Desbloquejat el nou model de gestió de l'Hospital Sant Joan de Reus. Dilluns que ve l'Ajuntament de Reus i el Consell de Govern de la Generalitat aprovaran el conveni que regula el full de ruta d'aquest acord per traspassar al Servei Català de la Salut (CatSalut) la gestió dels serveis sanitaris que ara depenien del consistori. El procés preveu la creació de dues entitats de dret públic (EDP): Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp i Salut Terres de l'Ebre, que assumiran les societats que actualment gestionen el Sant Joan i l'hospital de Móra d'Ebre, respectivament. En el cas de Reus, la Generalitat adquirirà els crèdits pendents per la construcció del nou edifici i la propietat de l'immoble. El traspàs durarà un mes i culminarà amb la signatura del conveni.

Dilluns es faran els primers tràmits del procés de traspàs de la gestió de l'hospital al CatSalut. Tant el ple de l'Ajuntament de Reus com el Consell de Govern de la Generalitat està previst que aprovin el conveni negociat entre ambdues parts, que rep el nom de 'Conveni regulador per a la racionalització de l'activitat assistencial del sistema públic de salut al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.

El regidor de Salut de l'Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha detallat que el conveni preveu la consecució de diversos passos que culminaran d'aquí a un mes, aproximadament, amb la signatura física del document per part dels màxims representants del Govern i de l'Ajuntament. Subirats ha posat en valor que la negociació ha durat més de tres anys i s'ha fet en un context polític "complex".

En essència, la Generalitat crearà dues entitats de dret públic: Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp i Salut Terres de l’Ebre, adscrites al Servei Català de la Salut. La primera comprarà la societat Hospital Sant Joan de Reus, SA. Prèviament, l’Ajuntament de Reus assumirà les societats Centre MQ Reus, i Sagessa Assistència Sanitària i Social. La segona assumirà les accions de Gecohsa, una filial de Sagessa que gestiona l'Hospital de Móra d'Ebre –sota el paraigua de l'Ajuntament de Reus des del 1988. Finalment, les dues entitats s'acabaran fent càrrec de l’activitat sanitària pública d’atenció primària i comunitària, i de l’atenció hospitalària.

Reus afirma que el conveni manté la "capitalitat" sanitària

Segons el regidor Òscar Subirats, aquest conveni "no és res més que la devolució d'una competència que és titularitat del Departament de Salut". Subirats ha insistit que l'acord "va de governança i de traspàs de titularitats patrimonials, però en cap cas de pèrdua de serveis". En aquest sentit, ha dit, es posen les bases "per ampliar-la" i es desplega "la visió de l'atenció sanitària en xarxa i en conjunt del Camp de Tarragona".

El conveni, ha afegit el regidor, és la principal garantia que l'hospital mantindrà la competitivitat i que Reus "segueix sent al mapa". "Encara hi tenim molt a dir com a ciutat per seguir exercint el lideratge i la capacitat sanitària que hem vingut exercint els darrers 30 anys", ha manifestat. Alhora, es garanteix el manteniment de les condicions dels treballadors, que seran subrogats per les noves entitats públiques.

El Govern assumeix els crèdits i la propietat del Sant Joan

El conveni preveu que l’Ajuntament de Reus cedirà la propietat de l’immoble de l’hospital de Sant Joan de Reus al Servei Català de la Salut. La cessió de l’espai destinat a aparcament subterrani es deixa en suspens mentre duri la concessió de la gestió del pàrquing. Pel que fa la resta de l'immoble, durant 30 anys el CatSalut només hi podrà fer activitat social i sanitària, i en cap cas destinar-lo a altres usos. Un cop superat aquest termini, el 2050, sí que podria incloure-hi usos vinculats al seu àmbit competencial.

A més, la Generalitat adquirirà les operacions de deute a llarg termini formalitzades per Reus Serveis Municipals per finançar la construcció de l’hospital. Es tracta de dos préstecs, un de 64,9 MEUR i un altre de 55 MEUR que, fins ara, la Generalitat ja ha anat pagant al consistori "de manera indirecta" mitjançant subvencions i la liquidació del contracte d'arrendament.

A més, per a la concertació dels dos préstecs l’Ajuntament va haver de posar propietats com a garantia. Amb aquesta operació, l’Ajuntament s’allibera de les obligacions amb les entitats financeres i recupera el control de l’immoble de Pich Aguilera. "Comportarà un pas de gegant per consolidar la millora de la situació econòmica i financera municipal", conclou el govern.