesa. L'altra qüestió és com hauria de ser aquest òrgan. Les institucions mai no han arribat a un acord. M'imagino que per una qüestió de discrepància respecte al seu pes dins de l'òrgan.

Li agrada el projecte actual d'unificar el MNAT amb el Pretori i el circ?

No és una altra cosa que tornar a allò que ja havia existit; era el tarannà que hi havia darrere la creació del Museu d'Història i els seus estatuts, en què participava una comissió mixta de gestió, amb la Generalitat i l'Ajuntament. Després es va desfer per qüestions estrictament polítiques.

El MNAT estarà tancat dos anys per les obres de reforma. No es podia fer d'una altra manera?

No tinc informació concreta respecte al que es pensa fer en aquests dos anys. En una obra complexa com la del museu, durant la qual s'hauran de moure peces molt delicades, com el mosaic dels peixos, dos anys no és un període exagerat. Però sí que cal una alternativa que no deixi el patrimoni arqueològic al marge dels circuits turístics.

Veurem mai obert el teatre romà?

Del teatre també s'han fet repetits projectes. Als anys 90 ja se'n va fer el primer. Una vegada més, el problema és el de posar projectes damunt la taula que no tenen en la seva execució la continuïtat requerida.

Per qüestions polítiques?

Crec que sí. El patrimoni no pot estar supeditat als canvis de dinàmica política. Hi ha d'haver un pacte respecte al patrimoni que superi els parèntesis que suposen les oscil·lacions polítiques.

Els canvis polítics també han fet que la necròpolis estigués tancada més de vint anys?

No hi va haver en el seu moment prou pressió de la Generalitat respecte al Ministeri –que és el titular del monument–, perquè es destinessin els recursos pressupostaris necessaris per tirar endavant el projecte que s'havia redactat. Es preveia l'execució en quatre fases i només va haver-hi diners per a la primera. A causa de què? Per les informacions que puc tenir, va ser per manca de pressió sobre el ministeri, perquè fes front als compromisos adquirits a l'hora de traspassar la gestió del museu, l'any 1982, a la Generalitat. Ni el ministeri se sent del tot seu el museu de Tarragona ni tampoc la Generalitat se l'hi ha acabat de sentir mai.

Del traspàs del museu a la Generalitat, ni se'n parla?

Se n'ha parlat moltes vegades però sempre he dit que jo, com a director, no podia entrar en aquesta qüestió sinó que depenia de les institucions polítiques. Si el Parlament tenia clar que havia de reclamar el traspàs de la titularitat, cosa que em semblaria perfecte, treballaríem enel marc que se'ns marqués. Però si no, el museu no en podia sortir perjudicat.

Però al final el museu n'ha resultat perjudicat?

Crec que sí. Hi ha hagut un cert distanciament anímic de la Generalitat respecte al museu de Tarragona, pel fet de no sentir-se'l totalment seu.

El sector del patrimoni ha estat històricament mal avingut a Tarragona. Un altre entrebanc?

No estic d'acord que sempre hi hagi hagut males relacions. Hi ha hagut un cert distanciament, però no sempre. Hi va haver una etapa daurada, amb dinàmiques de coordinació, que va ser l'època en què l'alcalde Recasens, d'acord amb l'aleshores arqueòleg territorial de la Generalitat, Xavier Dupré, van decidir tirar endavant una nova experiència, el Taller Escola d'Arqueologia i tot el que se'n va derivar. Va ser una època de perfecta harmonia. El problema va ser quan, per raons polítiques, es va acabar aquesta dinàmica. Quan hi ha un canvi polític a la ciutat, tot això s'esvaeix i tornem una mica a un desert.

El canvi polític és el que va portar Joan M. Nadal a l'alcaldia. Sempre s'ha parlat de la mala relació entre vostès. És cert?

La relació amb Joan Miquel Nadal mai va ser voluntàriament dolenta. Quan ell va accedir a l'alcaldia vaig seguir amb la mateixa disponibilitat de col·laborar amb l'Ajuntament, tal com havia fet en l'etapa anterior. Va ser una decisió seva, en tot cas, deixar de tenir en compte aquesta disponibilitat. Les raons les desconec i hauria de ser ell qui respongués el què i el perquè d'una situació que evidentment va ser negativa. Entre altres coses perquè Nadal va decidir posar fi a l'espai de coordinació que s'havia generat en l'etapa anterior.

Ara ocupa la direcció del MNAT, de forma provisional, Xavier Llovera. Què li recomana?

No seré jo qui li doni recomanacions. Crec que hauria de demanar a la Generalitat o a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que aquesta situació de provisionalitat no s'allargui innecessàriament. Al país hi ha gent prou preparada i prou coneixedora de la problemàtica del museu perquè aquesta situació quedi tancada ben aviat.

El nombre de visitants al MNAT ha passat en els darrers trenta anys de 16.000 a més de 110.000. Satisfet, malgrat els dèficits a l'edifici?

Al marge dels problemes d'infraestructura, s'ha avançat en molts aspectes i me'n sento satisfet. El MNAT està reconegut pel seu programa educatiu i d'exposicions temporals. I vull fer un parèntesi: parlem d'una ciutat de 140.000 habitats, però culturalment queda reduïda a 40.000 persones com a màxim. Aquí tenim un problema polític i són les institucions les que l'haurien de resoldre.

La declaració de Tàrraco patrimoni mundial va ser clau?

Va ser positiva i va generar un nou incentiu. Una altra qüestió és si la ciutat ha actuat en conseqüència a aquesta superior expectativa, invertint i mirant de trobar les complicitats per posar al dia aquests monuments. Penso que es podia haver fet més i que la ciutat hauria hagut de començar actuant abans del reconeixement.

En què està treballant ara?

En dos llibres que vull acabar els dos pròxims anys: La terra sigillata de Tàrraco i La terra sigillata de Baetulo, la ciutat on vaig néixer i on vaig començar a exercir professionalment. També estic treballant per acabar la meva tesi doctoral, i avançant en les meves memòries, que seran novel·lades.

Dimarts, 01 Novembre 2016 12:25

Dionís els protegeix

Cultura

El Concilivm Vinorvum Tarraconensvm, format per més d’un centenar de confrares, viu un procés de renovació

Patrimoni

El 3r Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic tindrà lloc del 16 al 19 de novembre a Tarragona

Patrimoni

Els universitaris realitzen aquests dies excavacions arqueològiques al conjunt monumental de Centcelles

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) col·labora, un any més, amb el Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), una col·laboració que es va iniciar l’any 2013.

Així, durant la darrera setmana d’octubre s’estan duent a terme excavacions arqueològiques a un dels centres dependents del MNAT, el conjunt monumental de Centcelles (Constantí) amb la participació d’una quinzena d’estudiants del Màster com a part de les seves pràctiques. Els treballs s’estan centrant en l’excavació de l’àmbit situat a l’est de la sala quadrilobulada, un espai que es caracteritza per la presència d’un pilar central i el pas de la canalització que conduïa les aigües sobrants dels banys de l’edifici tardoromà.

Els objectius principals són, per una banda, la formació pràctica en arqueologia clàssica que reben els alumnes i, per l’altra, l’obtenció de dades que permetin resoldre la cronologia i funcionalitat d’aquesta estança en el context del conjunt monumental de Centcelles.

Urbanisme

Els investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica diuen que cal saber el valor paisatgístic arqueològic de la zona per decidir què es conserva

El camí de la Budellera és l'eix central de la xarxa de camins històrics que hi ha en aquesta zona de Llevant de Tarragona. A hores d'ara, es desconeix quin serà el futur d'aquests camins quan s'executi el pla parcial urbanístic 24 de la Budellera. Per aquesta raó, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) proposarà al Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Tarragona que encarregui un estudi per documentar, datar i determinar el valor paisatgístic arqueològic de la xarxa. El subdirector i investigador de l'ICAC, Josep Maria Palet, aclareix que “documentar-ho tot no vol dir que s'hagi de conservar tot”; però, un cop fet l'estudi, “veurem com es poden integrar aquests valors patrimonials del paisatge en el projecte”. Palet –expert en l'estudi de camins històrics al territori– explica que la xarxa “podria ser d'origen romà, però ho hauria de confirmar l'estudi”, donat que les traces conservades poden ser del segle XVIII o de l'època medieval.

Actualment hi ha dos jaciments arqueològics documentats en aquest àmbit, l'assentament romà rural de la Budellera i les restes de pedreres romanes properes al litoral. L'investigador assegura que “si hi ha una vil·la romana o un altre tipus de jaciment arqueològic, tothom té clar que s'ha de conservar, però si hi ha un camí antic ja no es té tan clar”. Això passa perquè, a diferència dels camins, el patrimoni arqueològic segueix un protocol fixat. Davant la troballa d'un element, es documenta i es conserva, o no, en funció del valor que li doni la comissió de patrimoni. Per aquests motius, l'ICAC confia que l'Ajuntament accepti fer aquest estudi abans d'executar el PPU 24 de la Budellera.

Un parc arqueològic a la zona verda

L'investigador de l'ICAC, Josep Maria Palet, explica que a l'àmbit de la Budellera, a més de camins, també s'hi conserven construccions en pedra seca –en forma de cabanes o ponts– i d'altres elements del patrimoni arqueològic de la zona. Palet planteja com a solució per garantir la conservació dels elements amb el creixement urbanístic convertir la gran zona verda projectada en un parc arqueològic on es recreïn aquests elements: “Si es localitza una barraca de pedra seca en una zona urbana, que s'ha de destruir, la podríem traslladar aquí, per exemple”. L'especialista en arqueologia del paisatge creu que el parc de la Budellera, lluny ser un parc temàtic com Port Aventura, podria esdevenir un parc ecohistòric.

Patrimoni

La previsió és que el museu tanqui al final de l'estiu del 2017, després dels Jocs Mediterranis, tot i que encara no hi ha data d'inici de les obres

Tancat durant dos anys. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) tancarà les portes al públic mentre durin les obres de reforma que s'hi han de dur a terme, per un període aproximat de dos anys. Tot i que encara no hi ha cap data concretada per a l'inici de les obres, la previsió és que el museu “no tanqui abans de l'estiu vinent [de 2017]”, segons va apuntar a aquest diari Xavier Llovera, el nou director del MNAT.

Com a alternativa, mentre l'equipament de la plaça del Rei romangui tancat, muntaran una exposició permanent en un altre espai de la ciutat. La Casa Castellarnau o el recinte de la necròpolis són dos dels llocs on es podria situar aquesta mostra amb patrimoni del museu: “Serà una exposició de síntesi sobre la Tàrraco romana”, segons Llovera.

Pel director, el tancament del museu no tindrà un impacte negatiu per al turisme de Tàrraco: “Disposaran de l'exposició de síntesi, en la qual també hi haurà una informació directa sobre les actuacions al museu”, va puntualitzar. Llovera també va deixar clar que el museu es mantindrà obert durant els Jocs Mediterranis del 2017, que s'han de celebrar a la ciutat entre el 30 de juny i el 9 de juliol del 2017. La mesura no afectarà les altres seus del MNAT, com ara la vil·la romana dels Munts d'Altafulla i la de Centcelles, que es mantindran obertes al públic. Tampoc no tancarà el pretori romà.

Les esperades obres de reforma de la seu central del MNAT es divideixen en dues fases. La primera, que consistirà en els arranjaments estructurals de l'edifici, és assumida pel govern de l'Estat, propietari de l'edifici. De fet, fa uns quinze dies que una representació de la Gerència d'Infraestructures i Equipaments del Ministeri de Cultura va visitar el museu tarragoní. El projecte té un pressupost estimat inicial d'aproximadament 1,5 milions d'euros. “Ara cal que hi hagi govern i pugui tirar endavant allò que ja té publicat al BOE”, segons Llovera, que va indicar que el projecte encara no està enllestit. I la segona fase, corresponent a la museografia, va a càrrec de la Generalitat –responsable de la seva gestió–, i el pressupost és d'1 milió.

Algunes de les actuacions que s'han de dur a terme a l'edifici són la millora de la climatització –per a la qual caldrà instal·lar una estació transformadora–; la renovació dels tancaments, la construcció d'una escala d'emergència i l'arranjament de les cobertes, entre altres.

Espai de síntesi

Pel que fa a la museografia, el projecte preveu crear el que s'ha batejat com a espai de síntesi: una única instal·lació que unirà el MNAT, la capçalera del circ i el pretori –tots tres situats a tocar, a l'entorn de la plaça del Rei– amb entrades i serveis conjunts que expliqui el món romà a Catalunya. Així es va concretar en la signatura de l'acord marc de col·laboració que va signar el desembre passat l'Ajuntament de Tarragona amb la conselleria de Cultura del govern català, per “consolidar el patrimoni mundial de Tàrraco com un referent cultural, tant a àmbit nacional com internacional”. Segons aquell conveni, també es construirà una passarel·la que connectarà el pretori amb el MNAT i s'obrirà una botiga al circ amb productes relacionats amb Tàrraco.

Els treballadors no resultaran afectats

El director del MNAT va destacar que el tancament de l'equipament durant dos anys no afectarà els treballadors. Dos dels empleats passaran als serveis centrals del MNAT, uns altres gestionaran l'exposició de síntesi sobre la Tarragona romana, i la resta “faran un altre tipus de tasques”, segons Xavier Llovera, que va indicar que dijous passat, dia 6, es va reunir amb tot el personal subaltern del museu per explicar-los la nova situació: “Se'ls va explicar que no hi havia cap tipus de problema; el museu té molts retards en moltes coses i tothom tindrà feina”, va insistir. Llovera és el nou director del MNAT des de l'agost passat, en substitució de Francesc Tarrats, que es va jubilar després de 37 anys al capdavant de l'Arqueològic. Llovera ocuparà la direcció fins a la convocatòria d'un concurs per cobrir formalment la plaça.

Divendres, 16 Setembre 2016 08:07

Més restes del circ de Tàrraco i medievals

Patrimoni

L'excavació al carrer Ferrers ha permès confirmar la continuació de les fileres de la graderia septentrional del circ romà

Els treballs arqueològics que des del mes de juliol passat s'estan duent a terme al carrer Ferrers, a la Part Alta de Tarragona, han permès documentar la continuació, en sentit oest, de les diferents fileres de la graderia septentrional del circ romà de Tàrraco. També s'ha descobert una part de la plataforma en opus caementicium del sistema de voltes de fonamentació sobre la qual es recolzaria aquesta graderia.

Al mateix temps, els treballs han permès identificar una ocupació medieval amb estructures molt importants (encara en fase d'estudi) i una escala monumental de cronologia moderna que va ser construïda per facilitar l'accés a un jardí privat o hort clos, que els arqueòlegs relacionen amb un dels palaus del carrer dels Cavallers i que tenien o tenen accés des de l'actual carrer dels Ferrers.

Els treballs s'han fet en col·laboració amb la Fundació Mútua Catalana.

Cultura

L'arqueòleg andorrà Xavier Llovera substituirà Tarrats, que es jubila, fins que no es convoqui un concurs públic

Francesc Tarrats, que va prendre possessió del càrrec de director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el setembre de 1979 i que, exceptuant dos períodes, ha estat al capdavant d'aquest equipament d'aleshores ençà, es jubila. Tarrats va deixar l'Arqueològic el 31 de juliol passat i, de forma provisional, el substituirà en el càrrec l'andorrà Xavier Llovera, que en els darrers mesos ha estat coordinador del Patrimoni Mundial de Tàrraco de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Llovera ocuparà la direcció del MNAT fins a la convocatòria d'un concurs públic per cobrir formalment la plaça que ara deixa vacant Tarrats. Fonts del Departament de Cultura de la Generalitat van assenyalar ahir que, malgrat que no hi ha encara cap data fixada per a la convocatòria, aquesta “no trigarà gaire”. L'arqueòleg i museòleg Llovera, que va dirigir el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) entre els anys 2008 i 2014 i qu també ha estat el cap de la divisió d'actuacions en museus i monuments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultura, no ve de nou a Tarragona. És, juntament amb l'arqueòleg tarragoní Joan Menchón, coordinador de la comissió paritària de seguiment de l'acord marc sobre el patrimoni de Tàrraco, que es va signar el 4 de desembre passat entre l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura, i l'Ajuntament de Tarragona. El principal objectiu d'aquesta comissió és coordinar tècnicament els projectes que a mitjà termini han de consolidar el patrimoni mundial de Tàrraco com a referent cultural, educatiu i turístic.

Projecte de millora

De fet, un d'aquests projectes és el conegut coma a Espai de Síntesi, que ha d'unir el MNAT, el circ i el pretori, tots tres equipaments situats a l'entorn de la plaça del Rei, a la Part Alta. La intenció és crear una sola instal·lació amb entrades i serveis únics que expliquin el món romà. A més, durant dos mesos (del 2 de desembre de 2014 al 15 de febrer de 2015) Llovera ja va ser director temporal de l'Arqueològic de Tarragona.

Francesc Tarrats, de 65 anys, en fa 37 que va ser nomenat director del MNAT, càrrec que ha ocupat fins a l'actualitat exceptuant dos períodes: del 1997 a 1999, quan va ser nomenat director del Museu d'Arqueologia de Catalunya; i del 2004 al 2006, quan va ocupar el càrrec de director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Premi per a ‘Re-descobrint Centelles'

L'exposició temporal Re-descobrint Centcelles, la darrera que ha muntat el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amb Tarrats com a director, ha rebut ex aequo el premi Musa a la millor exposició sobre el món antic, concedit per la revista Auriga, l'única publicació en català dedicada a la divulgació del món antic a Catalunya. La mostra, que es pot veure fins al 8 de gener de 2017, ha rebut 23.898 visitants des de la seva inauguració, el 26 d'abril passat. Mostra una nova mirada a aquest singular monument, declarat patrimoni mundial, i proposa un itinerari pel monument i per la seva intensa i densa historiografia. Presenta, també, la darrera proposta de reconstitució arquitectònica sobre el conjunt monumental, basada en les noves interpretacions i en l'estudi de les restes conservades, aplicant les noves tecnologies infogràfiques.

Turisme

Els guies reivindiquen el dret als veïns i veïnes a visitar i gaudir gratuïtament del seu patrimoni

Un grup de guies voluntaris de l'Associació de Guies de Turisme habilitats per la Generalitat de Catalunya (Aguicat) han iniciat una prova pilot que consisteix a organitzar visites guiades gratuïtes que no estan pensades per als turistes, sinó per als veïns. El 6 d'agost passat van tenir lloc les visites per a veïns de Reus i Tarragona, ciutats de la demarcació que participen en aquest projecte català. La primera experiència va resultar ser un èxit, ja que a Tarragona es van fer dues visites a la Part Alta amb dos grups de disset i tretze veïns, mentre que a Reus dos grups de quinze ciutadans es van apuntar per fer una ruta modernista. La vocal de comunicació d'Aguicat a Tarragona i Barcelona, Romina Príncep, afirma que la gent “va quedar molt contenta i amb el desig que es tornés a fer”. Els participants van fer arribar als promotors de les visites la seva insatisfacció “perquè veuen que només es fan rutes per a turistes”, assegura Príncep.

L'Aguicat aposta per un turisme responsable i de qualitat. L'associació creada enguany ja agrupa més de 220 guies professionals d'arreu de Catalunya que treballen per tenir una professió reconeguda i sostenible que defensa el turisme responsable i de qualitat. Ofereixen a centenars de veïns d'arreu del país la possibilitat de descobrir a fons i de manera gratuïta els barris i monuments de la seva ciutat.

Societat

Molts vehicles incompleixen la prohibició temporal de circulació per a persones no residents al barri

Les obres que aquest estiu s'estan executant al tram del portal del Roser de la muralla romana de Tarragona estan complicant encara més del que és habitual la circulació a la Part Alta, el nucli antic de Tarragona. Els treballs han obligat a tallar completament el pas per la Baixada del Roser, afectant així el recorregut perimetral que, normalment, poden fer tots els vehicles dins de les muralles, tant residents com vehicles de fora. Com a solució provisional mentre duren les obres, el barri ha passat a ser de circulació exclusiva per als residents o vehicles autoritzats, una prohibició temporal, però, que molts vehicles no estan complint. “S'han reforçat els senyals i aquests haurien de ser suficients. Faig una crida a la gent perquè no accedeixin al barri”, assenyala la regidora de Mobilitat, Begoña Floria. L'Ajuntament ha instal·lat dos cartells al portal de Sant Antoni (per on abans de les obres sí que podien accedir tots els vehicles) avisant de les restriccions, però molts vehicles (incloent-hi també molts de visitants estrangers) continuen accedint-hi. Com a conseqüència, acaben atrapats al barri i havent de sortir per carrers que habitualment són restringits a residents.

La situació ha provocat les crítiques del grup de CDC a l'Ajuntament de Tarragona, que va considerar els senyals insuficients, i va acusar el govern municipal d'“improvisar” amb la mobilitat al barri, segons el seu portaveu, Albert Abelló. Tot i que la regidora de Mobilitat reconeix que els senyals eren “millorables”, també adverteix que el fet que es tracti d'un conjunt patrimonial limita les actuacions de senyalística que s'hi puguin fer, ja que no es poden afectar directament elements com són les muralles.

Els problemes de circulació s'afegeixen, per una banda, a una gestió de la mobilitat al barri, que Floria reconeix que és “crítica”. “Hem d'apostar per anar reduint al màxim el trànsit dins de muralles”, afirma la regidora, que recorda que hi ha cinc aparcaments a l'entorn del nucli antic. Les restriccions coincideixen també amb l'afluència massiva de turistes a la ciutat, un col·lectiu a qui CDC lamenta que s'està donant una “pèssima” imatge.

Descarten un control policial al portal

La regidora de Mobilitat, Begoña Floria, rebutja la possibilitat de situar un agent de la Guàrdia Urbana de manera fixa al portal del Roser per tal de vetllar pel compliment de les restriccions. Una de les queixes dels veïns és que la falta de control fa molt fàcil als no residents saltar-se la prohibició de circular-hi. “No crec en una ciutat policial, ni penso que sigui adequat amb els recursos que té la Guàrdia Urbana”, va dir Floria.

Pàgina 7 de 14

Publicitat